Camps, Schettino i els cretins del món

Schettino: el cretí, l’inepte, la mala persona amb més cara que esquena, el vividor més gran que ara mateix se’m passa pel cap, Camps apart... “Jo no vaig marxar, vaig caure per accident dins la llanxa salvavides i ja no vaig poder tornar...” quins pebrots! ( I Camps que va dir per ser declarat no culpable, que sense voler va caure dins un tratge? )  I més i més frases d’aquest estil de l’Schettino cada una més enredada que l’anterior, amb més morro i més cara, amb aire xulesc i sense importar-li el més mínim les vides perdudes i tot el mal que ha causat.

I ens estranyem? Si la nostra societat actual n’està plena de Schettinos en potència i no cal anar a parlar ni de l’Urdangarín, ni de València i el Camps, el Bigotes, els tratges i el vodevil permanent sinó que només ens cal viure el dia a dia i fixar-nos amb el que ens envolta malgrat les no culpabilitats...

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Rubajoy, la bipolarització del vot únic

Rubajoy és la bipolarització del vot únic perquè guanyi qui guanyi en aquest joc democràtic del 20-N qui guanyarà segur és Espanya, com sempre. I més mentre segueixi tenint a Catalunya amb el seu espoli sistemàtic mantenint el funcionament d'aquells des de fa anys i anys com ara alemanys i francesos fan per aguantar a Grècia dins l'euro.

Com molt bé diu un "hashtag" de twitter aquests dies, tenim un gran candidat a aquestes eleccions generals a les Corts Espanyoles de nom Rubajoy i és que la política té cicles i allà les opcions des de fa molts anys sempre en són només dos i de torns periòdics de repetició, un perillós vot únic bipolaritzat que sembla tenir dues cares quan realment només n'hi ha una: Espanya. Un gran denominador comú anomenat Espanya que els ajunta sota el seu paraigua protector independentment de dretes o esquerres i conforma aquesta amalgama PPSOE on és més que evident que la C de Catalunya no surt per enlloc.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Som escola i tenim pressa

Crec que ha arribat l’hora que diguem prou i ja no només per una qüestió de tenir pressa, sinó per dignitat, per saber estar, per elegància i per no permetre que es segueixin rient de nosaltres a la nostra cara. Això de ser cornuts, pagar el beure i a sobre quedar-nos en dejú, ja passa de taca d’oli i hem de ser conscients tots plegats que el punt d’inflexió s’ha marcat i que ja tenim la gota que fa vessar el vas i no ha estat només una sinó que hem acabat fent un gran mullader al terra en vessar-se.

 El PPSOE és l’Imperi sense cap mena de dubte, un imperi ple de personatges foscos, grisos i malèvols que només pensen en el seu bé comú, en el que realment els uneix, on no importa si són esquerra o dreta, són Espanya i això són paraules majors per a ells que passen per sobre de tot. Tenen ajut a Catalunya, clar que sí, hi troben aixopluc i fins i tot un graner de vots importants en files com les socialistes.

Els han ajudats els seus 33 diputats (25 PSOE, cal tenir clar que PSC no existeix almenys amb la lletra C i 8 del PP) que sembla ser que “representen” Catalunya, fet que ens obliga a tots plegats a un fer un exercici d’auto reflexió i a fer-nos mirar com és que els regalem directament aquests 33 diputats de 47 possibles amb un gairebé 62% del total dels vots emesos al 2008 a Catalunya.

 Uns diputats que enlloc d’ajudar al país van a la seva contra com ens mostren els esdeveniments dels darrers anys, cal canviar aquest equilibri de forces el proper 20-N i que en siguem conscients tots plegats.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Quinze!

Quinze, nombre usual als quadrats màgics, eren els anys que tenia l’amor del Manolo i el Ramón del Dúo Dinámico, quinze és el doble i escaig de les núvies que necessitaven els set germans del musical del Stanley Donen, també és el dorsal del Seydou Keita al Barça actual d’en Guardiola i l’etern nombre en el món del bàsquet blaugrana del Juan Antonio San Epifanio “Epi”, ídol de la meva joventut.

Als quinze jugàvem de petits amb les mans intentant aproximar-nos al màxim a aquest nombre sense passar-nos per no perdre, les quinze hores són les tres de la tarda i quinze minuts són un quart d’hora. Quinze és el primer punt d’un joc en tennis, són les anomenades noces de cristall i també les fitxes del backgammon.

3

I si el factoritzem el quinze es converteix en un 3 per 5, en codi binari és el 1111 i pels romans era XV i pels vila-secans, què és el “Quinze” per a la gent de Vila-seca?

Doncs quinze són els regidors que té Convergència i Unió amb en Josep Poblet i Tous al capdavant al consistori de Vila-seca de 21 possibles després de les passades eleccions municipals del 22 de maig.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Dissabte de Música al Carrer de Vila-seca

Malgrat els indicis d'un temps que no acompanyava i d'observar des de darrera la finestra de la balconada de casa un persistent plugim que a estones es convertia en pluja, malgrat aquests precedents, com deia, les ganes de gaudir d'una vesprada de música al carrer en família aquí al poble i de viure l'ambient van fer que ens atrevíssim a sortir a fer el tomb.

Ben informat pel twitter i el hashtag de #fimvilaseca vam saber que en aquella hora, les vuit del vespre, tot tirava endavant amb canvis d'ubicació i res s'anul·lava (de moment) i vam poder veure l'Albert Freixas tocant sota els porxos a la Plaça de Voltes sobre un improvisat escenari de moqueta verda proper a la idea d'escenari minigolf i ben arropat a les seves esquenes per la farmàcia, previsible nova receptora de fer caixa amb els refredats i constipats que estaven al caure.

Després vam escoltar una estona els Il Xef Malatesta amagats de la pluja dins el Centre i no pas a l'Hort fins que la petita de casa va dir que ja en tenia prou i llavors vam enfilar camí a seguir una estona en la seva ruta itinerant pel nucli antic de Vila-seca a la fanfàrria d' Els Botifanfarrons ja sota un plugim que anava calant i veient l'amenaça d'una pluja més persistent en ben poc temps.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Bestial i mai millor dit!

Fa poc que Reus ha inaugurat el seu esperat Tecnoparc publicitat fa anys i panys per tot arreu i que sembla ser que ha de ser "el no va más" de tots els parcs d'oci, fires i cultura popular i tradicional diversa que es fan i es desfan.

Va entrar en servei amb un saló de cotxes antics i el cert és que venia de gust anar-hi independentment de la temàtica escollida per veure en funcionament l'esperada joia de la corona del "tristpartit" socialista reusenc i com de maco, bonic i preciós ha quedat tot. 
Pensant que la canalla potser en un saló d'aquestes característiques estaria més pendent d'anar al Viena proper que d'assistir-hi, vam esperar a aquest cap de setmana que es realitzava el 2n saló de la mascota "Bestial" per anar-hi i veure aquestes modernes instal.lacions tot aprofitant una temàtica que a les nenes els venia més de gust i perquè no dir-ho, passar una tarda de dissabte de dia trist i ensopidot i més aviat fresqueta d'una millor manera.

El cert és que per anar-hi els vila-secans ho tenim de conya, Bellisens avall i llestos! i amb la crisi i els hotels que havien de fer-se i no es deuran fer i d'altres inversions que vés a saber que en serà d'elles i si al Tecnoparc arriben, el cert és que hi ha tant de solar disponible que aparcar no és cap somni impossible sinó més aviat el contrari.

Malgrat la disponibilitat fàcil d'aparcament en veure que l'aparcament soterrani sota l'edifici de la Fira era gratuït cap allà va tirar el cotxe, amb ganes de veure també les instal·lacions soterrades, els accessos, aparcar a cobert per si de cas el temps decidís fer de les seves i sobretot aprofitar per estar-hi ara que no es paga que vista la disponibilitat d'aparcament extern en superfície vés a saber quan trigarem a tornar a baixar-hi.

Quan vam arribar poca gent hi havia i l'accés va resultar fàcil i fluïd, les instal·lacions vistes des de fora, amb la plaça exterior i l'ampli accés prometen molt... però poca cosa més de positiva ens quedava per viure i veure... Anem per parts:

Les entrades a 4 € per persona... uf! excessiu ho vaig trobar, tot considerant que no s'arribava ni a la trentena d'expositors pels que vaig comptar i les condicions i presentació de la jornada tampoc donaven mostres per justificar aquest preu. Això si, menors de 7 anys no pagaven i si portaveu la mascota aquesta només pagava 1 € (només faltaria).

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

El malson de Gaudí

Una història de ciència-ficció que esperem no es produeixi.


“Barcelona, tardor de 2010. Quan van dir que la tuneladora ja arribava a la Sagrada Família ningú podia arribar a imaginar que darrera de tot això hi havia una de les conspiracions més ben planejades de la història.... “ així podria començar , de fet, el nou Best Seller d’en Dan Brown com comentàvem amb el meu amic Jaume aprofitant la visita del Papa, la tuneladora, la Sagrada Família i el record de les Torres Bessones, una sèrie de coincidències que donen per a bones teories de la conspiració i algun millor llibre encara amb projeccions cinematogràfiques a Hollywood.

En aquest context de ciència-ficció i ja bromejant del tema i de tots aquells que veuen conspiracions per tot arreu, jo ja veig en Tom Hanks fent el paper d’un executiu amb problemes i molt vingut a menys que ha acabat fent d’ estàtua humana i que ara s’ha quedat sense feina dins els torns rotatius de quinze i quinze persones de la Rambla de Barcelona i que casualment sent una conversa que el posa sobre la pista d’una conspiració que ningú creu en venir d’un perdedor com ell.

En Bruce Willis seria un mosso d’esquadra donat a la beguda per superar un trauma que té a partir de la mort d’uns innocents en una situació mal resolta per ell i que la seva dona ha acabat deixant i que seria l’únic que escolta en Tom Hanks (dins un bar, és clar) i intenten junts que algú cregui a dos perdedors com ells i que s’adonin de la conspiració existent per acabar amb Sa Santedat i alhora amb el gran somni de Gaudí, la Sagrada Família.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.

Àdeu a un autèntic patriota

Article publicat a "El Matí Digital" la passada setmana i que ha estat "robat" per una colla de corsaris que han atacat la publicació i han eliminat part dels darrers articles publicats, malgrat tot la bona gent sempre surt endavant, "El Matí" torna a funcionar i aquí al meu blog torno a reproduir el meu àdeu al senyor Perera. Som-hi, patriotes!

Ara que sembla que tothom és el més patriota del món; que el patriotisme, per desgràcia, molts cops es vesteix més com una moda que com un sentiment; ara que la política catalana s’omple de venedors de fum que el temps ja acabarà posant al seu lloc; ara crec que ha arribat el moment de frenar, d’intentar observar el panorama en perspectiva i a una certa distància i d’intentar posar en ordre les coses.
Ara fa dues setmanes ens va deixar un patriota dels de veritat, un autèntic senyor i sobretot una excel·lent persona com podria dir tot aquell que va tenir l’ocasió de conèixer en Lluís. Ens va deixar en Lluís Perera, un patriota anònim, un vila-secà fundador de Convergència Democràtica de Catalunya aquí al poble i davant de tot un treballador nat pel seu poble i per la seva terra, Catalunya.

Sóc el Pep Plana, vila-secà i patriota,compromès amb la comarca, amb la meva terra Catalunya i amb la vida diària del meu poble, Vila-seca. Orgullós de sentir-me i ser català i de conèixer a moltíssima bona gent.