Sí, vull

Article també publicat a la secció Tribuna del Diari Més en la seva edició del divendres 7 de febrer de 2014: 
http://t.co/Sz8NdKYVkQ

Sí, vull. Vull votar i vull poder votar perquè Catalunya sigui un Estat i que aquest sigui un Estat independent, sense cap dubte per part meva.

Sí, vull. Vull poder explicar a la gent que aquesta és la millor opció, hem de saber veure més enllà i adonar-nos que tenim la gran sort de ser una generació que escriurà pàgines noves en els llibres d’Història.

Sí, vull. Com hauria volgut el meu avi i el meu pare que no han tingut la sort de poder estar en aquest moment tan transcendental del nostre petit país. Molts no volem votar només per nosaltres, ho volem fer votant també per tots aquells que no hi són ara mateix però que continuen ben presents i que la seva forma de fer i de pensar ens ha acabat fent com som ara, com a persones i com a país.

Vull ser optimista, vull tenir i generar esperança, esperança de futur, de fer les coses ben fetes, aixecar el cap i tenir confiança en nosaltres mateixos, amb orgull.

Res en traiem ara de recordar antics conflictes europeus com el iugoslau, no entenc ara que un’”estadista de nivell “ens parli dels 300 mil morts d’aquell conflicte. Amor per la estadística de l’estadista o mala fe en les seves paraules?

Altres més en la primera línia o amagats en la reraguarda, profetitzen que l’independentisme ens portarà a l’Edat Mitjana, potser oblidant que l’actualitat ja recorda molt el sistema dels senyors feudals de l’època i la seva forma de recaptar impostos.

No defallim que ho tenim molt i molt bé i és ara o ja no serà i trigarà generacions a tornar-se a donar la oportunitat si és que aquesta arriba de nou.

La gent del Sí i Sí i Sí som d’un Sí totalment convençut i invariable i ningú ens durà al seu Costat Fosc. La gent del No convençut tampoc variarà però un No pot arribar a esdevenir un Sí amb arguments convincents i explicant les coses tal com són, un Sí mai arribarà a esdevenir un No per aquest motiu.

Votem i que tothom expressi amb llibertat la seva opinió perquè per molt increïble que sembli encara no estem parlant per votar la independència de Catalunya, ara senzillament estem parlant i demanant que ens deixin votar, res més.

Després ja vindrà el que hagi de venir i com deia el mestre Ioda “Què la Força ens acompanyi!”

Pep Plana – Secretari d’Organització Comitè Executiu Comarcal CDC Tarragonès.