Recordant el pape

El passat diumenge 19 d’agost a les 4 hores d’ una matinada de molta calor i xafogor, el pape ens ha deixat després d’una llarga malaltia. El pape, el Pitu, el Pitu paleta… sempre ha estat una persona alegre, amb el somriure permanent a la boca, agraït, de bon tracte i fàcil portar i que es feia estimar per tothom que l’ha tractat. El recordo fa anys pel mas tractorant amb el motocultor amb el seu transistor sempre a sobre escoltant música o la jornada de fútbol dels diumenges, transistor que un darrere l’altre acabaven desapareixent o bé abandonats en qualsevol branca d’arbre o bé sota la tractorada del motocultor, però sempre n’hi havia d’altre que venia a substituir a l’anterior com passava també amb els rellotges tipus Casio o les ulleres de sol, altres grans passions del pape.

Disfrutava en plegar de treballar, del seu cansat i dur ofici de paleta, de mig amagar-se a la cuina, desconnectar i poder gaudir menjant patates fregides, les del “Laurie” de la Plaça Mercadal de Reus van estar sempre la seva gran passió i forma part de la seva herència en tots nosaltres, o d’una bona paellada de patates fregides o una potent truita de patates (sense ceba per a ell, això sí) ; i ni sentir-ne a parlar del pa amb tomàquet, les olives o el formatge, menjars que no li agradaven gens i que any darrere any sempre sentíem explicar com li havien donat justament tots aquests junts a casa l’avi Eugeni com a vermut el dia que havia anat a demanar per sortir amb la mame.

“Pitu cap aquí o cap allà” entre d’altres paraules no tant suaus. Tractorava els caps de setmana, en plegar de treballar, i el recordo als estius quan jo era petit amb la seva samarreta de propaganda del Nivea i els seus pantalonets curts abaixats i suats de la calor, les seves llargues patilles, les seves celles despentinades i els cabells bufats i arrissats sobre les orelles i portar-li un bon got de llimonada fresc amb la barreja que a ell li agradava (una miqueta de ginebra afegida) o un bon got de granissat de llimona si n’havíem anat a comprar, una altra de les seves grans passions. Un got al que el pape es referia com l’orinal, per deixar-nos clar que volia un got concret de gran capacitat que ell estimava molt.
Gaudia també de cantar i cantar malgrat no tenir cap tipus d’entonació, el pobre i feia els nostres delits de petits en fer befa dels seus cants i agudes entonacions i ell sempre reia i encara els exagerava més. “Els Mustangs”, “Los Sírex” , cançons italianes dels 60, ”Speedy González”… eren la seva gran passió d’entonar-les dia si i dia també mentre tractorava i així no haver de sentir l’avi com li deia

Quinze!

Quinze, nombre usual als quadrats màgics, eren els anys que tenia l’amor del Manolo i el Ramón del Dúo Dinámico, quinze és el doble i escaig de les núvies que necessitaven els set germans del musical del Stanley Donen, també és el dorsal del Seydou Keita al Barça actual d’en Guardiola i l’etern nombre en el món del bàsquet blaugrana del Juan Antonio San Epifanio “Epi”, ídol de la meva joventut.
Als quinze jugàvem de petits amb les mans intentant aproximar-nos al màxim a aquest nombre sense passar-nos per no perdre, les quinze hores són les tres de la tarda i quinze minuts són un quart d’hora. Quinze és el primer punt d’un joc en tennis, són les anomenades noces de cristall i també les fitxes del backgammon.

I si el factoritzem el quinze es converteix en un 3 per 5, en codi binari és el 1111 i pels romans era XV i pels vila-secans, què és el “Quinze” per a la gent de Vila-seca?
Doncs quinze són els regidors que té Convergència i Unió amb en Josep Poblet i Tous al capdavant al consistori de Vila-seca de 21 possibles després de les passades eleccions municipals del 22 de maig.

Dissabte de Música al Carrer de Vila-seca

Malgrat els indicis d'un temps que no acompanyava i d'observar des de darrera la finestra de la balconada de casa un persistent plugim que a estones es convertia en pluja, malgrat aquests precedents, com deia, les ganes de gaudir d'una vesprada de música al carrer en família aquí al poble i de viure l'ambient van fer que ens atrevíssim a sortir a fer el tomb.

Ben informat pel twitter i el hashtag de #fimvilaseca vam saber que en aquella hora, les vuit del vespre, tot tirava endavant amb canvis d'ubicació i res s'anul·lava (de moment) i vam poder veure l'Albert Freixas tocant sota els porxos a la Plaça de Voltes sobre un improvisat escenari de moqueta verda proper a la idea d'escenari minigolf i ben arropat a les seves esquenes per la farmàcia, previsible nova receptora de fer caixa amb els refredats i constipats que estaven al caure.

Després vam escoltar una estona els Il Xef Malatesta amagats de la pluja dins el Centre i no pas a l'Hort fins que la petita de casa va dir que ja en tenia prou i llavors vam enfilar camí a seguir una estona en la seva ruta itinerant pel nucli antic de Vila-seca a la fanfàrria d' Els Botifanfarrons ja sota un plugim que anava calant i veient l'amenaça d'una pluja més persistent en ben poc temps.

Àdeu a un autèntic patriota

Article publicat a "El Matí Digital" la passada setmana i que ha estat "robat" per una colla de corsaris que han atacat la publicació i han eliminat part dels darrers articles publicats, malgrat tot la bona gent sempre surt endavant, "El Matí" torna a funcionar i aquí al meu blog torno a reproduir el meu àdeu al senyor Perera. Som-hi, patriotes!

Ara que sembla que tothom és el més patriota del món; que el patriotisme, per desgràcia, molts cops es vesteix més com una moda que com un sentiment; ara que la política catalana s’omple de venedors de fum que el temps ja acabarà posant al seu lloc; ara crec que ha arribat el moment de frenar, d’intentar observar el panorama en perspectiva i a una certa distància i d’intentar posar en ordre les coses.

Ara fa dues setmanes ens va deixar un patriota dels de veritat, un autèntic senyor i sobretot una excel·lent persona com podria dir tot aquell que va tenir l’ocasió de conèixer en Lluís. Ens va deixar en Lluís Perera, un patriota anònim, un vila-secà fundador de Convergència Democràtica de Catalunya aquí al poble i davant de tot un treballador nat pel seu poble i per la seva terra, Catalunya.

Espanya ja és història, benvinguda Catalunya!

S’ha acabat el bròquil! Indignació, aquesta és una de les paraules! Però que s’han pensat? Humiliació, com ha dit el president Pujol, aquesta n’és una altra.
Fóra mascares que la festa de disfresses ja ha acabat, no per menys esperat no deixa de ser més indignant, més humiliant... Ara som cornuts, paguem el beure, convidem a tothom i a sobre barra lliure per tots ells i nosaltres sense ni dret a demanar un got d’aigua de l’aixeta. Sabeu que us dic? Doncs que bon vent i barca nova, Espanya!

The Final Countdown ( o la fi socialista)

Montilla catalanista, un jutge jutjat per investigar crims antics i denunciat per gent que ben poc creu en la democràcia... Senyores i senyors tinc por que l’Univers hagi abandonat la seva fase d’expansió, més que demostrada, i que hagi entrat en contracció perquè sinó no li trobo cap explicació coherent a esdeveniments com aquests que venen succeint i compleixen la dita aquella “del món al revés”.

La nostra línia temporal és de passat – present – futur, recordem el passat i no sabem que esdevindrà en un futur; en un Univers a l’inversa, i tot és especular dins el món de la teoria, la línia temporal seria de futur – present – passat i on nosaltres recordaríem el futur i desconeixeríem el passat. Així primer sabríem el resultat del partit i després veuríem marcar els gols, però clar, no recordaríem el passat i per tant en el moment de veure marcar els gols ja hauríem oblidat el resultat (més o menys com esperem que ens passi amb el “tristpartit” que l’oblidem ben aviat!)

No diguis que només va ser neu

Dissabte dia 6 feia molt bon dia, quasi primaveral podríem dir, les botigues al carrer a Vila-seca tot un èxit tant pels comerciants com per participació i ambient i a la tarda sessió de cinema amb les nenes, sessió en català a un quart de cinc als cinemes de l’Olzina Center de Vila-seca, en una sessió d’aquelles a meitat de preu que fan que el cinema s’ompli fins a dalt de gent, pel fet del preu, és clar, i no perquè la pel·lícula sigui en català. Mentre estava veient la pel·lícula i l’actitud de certs pares i fills no podia deixar de pensar en Darwin i l’evolució humana i en la feinada que els esperava als pobres encarregats de la sala un cop acabada.

L’amic Josep Poblet il.lusiona

Senzillament espectacular l’acte i la posada en escena de la festa de proclamació d’en Josep Poblet i Tous com a cap de llista per CiU de les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre per les properes eleccions al parlament de Catalunya.
Més de 1500 persones en un dinar al Centre de Convencions de Port Aventura el passat diumenge dia 21 que servia de nexe central d’unió a la proclamació feta al matí a les terres gironines d’en Santi Vila i que continuaria a la tarda a les comarques lleidatanes amb l’Albert Batalla i amb l’Artur Mas fent la volta a Catalunya aquell dia. Un dia amb gent vinguda de totes les comarques, més de 400 vila-secans donant suport i caliu al nostre alcalde, un Josep Poblet molt emocionat.
Permeteu-me, doncs, avui que faci una mica de país, escombri cap a casa i parli del meu poble, de la meva terra, Vila-seca i del nostre alcalde, conegut de molts de vosaltres en aquest cas, Josep Poblet i Tous. Sobretot vist el tractament mediàtic fet d’aquest acte i on la majoria de mitjans d’informació locals i nacionals han passat de puntetes i sense fer soroll ressaltant molt més l’escola d’hivern socialista a Tarragona del mateix dia. És evident que estan ja molt nerviosos, que encara hi ha comissaris polítics amb pes rellevant en segons quins consells d’administració i és que pobrets, veuen la que els ve a sobre i creuen que ignorant la realitat ja aniran fent.

Mas President a la Vall d’Hebron

 En un pavelló de la Vall d’Hebron desbordat per l’ocasió, ple a vessar des de molt abans de començar la festa de proclamació, amb més de quatre mil persones i amb un sol clam: “Mas, President! “ , un gran ambient i un alt nivell de discursos on l’Artur ha promès que buscarà els millors, i si no hi son dins el partit tambe els buscarà fora. Això és el que volem sentir tots, militants, simpatitzants, catalans en general…

Trobar la gent més vàl.lida pel projecte i sobretot, per Catalunya, pencaires, ara cal treballar molt fort, picar molta pedra i no defallir que tenim molta feina per fer i moltes coses per arreglar i endreçar. Moltes enquestes donen ara altíssims percentatges a Convergència de poder tenir el proper Govern de la Generalitat, de fer de l’Artur Mas el proper President de Catalunya, de prejubilar el tripartit abans no jubilin ells Catalunya com ens recordava avui l’Artur… Moltes enquestes volen un canvi de color en el Govern, la majoria de gent ja està farta de “tristpartit”, d’invents d’aquests que han fet més mal que no pas bé a Catalunya, d’opcions polítiques que ja es barallen abans de començar i que ni a opcions poden arribar de moment, cal ser seriosos, cal posar-se a treballar fort pels catalans i per Catalunya.

Espectacular Uala! Inaugural del Pallassòdrom de Vila-seca

Avui dilluns 18 de gener i seguint amb els actes de la Festa Major d’Hivern de Sant Antoni a Vila-seca, a les 18.30 hores a l’Auditori Josep Carreras ha tingut lloc un espectacular i grandiós espectacle en el Uala! inaugural del Pallassòdrom. Un altíssim nivell en els pallassos i pallasses presents ha fet gaudir d’allò més a grans i petits dins un espectacle molt cuidat on han alternat diferents actuacions totes elles amb el lligam i el vincle comú de la música com a homenatge al recinte on ha tingut lloc la cita.

Dins aquest gran nivell ha destacat, per sobre de tot, la presència del gran clown internacional Jango Edwards, padrí d’aquesta edició i a partir d’ara, padrí també de futures edicions del Pallassòdrom vila-secà. A Jango l’ha acompanyat el bon fer de molt bones actuacions com les de la pallassa, Pepa Plana.

La Fundació ONCE qualifica amb EXCEL.LENT la remodelació de la plaça de l’Església de Vila-seca

La Direcció d’Accessibilitat Universal de la Fundació ONCE ha avaluat les obres que ha realitzat l’Ajuntament de Vila-seca a la plaça de l’Església amb la supressió de barreres arquitectòniques, i les ha qualificat d’excel·lents.

En concret, aquest informe destaca que s’ha actuat en una zona de gran importància entre els veïns, amb dos edificis públics rellevants: l’Ajuntament i l’església, que s’han aconseguit entorns agradables per al seu ús per part de tots els ciutadans, tinguin o no dificultat de moviment, que l’execució de l’obra ha estat excel·lent i que s’han utilitzat materials altament resistents, cosa que afavorirà l’ús d’aquest espai al llarg del temps.

Aquest informe destaca que l’actuació compleix la legislació vigent en matèria d’accessibilitat, i també ressalta la importància de l’actuació, i l’execució excel·lent. Per això la Fundació ONCE ha felicitat públicament al nostre Ajuntament.

La recent remodelació de la plaça de l’Església s’emmarca dins el procés de renovació integral i millora del Nucli Antic, acabat amb plataforma única, que l’Ajuntament de Vila-seca va iniciar amb actuacions puntuals durant els anys 1990-2005 i que ha continuat amb l’execució de la Fase A (eix central) durant els anys 2005-2008.

El sector Nord o Fase B, s’està executant actualment, i es culminarà amb el sector Sud o Fase C que actualment es troba en fase de redacció del projecte que permetrà iniciar properament la seva licitació. Tot plegat es tracta d’una inversió de més d’11 milions d’euros sense aplicar contribucions especials.

Festa Major de Sant Esteve, fins l’any vinent!

Dins un espectacular i exitós programa de festes, iniciades per Sant Jaume a La Pineda, ahir vam cloure la Festa Major a Vila-seca.

A les 20.30 hores, a la remodelada Plaça de l’Església que fa goig de veure, i amb un ple a vessar, tota ben plena de gom a gom, va tenir lloc un complet recital d’Havaneres on, evidentment, no podia faltar la presència del rom cremat preparat per la gent de la Brigada de l’Ajuntament.

Més tard, els Trabucaires i els Diables de la nostra vila van encarregar-se de posar el punt de festa, soroll, foc i llum pels carrers del poble tot dirigint-nos a la gran traca final on a la vora de la mitjanit un fantàstic Castell de Focs va donar per acabada la Festa Major d’aquest 2009 i ens va recordar que tot ho bo tard o d'hora s'acaba. Per sort, l'any vinent en tindrem més. Fins la propera!

Més de mil amistats al Facebook: el poder de les xarxes socials

Sempre he estat un gran aficionat als ordinadors, la tecnologia, internet i tot aquest món però reconec que als inicis això de les xarxes socials com el Facebook motivaven la meva desconfiança.

Suposo que dins aquest món globalitzat ple de gents navegant per la xarxa, fent més vida virtual que real, més pendents de l'ordinador que del món que els envolta i on tot sembla haver-se digitalitzat i virtualitzat, un món amb precedents com xats i messengers, on molta gent acostuma a explicar més de la seva vida del que cal, en aquesta mena de món imagino que era normal la mena primitiva reticència al facebook.

La meva entrada al facebook data, més o menys, de novembre de 2008, convençut i motivat per una bona amiga i ex-alumna com la Miriam i amb la intenció d'utilitzar-lo com una eina potent per anar donant a conèixer aquest blog i creient, pobre de mi, que el facebook seria només una eina secundària per a mi i del que ben aviat me'n cansaria. I el cas és, que ara mateix, uns 9 mesos després d'iniciar aquesta capbussada en la xarxa social em trobo amb un miler d'amics, amigues, coneguts/des i saludats amb qui mantenir una més o menys relació virtual.

El facebook és una eina molt potent que ben utilitzada dona per molt, això si, com tot cal utilitzar-lo amb mesura, no viure permanentment dins seu ni deixar tampoc que conegui fins i tot quan treus el gos a passejar ni aquelles fotos dels aniversaris de quan eres petit que si la iaia veiés penjades amb la cara que li va quedar a la fotografia segur que no li faria cap gràcia!

Aprofito aquest post al blog per donar-vos les gràcies a tots, per la vostra amistat, la vostra coneixença, la vostra paciència... pels més de 200 amics que seguiu el meu blog via facebook i per tots els altres que també l'aneu llegint de tant en tant fora de la xarxa social. Una abraçada i ens seguim veient per la xarxa i a ser possible en la vida real que segueix sent molt més emocionant!

Eleccions Europees a Vila-seca. Podem estar ben contents!

Després d'una campanya molt ben portada tant a nivell nacional com a nivell local, les bones sensacions que teníem s'han complert i malgrat la baixa participació generalitzada (en això hem de començar a pensar-hi tots i dóna per escriure una altra nota) cal que ens felicitem pels resultats obtinguts com a partit. Parlant en clau local i abans que tothom surti treien pit i manipulant resultats a la seva conveniència, la realitat només és una i molt clara: els socialistes han seguit experimentant una baixada important, igual que els seus socis tripartits a nivell nacional (malgrat que els normalment pobres resultats d'ERC i ICV a Vila-seca fan que el percentatge no pugui baixar massa, i és que costa molt baixar quan ja es té ben poc), existeix una lleugera i tímida pujada del PP i un espectacular augments de vots de CiU.

Mire'm-ho amb les dades numèriques a la mà que són objectives i qui no ho vulgui veure és el seu problema:

CiU : 689 vots (2004), 1180 vots (2009) Increment: +8%

PSC-PSOE : 2109 1873 ( - 11%)

PP 818 1050 ( + 2%)

ERC 312 226 ( - 1.25%)

ICV 155 133 ( - 1%)

Per tant hem passat de ser la tercera força política a les Europees del 2004 amb uns socialistes que ens triplicaven en vots a ser en aquestes Europees de 2009 la segona força a menys de 700 vots d'ells.

Enhorabona CiU! Enhorabona Tremosa!

Eleccions Europees 2009

Divendres 22 a les 0 hores es va donar el tret de sortida a aquestes eleccions europees i com molt bé diu el nostre candidat, en Ramon Tremosa, no tots els partits polítics són iguals. A Vila-seca, per sort, la majoria de gent això ja ho té clar de fa molts anys gràcies a la feina ben feta de l'equip de govern i divendres en l'enganxada del primer cartell va quedar claríssim... Mentre una àmplia representació de l'executiva local de Convergència es dedicava a anar enganxant durant hores aquests cartells, amb esforç i treball com ja és habitual (gràcies a tothom!), la resta de partits ni se'ls veia per enlloc ni tampoc als seus cartells electorals, amb un absolut menyspreu cap a Vila-seca com si aquí la gent només votés en altres tipus d'eleccions i no en Europees, potser consideren d esegona o tercera els vots dels vila-secans per Europa?

És lògic, PP i PSOE plantegen unes europees a l'espanyola, oblidant i obviant a la resta de partits i seguint amb aquella política de baix calatge i moralitat dubtosa que ja va quedar clara al debat "sobre el Estado de la Nación", on sembla importar més faltar al respecte a l'adversari que servir a la ciutadania i aportar solucions. I això queda claríssim en els seus cartells electorals, els del PSOE una gran falta de respecte i de saber fer polític, per exemple. 

En Tremosa és un candidat brillant, pedagògic, amb un bon i ampli full de ruta de treball i una persona molt aclaridora i optimista que contagia el seu entusiasme. Particularment trobo molt encertada la seva tria per encapçalar el projecte de CiU en aquestes europees i trobo que és molt d' agraïr la seva implicació. Farem una molt bona campanya, sense cap dubte, i en Ramon serà un excel.lent representant dels catalans a Europa intentant evitar que Espanya ens segueixi ofegant i tallant les vies de comunicació i de sortida. 

Cal que tots ens impliquem en aquestes eleccions i anem a votar, a Europa es decideix molt més del que ens pensem i cal que tinguem clar votar en clau catalana, vigilant tots aquells que s'omplen la boca dient que ens defensen i pensen en Catalunya i que alhora de la veritat fugen corrents en sentir el xiulet del seu amo. 

Busquem una Catalunya forta, ben recolzada en Europa; una Catalunya que pugui alliberar-se de la pressió espanyola, que ens deixin sentir-nos nosaltres mateixos i deixin de posar pals a les rodes; una Catalunya que torni a ser pròspera i on tots ens sentim a gust. 

Endavant! Entre tots podem fer-ho possible!

Errades periodístiques... i d'altres

Amigues i amics blogaires... apunteu-vos a les vostres agendes, PDAs, al calendari de la cuina... on faci falta la data del 3 d'abril perquè aquell dia tindrà lloc a Vila-seca un esdeveniment extraordinari dins el marc de la temporada de primavera- estiu de l'Auditori Josep Carreras.

Perquè segons publicava el diari gratuït Més aquesta setmana i com podeu veure i llegir en la fotografia adjunta, aquell dia tindrem l'honor que a Vila-seca actuïn en Joseph Haydn i Félix Mendelssohn!

I no només això sinó que faran nit aquí al poble i l'endemà repeteixen!!!

El que jo no entenc és com davant una exclusiva d'aquesta magnitud, la gent del Més, modestos ells, no han posat aquest fet en grans titulars i s'han dedicats a titular amb altres actes amb molta menys rellevància que el fet de ressuscitar ( i mai més ben dit) aquests dos grans compositors. 

Poc importa que faci 200 anys del naixement d'en Mendelssohn i també 200 de la mort d'en Haydn, això són fets menors, ells vindran. 

Ostres! Aquest periodisme de corre cuita, "cortar y pegar"... errar és humà, com no, però per alguna cosa es pot rellegir el que escrius, rectificar o fixar-t'hi una mica més i si vols dedicar poc espai a la notícia doncs vigila on retalles. A Vila-seca estem acostumats a grans actes, bones organitzacions i importants èxits però mai, mai havíem arribat encara a aquest nivell. 

Gràcies amics del diari Més!

I per acabar una errada de lectura avui a una classe de Batxillerat que també té la seva gràcia: ara resulta que la llet porta CAFEÏNA enlloc de caseïna... Això em permet reflexionar i entre moltes coses com per exemple perquè les meves filles no es dormen després de prendre el got de llet a la nit... que errats que estem amics i quantes coses ens queden per aprendre!

Errades i més errades!!

Diuen que errar, que equivocar-se és humà, que l'home (dona) és l'únic animal que ensopega dos cops amb la mateixa pedra... però per descriure la forma d'actuar de molts com ara el "Gobierno de España" caldria inventar un nou mot perquè el terme es queda curt.

A la fotografia podeu veure'n un exemple: baixador de tren a Vila-seca on per agafar qualsevol tren de les dues vies operatives (sentit Tarragona o sentit Reus) cal estar situat en la mitjana central a la que només podem accedir travessant les vies i vigilant molt, és perillós, clar que sí... solució del "Ministerio" (o serà Misterio)? posar un cartell vermell (com no!) posant no passeu! Llavors com arribem a agafar els trens? Volant? i quan el tren ens deixa que fem? quedar-nos a viure permanentment al mig de la mitjana?

Canviant de tema però seguint amb algunes errades divertides d'aquelles que es fan als exàmens per nerviosisme, mandra, falta d'estudi... un alumne està convençut que Albert Einstein va inventar el tricicle, la roda i el motor elèctric... clar! dins la seva lògica és evident que sense roda no hi hauria tricicle, llàstima només que això de la roda té uns quants milers d'anys més...

Més... en Schottky era un físic alemany relacionat amb els díodes de l'electrònica, el llibre deia això, molts alumnes també... d'altres li canviaven el nom però dir-li Scottex! 

Home, això si què no... que em recordava el gosset aquell corrent per casa amb el paper de WC.

Seguint amb Schottky el llibre parla de cristalls però un alumne posa: en Schoff (deu ser com li deien després de banyar-se) fa cistells.

Coi! com si vol fer macramé o punt de creu! ja veieu quines aficions que tenia l'home ( a no ser que l'estudiant en qüestió necessiti una revisió ocular després d'intentar copiar del company de davant i confondre la paraula cristalls amb cistells...)

Bona setmana i com diria un la pluja àcida és quan plou i des del cel es tira àcid amb unes màquines, així que ja sabeu... compte no es foradin els paraigües!

Carnavalòdrom de Vila-seca: Un gran èxit!

Sembla ser pels comentaris que m'arriben i he sentit que ahir el Carnaval de la veïna Reus va deixar molt que desitjar... és lògic, allí el Carnaval ja el fa l'Alcalde i el seu opositor juantxi a cada Ple de l'Ajuntament, així que estan de broma i xauxa contínua i no cal cap Rua per fer gresca i xerinola...

A Vila-seca enguany ens hem posat les piles, o per ser més exactes, bateries de Liti i de les grans com els futurs cotxes elèctrics perquè la gresca, la música, el saber gaudir i la festa no van parar, així com la música i la llum... tot plegat molt maco i molt espectacular!

Difícil quantificar la quantitat de gent que omplia de gom a gom l'Avinguda Ramon d'Olzina en el seu tram des de passat l'hotel Atenea fins una mica abans de la rotonda de la Creu Roja per viure l'ambient del Carnavalòdrom, però que eren unitats de milers de persones, sense cap dubte. 

Felicitar a l'Ajuntament, a les comissions de festes del Carnaval,  a tothom que hi hagi tingut a veure i com no... sobretot a totes les colles participants per la seva rauxa i el seu bon saber fer. Endavant i per molts anys que això fa molt bona pinta!

P.S. Per cert, avui "El Blog vila-secà d'en Pep Plana" fa un any d'existència, gràcies a totes i tots vosaltres pel vostre interès i ànims. Una abraçada i que sigui per molts anys més! 

Pallassòdrom de Vila-seca: Xumet i Xinxeta

Ahir divendres a les sis de la tarda el Pallassòdrom de Vila-seca per la Festa Major va tornar a funcionar, i de quina manera... en una carpa ben plena en Xumet i Xinxeta ens van oferir el seu espectacle Barrabum, una actuació força correcte i aplaudida per grans i sobretot petits i que no va deixar indiferent a ningú. Ens podia agradar més o menys però el què ningú pot qüestionar és la professionalitat i el bon saber fer d'aquest duet de pallassos que van divertir als petits amb les seves cabòries, malentesos i sobretot amb les seves coreografies musicals, sense cap mena de dubte el millor de tot l'espectacle junt amb un bon final.

En resum, ens vam trobar davant una bona actuació que va agradar sobretot a la canalla amb edat de primària i un pèl menys als més infants que, això si, van gaudir amb les seves cançons i balls i amb la seva atenció de poder-los anar a saludar i fer-se fotografies amb ells al final de l'espectacle. Hem començat bé... Bona Festa Major vila-secanes i vila-secans!

Caldereta de Llamàntol

Ingredients principals: Un llamàntol viu i arròs

1 vas (dels petitons de mida de cafè) d’arròs per 5 de caldo per persona.

Primer s'ha de preparar la picada en fred i s'ha de triturar:

1 pebrot verd

1 ceba
2 dents d’all
1 cullerada pebre vermell dolç
1 tomàquet sense pell ni llavors
4 avellanes
4 ametlles
Julivert
Sal

Un cop a punt, agafar una cassola gran per fer l’arròs i posar-la al foc.

Posar oli (cul ple)

Trossejar el llamàntol i fregir-lo fins que canvia de color. Treure’l i reservar-lo a banda.

Afegir-hi la picada que em preparat, quan quasi estigui, afegir-hi les cloïsses. Quan aquestes s’obren hi afegim el caldo.

Quan bulli, són 20 minuts justos de cocció, tancar i servir al moment.

P.S. Recepta de la mare del Laureano.