Malgrat els indicis d'un temps que no acompanyava i d'observar des de darrera la finestra de la balconada de casa un persistent plugim que a estones es convertia en pluja, malgrat aquests precedents, com deia, les ganes de gaudir d'una vesprada de música al carrer en família aquí al poble i de viure l'ambient van fer que ens atrevíssim a sortir a fer el tomb.
Ben informat pel twitter i el hashtag de #fimvilaseca vam saber que en aquella hora, les vuit del vespre, tot tirava endavant amb canvis d'ubicació i res s'anul·lava (de moment) i vam poder veure l'Albert Freixas tocant sota els porxos a la Plaça de Voltes sobre un improvisat escenari de moqueta verda proper a la idea d'escenari minigolf i ben arropat a les seves esquenes per la farmàcia, previsible nova receptora de fer caixa amb els refredats i constipats que estaven al caure.
Després vam escoltar una estona els Il Xef Malatesta amagats de la pluja dins el Centre i no pas a l'Hort fins que la petita de casa va dir que ja en tenia prou i llavors vam enfilar camí a seguir una estona en la seva ruta itinerant pel nucli antic de Vila-seca a la fanfàrria d' Els Botifanfarrons ja sota un plugim que anava calant i veient l'amenaça d'una pluja més persistent en ben poc temps.
Protegits amb els nostres anoracs encaputxats i seguint la fanfàrria fins el Parc de la Formiga i veient la pluja amenaçadora com anava començant a fer de les seves, vam decidir dirigir-nos a sopluig a l'Auditori Josep Carreras i escoltar la música mexicana de la Rosa Sánchez.
Extraordinari! Com tot el que vam veure ahir de la música al carrer i de la ràpida capacitat de reacció de l'organització davant el preludi de Diluvi Universal que va caure'ns a sobre als pobres mortals vila-secans i a tots aquells de fora vila que ens acompanyaven.
Una bona carrera sota la persistent pluja cap a casa des de l'Auditori a buscar el cotxe per tal de poder recollir la família i que no s'haguessin de mullar, va posar el punt i final al dissabte familiar de música al carrer tot esperant l'estona que podem tornar a gaudir avui.
Això si, amb un sol ben maco perquè ja se sap que després de la tempesta sempre arriba la calma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada