Fa una vintena ben llarga d'anys m'ho passava d'allò més bé en la meva joventut amb el bàsquet, igual que ara. Jugava a la meva escola, el Pare Manyanet (llavors Sagrada Família), situat a la carretera de Montblanc a Reus en aquells temps; jugava després al Reus Deportiu i per damunt de tot m'apassionaven Los Angeles Lakers.Els Lakers de Magic Johnson, d'Abdul Jabbar... les seves mítiques finals amb els Celtics d'en Larry Bird (quin gran tirador!), de Kevin McHale, de tants altres... Aquelles Converse mítiques d'en Magic amb els colors dels Lakers que tothom anava a comprar a Andorra i portàvem malgrat no peguessin ni amb pintura amb els colors del nostre equip, aquella època preludi de l'arribada del gran Jordan i els Bulls que marcaria l'inici del declivi de Celtics i Lakers.
Doncs tot això, amigues i amics blogaires, ha tornat i tornen els millor records de la meva joventut, torna a haver la mítica i màgica final de sempre: Lakers i Celtics i encara més perquè un català, en Gasol, està allí amb els meus estimats Lakers representant el somni de milers de catalans de poder ser algun dia allí, un somni que en Pau viu per nosaltres.
La sèrie no ha començat massa bé pels Lakers a Boston (dilluns dia 9 perden per 2-0) però la màgia , el somni i el fet de reviure i tornar enrere 25 anys de cop.. això ningú ens ho treu! Gràcies!
P.S. Fotografia extreta de La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada