Article publicat a "El Matí Digital" la passada setmana i que ha estat "robat" per una colla de corsaris que han atacat la publicació i han eliminat part dels darrers articles publicats, malgrat tot la bona gent sempre surt endavant, "El Matí" torna a funcionar i aquí al meu blog torno a reproduir el meu àdeu al senyor Perera. Som-hi, patriotes!
Ara que sembla que tothom és el més patriota del món; que el patriotisme, per desgràcia, molts cops es vesteix més com una moda que com un sentiment; ara que la política catalana s’omple de venedors de fum que el temps ja acabarà posant al seu lloc; ara crec que ha arribat el moment de frenar, d’intentar observar el panorama en perspectiva i a una certa distància i d’intentar posar en ordre les coses.
Ara fa dues setmanes ens va deixar un patriota dels de veritat, un autèntic senyor i sobretot una excel·lent persona com podria dir tot aquell que va tenir l’ocasió de conèixer en Lluís. Ens va deixar en Lluís Perera, un patriota anònim, un vila-secà fundador de Convergència Democràtica de Catalunya aquí al poble i davant de tot un treballador nat pel seu poble i per la seva terra, Catalunya.
Estem perdent el món de vista tots nosaltres amics, el que ens cal és anar a buscar aquest tipus de persones que de ben segur encara existeixen i encara en trobarem, gent que mira pels altres, que treballa, que s’esforça i que no espera res a canvi a no ser veure que la seva feina serveix per alguna cosa i que Catalunya va tirant endavant gràcies a l’esforç de molts homes i dones com ell.
Tenia noranta anys el senyor Perera (perquè per mi sempre serà així), tota una vida i era un pencaire, un lluitador per la seva terra, des d’anar amb el seu cotxe i els altaveus donant tombs pel poble en campanya fins ser sempre dels darrers a retirar-se a l’enganxar els cartells o tenir-ne sempre algun a casa per anar a substituir aquell que algun brètol podia haver malmès.
Aquest era el senyor Perera, del tipus de gent que ens cal, que fan pàtria, que fan país, ajudant sempre als demés, prenent hores del seu temps per anar a fer el vot per correu d’aquella gent que no podia sortir de casa, assistint a les assemblees del partit fins i tot quan li costava molt de desplaçar-se i sempre allí, a primera fila com havia de ser... La majoria de vosaltres no l’ haureu conegut pas però de ben segur que algú coneixeu o heu conegut que us el recorda, perquè de patriotes i de bons catalans sempre n’hi ha, malgrat que molt cops o la majoria, no són els que més aparenten o llueixen.
Així que tanquem files tots, però de debò i deixem de criticar-nos entre partits catalans i de mirar de perjudicar-nos uns als altres, el full de ruta és molt simple: Catalunya i les coses cal fer-les per ordre i no començar la casa fent primer el teulat. Endrecem-ho tot, escombrem sense amagar res sota la catifa, deixem-nos de personalismes i de voler ser més que els altres, anem a començar a resoldre la crisi i l’economia dels catalans primer que tot i després amb unes bases sòlides i fortes i sobretot sense personalismes i sense fissures anem a per Catalunya i a retornar-la al seu passat gloriós i a seguir traient pit i orgull per la sort d’haver nascut catalans. Segur que al senyor Perera, a en Lluís i a tants d’altres anònims patriotes això els omplirà d’orgull.
Josep Plana i Monné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada