21 de febrer 2013

Jo de gran vull tornar a ser petit

Jo de gran vull tornar a ser petit i no perdre mai la innocència infantil; ser clar, honest i sincer i anar sempre de cara perquè els petits no tenen vergonya, nosaltres érem així i el pas del temps ens ha anat espatllant, hauríem de tornar a ser sincers i dir el que pensem sense tenir por a la resposta que rebrem, aquesta hauria de ser la nostra pràctica habitual.

Jo de gran vull tornar a ser petit per poder dir que no tots els mètodes que ens expliquen com a revolucionaris i nous pel sol fet de venir dels EUA i d’acabar en “-ing” ho són i que, per exemple, parlar de “mentoring” no deixa de ser parlar dels treballadors de tota la vida que ensenyen als seus aprenents, ben típic de la petita i mitjana empresa catalana. (excepció feta d’Obi wan Kenobi que li va sortir un aprenent seduït pel costat fosc!)
Jo de gran vull tornar a ser petit per poder dir que el pitjor que ens podia haver passat si Eurovegas s’hagués instal·lat aquí no era ni el risc de prostitució de luxe ni que s’establissin bandes organitzades del món del crim ni res d’això, poder dir que el pitjor hauria estat veure en Dyango o en Peret convertits en els Frank Sinatra catalans (esperem que BCN World no agafi la idea ).


Jo de gran vull tornar a ser petit per creure en l’honestedat del món, que l’esforç i el treball tenen sempre la seva recompensa i que els dolents perden i no ocupen llocs de privilegi al llarg de molts anys gràcies a les seves fonts d’informació.
Jo de gran vull tornar a ser petit i aprendre de la meva filla petita que em diu que vol tornar a Disneyland Paris per demanar-li la vareta màgica al Mickey i quan jo li pregunto quin serà el primer desig que formularà, ella tota convençuda em diu:
“Li diré al Mickey que faci que tot el món parli en català i així ens podrem entendre”.
Sí, senyor! Aquest és l’esperit que ens cal a tots, catalans i catalanes, ser atrevits i tirar endavant i prou d’anar amb el capbaix per tot arreu; estar orgullosos del que hem estat, del que som i del que serem. Ara i sempre!
Jo de petit volia ser gran, que n’estava d’equivocat! No hi ha res com ser petit i sobretot no perdre mai la màgia i la il·lusió que, per desgràcia, anem perdent en fer-nos grans. No oblidem mai els nostres somnis i lluitem per fer-los realitat, costi el que costi.






Post Recomendado deslizante para blogger