Sempre he estat un gran aficionat als ordinadors, la tecnologia, internet i tot aquest món però reconec que als inicis això de les xarxes socials com el Facebook motivaven la meva desconfiança.Suposo que dins aquest món globalitzat ple de gents navegant per la xarxa, fent més vida virtual que real, més pendents de l'ordinador que del món que els envolta i on tot sembla haver-se digitalitzat i virtualitzat, un món amb precedents com xats i messengers, on molta gent acostuma a explicar més de la seva vida del que cal, en aquesta mena de món imagino que era normal la mena primitiva reticència al facebook.
La meva entrada al facebook data, més o menys, de novembre de 2008, convençut i motivat per una bona amiga i ex-alumna com la Miriam i amb la intenció d'utilitzar-lo com una eina potent per anar donant a conèixer aquest blog i creient, pobre de mi, que el facebook seria només una eina secundària per a mi i del que ben aviat me'n cansaria. I el cas és, que ara mateix, uns 9 mesos després d'iniciar aquesta capbussada en la xarxa social em trobo amb un miler d'amics, amigues, coneguts/des i saludats amb qui mantenir una més o menys relació virtual.
El facebook és una eina molt potent que ben utilitzada dona per molt, això si, com tot cal utilitzar-lo amb mesura, no viure permanentment dins seu ni deixar tampoc que conegui fins i tot quan treus el gos a passejar ni aquelles fotos dels aniversaris de quan eres petit que si la iaia veiés penjades amb la cara que li va quedar a la fotografia segur que no li faria cap gràcia!
Aprofito aquest post al blog per donar-vos les gràcies a tots, per la vostra amistat, la vostra coneixença, la vostra paciència... pels més de 200 amics que seguiu el meu blog via facebook i per tots els altres que també l'aneu llegint de tant en tant fora de la xarxa social. Una abraçada i ens seguim veient per la xarxa i a ser possible en la vida real que segueix sent molt més emocionant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada