Pobre passeig! El que eres i en què t'han convertit! I justament aquells que s'omplen la boca de dir ho molt ecologistes que són i que ara formen part d'aquest "tristpartit"reusenc. Doncs aquests t'han convertit en una ombra del que vas ésser i aviat potser ja no seràs ni ombra.
Destrossat pel mig del teu eix vertebrador, rodejat d'urbanització i zones encimentades, projectat ser convertit en un passeig dur i eliminar així de socarrel la nostàlgia i els bons records, fer que passin a ser això records només i que mai més ningú pugui gaudir d'aquest passeig. Pobre passeig, què serà de tu?
El meu primer record de la Boca de la Mina és de ben petit tornant a vegades de casa els avis per sota el pont que porta al Barri Gaudí, pont que de petit semblava transportar-te ben lluny a les imatges aquelles de la tele on veies indrets molt llunyans i la sensació era aquesta, d’un lloc fosc, ombrívol, llunyà i misteriós.
Anys després vaig estudiar el BUP i el COU en l'Institut d'aquell Barri i això va fer que aquell passeig fós més familiar encara: les curses d'Educació Física per la zona, els passejos quan no teníem classe (o potser algun cop si en teníem?), les excursions pel lloc amb el seminari de Ciències Naturals de l'Institut o per anar a veure amigues i amics que anaven al Reus III (situat llavors allà dalt prop del Pere Mata), quants records d'aquest passeig que guardava encara l'aire de finals del segle XIX i que evocava a les històries dels avis que anaven per allí a menjar la mona, anissos, a passejar...
La Boca de la Mina fou, sense cap mena de dubte, un passeig molt popular, un espai de referència per diverses generacions i que el pas del temps ha desdibuixat totalment convertint-lo del tot al no res, gairebé. Recordo la sorpresa en descobrir una font del Lleó, que de tant sentir-ne parlar i tant imaginar-la em va semblar molt més esquifida que el que la meva ment d'infant recordava. Sembla ser que més antigament s’havia anomenat font dels Capellans, potser per la proximitat d’un seminari que hi va haver entre 1765 i 1835.
Junt al passeig hi ha l’edifici del molí de la Vila on antigament s'obtenia farina i ens permet intentar imaginar aquell Reus majestuós del segle XIX, el molí va perdre la seva utilitat a partir de la industrialització, amb la posada en marxa de fàbriques com La Industrial Harinera, accionada a vapor, el 1856. També, propera al passeig, es troba la Bassa Nova, de la meitat del segle XIX, indret que gaudí d’una gran popularitat com a lloc d’esbarjo ciutadà.
Serà una llàstima, doncs, que es perdi un d'aquests passeigs tan macos que encara queden per la zona i que evoquen records constants d'aquells que els veuen i contemplen. Serà perdre un trosset de la nostra història, perquè no la salvem i l'hi tornem al passeig el seu esplendor d'anys passats? Som-hi!
P.S. Fotografia presa a finals de març passat. Agraïr també a tots vosaltres blogaires el 5è lloc en el Top Català de blocs del mes de juny. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada