Avui comencem el mes de juliol amb la calor i la xafogor pròpia de l’estiu i que ja fa dies que ens acompanya, arriba la calor però hi ha hàbits, hi ha rutines que mai canvien… els Mossos segueixen aparcant en càrrega i descàrrega per anar a esmorzar una “estona”, l’autopista s’omple de radars mòbils ataronjats en forma de caixa sorpresa ( i quina sorpresa!) que surten com a bolets, malgrat no plogui, i que acostumen a aparèixer, igual que alguns cotxes de la mateixa família radaril, a raconets amagats difícils de veure i a llocs on les carreteres fan baixada (serà per protegir aquestes especies de possibles depredadors?), unes espècies on les paraules prevenció i recaptació, alguns cops, sonen de manera confusa a la nostra oïda.
Seguim aquest estiu trobant conductors incívics que envaeixen guals per anar al bar o a tirar la primitiva i els has de demanar que et perdonin la vida per aconseguir que treguin el cotxe d’allí i que tu puguis sortir d’un gual que pagues tot l’any, seguim veient conductors reis de les rotondes jugant al primer que arriba guanya i sense cap respecte per la resta de conductors i vianants, seguim observant adolescents passejant pels carrers amb el volum del seu mòbil a tot drap com petites discoteques ambulants, i també, afortunadament, arriben amb la calor de l’estiu els MANTECAUS!
Els nostres amics mantecaus (GELATS per no iniciats), quantes vegades sentia de petit als avis o als pares dir allò "anem a fer un mantecau", sobretot en caure el vespre i com en afluixar la calor una mica ens dirigíem a la costa. Què divertit va ser el dia que a casa amb els pares gent vinguda de fora no acabava d'entendre perquè amb aquella calor i en ple estiu la meva mare preguntava si volia un mantecau per postres ( ho van relacionar amb els "mantecados y polvorones" nadalencs i clar, sonava molt estrany!)
Aquesta expressió sembla ser que ve com a denominació del bescuit glacé aparegut a finals del segle XVIII, essent exclusiu a l'època de les persones poderoses i benestants i amb una gran indústria emergent a la zona del Llevant valencià d'on podria provenir aquesta curiosa paraula del mantecau per referir-se a un gelat, essent en els orígens uns gelats de crema o greix que duien, com a mínim, un 4% de rovell d’ou i aplicat aquí a les nostres terres a qualsevol tipus de gelat al generalitzar l'expressió.
I un cop acabat un bon gelat o mantecau, per poder fer una bona migdiada també hem de protegir-nos de les pesades mosques i que millor que agafar el FLIT. El flit, aquesta paraula utilitzada per referir-se a l'INSECTICIDA (els esprais matamosques d'avui dia) . Curiós que una paraula que jo creia molt local i de casa nostra també s'usés a altres zones catalanes tant allunyades, seria curiós veure'n els motius i si això era d'ús més generalitzat.
L’Estiu! bona data per anunciar resolucions de finançament, del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, per pujar el preu de la benzina, de la tarifa elèctrica... per fer tot allò que tinguem previsió que resulti malament. A l’Estiu, tota cuca viu i tothom està més per platja, sol, refrescar-se, menjar meló amb pernil... i obviar preocupacions que per resoldre aquests temes tant importants i cabdals pel país.
Per això, si ja tens clar que la cosa no anirà bé fes-ho públic a l’estiu, que entre titulars d’esports, de platja, de notícies de poca tirada i fotografies curioses acabaràs aconseguint que surti com a molt un petit titular relatiu al tema i que la societat civil no es molesti a deixar ni la platja ni la piscina ni la terrassa del bar per manifestar-se contra aquestes resolucions que traeixen al país i que demanaran, sense cap dubte, un cop a la taula i un gir de 180 graus.
Alea jacta est! ja ens deien els romans o Que la Força ens acompanyi! com diria el meu estimat mestre Ioda a Star Wars. Bon Estiu a tothom!
.jpg)
