Jordi Pujol a Tarragona

El passat dimarts 29 de desembre i organitzat per la llibreria “La Capona” amb la col.laboració de la Cambra de Comerç de Tarragona va tenir lloc en aquest darrer indret la presentació a les 19.30 hores del segon volum de les Memòries del President Pujol “Temps de Construir (1980-1993)”.
L’acte va ser un gran èxit, com era d’esperar, ja que molt abans de l’hora d’inici la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç de Tarragona ja era ben plena a vessar amb gran quantitat de gent de peu, després d’una extensa introducció a càrrec de l’històric tarragoní Josep Sendra, el President Jordi Pujol va comentar aquest segon volum, així com referències a l’anterior i a l’actualitat política del moment. Cal considerar que aquest segon volum tracta de 13 anys de Govern de la Generalitat, dels inicis d’aquest Govern convergent quan ningú s’ho esperava i de ben segur que aquest segon volum ens ben enganxarà a la lectura des del primer moment tal i com en el seu dia ja va fer el primer volum “Història d’una convicció (1930-1980)”.

A l’espera de la publicació del Tercer volum d’aquesta trilogia de les Memòries del President Pujol, va deixar-nos moments memorables de reflexió com quan en referir-se a la probable sentència del Tribunal Constitucional sobre l‘ Estatut deixa clar que segurament es tractarà d’una mena de castració química, on segurament i com va passar amb el finançament ens voldran fer veure o fer-nos creure que és bo i excel.lent per Catalunya quan és previsible que la resolució sigui entre dolenta i molt dolenta pels interessos catalans.
Em quedo amb la meva reflexió personal interpretada a partir de la resposta del President Pujol de la pregunta d’un jove al respecte de la Independència de Catalunya. Fer referència a l’actual desafecció amb Espanya i com han estat ells els que han motivat aquest allunyament de la realitat catalana i que sembla que no ens hi vulguin ni ens vulguin entendre, així que la solució i l’acostament ha de venir de la seva part o potser si, que finalment i sense presses, haurem de pensar d’emprendre un altre camí no tant comú amb ells si no ens hi volen i cada cop, menys de nosaltres, també hi volem ser.
Bon Any 2010 a tothom, un any ple de canvis que portarà a Catalunya a un molt bon millor lloc que ara mateix sense cap dubte!

Article publicat al Nou Diari de Roda, gener de 2010