Mas President a la Vall d’Hebron

 En un pavelló de la Vall d’Hebron desbordat per l’ocasió, ple a vessar des de molt abans de començar la festa de proclamació, amb més de quatre mil persones i amb un sol clam: “Mas, President! “ , un gran ambient i un alt nivell de discursos on l’Artur ha promès que buscarà els millors, i si no hi son dins el partit tambe els buscarà fora. Això és el que volem sentir tots, militants, simpatitzants, catalans en general…

Trobar la gent més vàl.lida pel projecte i sobretot, per Catalunya, pencaires, ara cal treballar molt fort, picar molta pedra i no defallir que tenim molta feina per fer i moltes coses per arreglar i endreçar. Moltes enquestes donen ara altíssims percentatges a Convergència de poder tenir el proper Govern de la Generalitat, de fer de l’Artur Mas el proper President de Catalunya, de prejubilar el tripartit abans no jubilin ells Catalunya com ens recordava avui l’Artur… Moltes enquestes volen un canvi de color en el Govern, la majoria de gent ja està farta de “tristpartit”, d’invents d’aquests que han fet més mal que no pas bé a Catalunya, d’opcions polítiques que ja es barallen abans de començar i que ni a opcions poden arribar de moment, cal ser seriosos, cal posar-se a treballar fort pels catalans i per Catalunya.

Espectacular Uala! Inaugural del Pallassòdrom de Vila-seca

Avui dilluns 18 de gener i seguint amb els actes de la Festa Major d’Hivern de Sant Antoni a Vila-seca, a les 18.30 hores a l’Auditori Josep Carreras ha tingut lloc un espectacular i grandiós espectacle en el Uala! inaugural del Pallassòdrom. Un altíssim nivell en els pallassos i pallasses presents ha fet gaudir d’allò més a grans i petits dins un espectacle molt cuidat on han alternat diferents actuacions totes elles amb el lligam i el vincle comú de la música com a homenatge al recinte on ha tingut lloc la cita.

Dins aquest gran nivell ha destacat, per sobre de tot, la presència del gran clown internacional Jango Edwards, padrí d’aquesta edició i a partir d’ara, padrí també de futures edicions del Pallassòdrom vila-secà. A Jango l’ha acompanyat el bon fer de molt bones actuacions com les de la pallassa, Pepa Plana.

Jordi Pujol a Tarragona

El passat dimarts 29 de desembre i organitzat per la llibreria “La Capona” amb la col.laboració de la Cambra de Comerç de Tarragona va tenir lloc en aquest darrer indret la presentació a les 19.30 hores del segon volum de les Memòries del President Pujol “Temps de Construir (1980-1993)”.
L’acte va ser un gran èxit, com era d’esperar, ja que molt abans de l’hora d’inici la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç de Tarragona ja era ben plena a vessar amb gran quantitat de gent de peu, després d’una extensa introducció a càrrec de l’històric tarragoní Josep Sendra, el President Jordi Pujol va comentar aquest segon volum, així com referències a l’anterior i a l’actualitat política del moment. Cal considerar que aquest segon volum tracta de 13 anys de Govern de la Generalitat, dels inicis d’aquest Govern convergent quan ningú s’ho esperava i de ben segur que aquest segon volum ens ben enganxarà a la lectura des del primer moment tal i com en el seu dia ja va fer el primer volum “Història d’una convicció (1930-1980)”.

A l’espera de la publicació del Tercer volum d’aquesta trilogia de les Memòries del President Pujol, va deixar-nos moments memorables de reflexió com quan en referir-se a la probable sentència del Tribunal Constitucional sobre l‘ Estatut deixa clar que segurament es tractarà d’una mena de castració química, on segurament i com va passar amb el finançament ens voldran fer veure o fer-nos creure que és bo i excel.lent per Catalunya quan és previsible que la resolució sigui entre dolenta i molt dolenta pels interessos catalans.
Em quedo amb la meva reflexió personal interpretada a partir de la resposta del President Pujol de la pregunta d’un jove al respecte de la Independència de Catalunya. Fer referència a l’actual desafecció amb Espanya i com han estat ells els que han motivat aquest allunyament de la realitat catalana i que sembla que no ens hi vulguin ni ens vulguin entendre, així que la solució i l’acostament ha de venir de la seva part o potser si, que finalment i sense presses, haurem de pensar d’emprendre un altre camí no tant comú amb ells si no ens hi volen i cada cop, menys de nosaltres, també hi volem ser.
Bon Any 2010 a tothom, un any ple de canvis que portarà a Catalunya a un molt bon millor lloc que ara mateix sense cap dubte!

Article publicat al Nou Diari de Roda, gener de 2010