Senyores i senyors: el circ del finançament! (segona part)

Ara ja fa gairebé un any la història del finançament de Catalunya semblava una d’aquelles pel·lícules que veia d’adolescent, la història de mai acabar. Una història plena de contradiccions, mentides, mitges veritats, dates límit incompletes... una història que ha tocat ja a la seva fi amb un perdedor clar, Catalunya.

El café para todos autonòmic iniciat en l'època de la UCD acaba passant factura i no som res més que una simple autonomia dins aquest Estado Español on hem de tenir ben clar que PSOE-PSC i PP pactaran sempre que puguin pel bé del nacionalisme espanyol, un nacionalisme que passa per sobre de tot, de dretes, d’esquerres, de polítiques més o menys socials, un nacionalisme que ja podem estar veient al País Basc. Aquí el PP no els serveix per governar però han trobat uns amics progres verds i uns companys dits catalanistes i d'esquerres que portats per ànsies de poder i enveges malaltisses, els han servit per tenir una Catalunya ingovernable des de 2003 per molta hipnosi col·lectiva que intentin aplicar.

El circ s'ha acabat senyors, el mag ZP reconvertit en Pinotxo ja ha deixat la pista central, els malabaristes de xifres falses i amics de marejar la perdiu ja han actuat i només ens queden ja els pallassos, només que aquests no fan riure, millor dit, si que fan riure però perquè es riuen d'ells i no amb ells. La llàstima es que han aconseguit que es riguin de Catalunya. El finançament ha arribat a la seva fi, ells ho tenien clar, això del finançament ja estava dat i beneït feia dies, setmanes... abans fins i tot que Esquerra sortís a fer pública la seva xifra de 3800 M €, xifra posada basant-se en el coneixement del que seria l’oferta final del Gobierno, però Esquerra ha volgut tenir la clau, com sempre...

Quin perill que sempre tingui la clau de tot un conserge maldestre que no sap on les endreça ni a quins panys pertanyen cadascuna. Primer van baixar la xifra com hem dit, després treure pit i fer numerets mediàtics enviant SMS als militants avisant que no accepten ho pactat per Castells i convocatòria urgent per aquell diumenge per decidir si donen el Si o el No. Ja semblava una "Operación Finançament" enviant SMS tota la militància al 2014 (data màgica per ells) amb la paraula clau: FINANÇAMENT.SI, FINANÇAMENT.NO i sortejant viatges a Perpinyà amb Carod de guia, quan tenien claríssim el SI per resposta.

Posem quatre dades i xifres sobre la taula d’aquest finançament:

No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem. L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser. No es compleix la bilateralitat i no es té en compte l’esforç fiscal ni tampoc l’ordinalitat i perdem llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat (caldria estar 17 punts per sobre de la mitjana i no 5). El tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€. Més jocs de mans i encanteris variats...

O caixa o faixa amics d'esquerra... o deixeu el circ o agafeu el saxòfon i comenceu la gran desfilada final amb els vostres socis de Govern per celebrar la bona nova del Finançament, com així ha estat. Cada cop queden menys panys per posar la clau, intenteu encertar algun cop. Visca Catalunya! I Catalunya per damunt de tot, no ho oblidem mai, patriotes.

Josep Plana i Monné.

Conseller Nacional de CDC pel Tarragonès

Article publicat al Nou Diari de Roda, juliol de 2009