12 de desembre 2013

La pregunta

Existeixen molts tipus de preguntes: les inclusives, les exclusives, les repetitives i fins i tot, aquelles retòriques que no esperen resposta per part de l’interlocutor i que un mateix s’acostuma a respondre amb celeritat.

Existeix gent que pregunta, gent que no pregunta mai i ni tan sols aixeca el braç per fer-ho, gent que fa la pregunta i la respon abans que ningú altre ho faci induint en la resposta, gent que no espera resposta i gent que no se’n fa cap de pregunta.

I el quid de la qüestió, també existeix LA PREGUNTA en majúscules. Aquella que genera la mateixa por

en alguns que citar el nom de Voldemort a les pel.lícules d’en Harry Potter o que seria “ju-ju” en territori gaboni de les d’en Tarzán Johnny Weissmuller.

Aquella pregunta on tots volen ser-hi però que no acaben de saber ben bé com perquè nedar i guardar la roba sempre ha esdevingut un acte complicat de realitzar. És la pregunta que els exclusius volen inclusiva, que els inclusius no saben que incloure i que molts no volen ni que sigui pregunta.

La pregunta amb matisos, sacsejada i no remenada, amb dues respostes o tres o múltiples tipus test ja posats amb diferents desplegables de resposta segons la opció triada.

Però sigui quina sigui, sempre serà LA PREGUNTA. Però per preguntar sempre cal saber que hi ha gent que vol respondre, que li interessa respondre, que vol opinar... i almenys aquest matís de rebre resposta a la pregunta sembla que existeix clarament, que la gent ansiosa vol i necessita respondre. Però quina pregunta?

I vigilem amb la pregunta perquè el gen català acostuma a fer difícil allò fàcil, a enredar i cercar dobles sentits on no hi són i a tenir por sempre en el darrer moment del que diran o que passarà.

Siguem valents tots plegats i afrontem la pregunta de cara, sense matisos ni dobles intencions, deixant de banda els interessos personals i pensant sempre en la societat, en el poble.

Preguntem però tinguem clar que preguntem i no entrem en un joc d'estira i arronsa ni en un joc enganyós. La pregunta ha de ser clara i contundent sense deixar opció a dobles lectures ni a poder llegir entre línies, no pot ser una pregunta on tothom l’endemà digui que ha guanyat la seva opció i calgui llavors fer una nova pregunta per desfer l’entrellat.

Preguntarem doncs? I ens deixaran preguntar? I sinó preguntarem igualment? I si després de tanta història per la pregunta no n’hi ha de pregunta? I si preguntem malament i no serveix de res i ens hipotequem per generacions?

Anem de cara, posem-nos tots d’acord pensant en el bé comú, fem una pregunta clara i concreta sense matisos i demanant per allò que la gent vol i ha manifestat i siguem democràtics permetent que tothom pugui expressar la seva opinió sigui quina sigui.


Post Recomendado deslizante para blogger