Camps, Schettino i els cretins del món

Schettino: el cretí, l’inepte, la mala persona amb més cara que esquena, el vividor més gran que ara mateix se’m passa pel cap, Camps apart... “Jo no vaig marxar, vaig caure per accident dins la llanxa salvavides i ja no vaig poder tornar...” quins pebrots! ( I Camps que va dir per ser declarat no culpable, que sense voler va caure dins un tratge? )  I més i més frases d’aquest estil de l’Schettino cada una més enredada que l’anterior, amb més morro i més cara, amb aire xulesc i sense importar-li el més mínim les vides perdudes i tot el mal que ha causat.

I ens estranyem? Si la nostra societat actual n’està plena de Schettinos en potència i no cal anar a parlar ni de l’Urdangarín, ni de València i el Camps, el Bigotes, els tratges i el vodevil permanent sinó que només ens cal viure el dia a dia i fixar-nos amb el que ens envolta malgrat les no culpabilitats...

Començant pel ciutadà que aparca al mig del teu gual per anar a tirar la travessa o la loteria o fer una cervesa (evidents causes de força major i de primera necessitat), seguint per aquell que es salta les rotondes i qualsevol senyal de parar amb el cotxe com si estéssim a unes curses de Mad Max, passant pels aprenents de troglodita sense ni un dit de cervell ni cap mena de respecte pel proïsme que es posen a parlar al mig de les portes de l’escola i no deixen ni sortir la canalla, els mateixos que envaeixen tota una vorera amb carros i cotxets i no deixen passar ningú que no baixi d’ella fins acabar aquest repàs amb qualsevol veí irrespectuós amb les zones comunitàries, que embruta el que li sembla i es creu amb dret a tot.

Aquests són els nostres Schettinos, els nostres Camps del dia a dia i tots en coneixem algun o altre, semblaran amables i simpàtics però te la jugaran quan puguin, es queixaran de la crisis i d’estar sense feina però els veuràs cada dia al bar prenent alguna cosa o sense deixar ni per un moment els seus smartphones per actualitzar en el seu estat de qualsevol xarxa social que estan a la cua de l’atur...

Cal un canvi profund en aquesta societat, de mentalitats, de valors, de premiar l’esforç i el treball, de reconèixer la constància, l’entrega i la bona gent i de castigar el trepa, el corrupte, el caragirat, el vividor... Però, qui s’hi posa a fer-ho?

Dediquem-nos a formar, a vendre valors, a ensenyar el que és correcte i com fer-ho i ja des de ben petits, estem per les coses útils del dia a dia que ajuden a les famílies a tirar endavant, que els serveixi per millorar la seva qualitat de vida i compaginar la vida familiar i laboral i no estem per activitats supèrflues lúdiques i de distracció si no tenim les primeres necessitats cobertes. Pa i circ, ja ho feien els romans però potser que també comencem a tenir en compte el seny.

Molta crisis però les terrasses dels restaurants estan plenes els cap de setmana, els bars obrint-ne més cada dia,  i deutes per tot arreu però, això si, cadascú amb el seu smartphone de darrera generació encara que no sàpigues ni com va i amb el seu canal plus pel futbol com els presos que a sobre s’amotinen quan no els funciona.

Alguna cosa devem haver fet malament tots plegats (aquest mes el 20,5% d’atur a Catalunya) i no és d’ara, és de fa anys i anys i cal que ja ens hi estem posant per adreçar-ho que anem tard i entrem en temps de descompte.

Obrim el club de les bones persones i dels valors, inaugurem-lo! El problema que tindrem serà que els primers que s’apuntaran seran justament aquells que no ho haurien de fer, com sempre: Camps, Schettino i els seus cretins fent escola d’un estil de vida que cal eradicar com abans millor.