“Un tranvía llamado Deseo”

I mai més ben dit amigues i amics blogaires perquè el nostre desig era, sense cap mena de dubte, que aquell tren arribés amb la màxima celeritat possible al seu destí i amb prou sorpreses d'una vegada. Fem una mica de “flash-back” i tornem al principi de la història…

Tot va començar un matí de dissabte que vam disposar-nos a anar a passar el cap de setmana a Barcelona amb les nenes. Després de mirar, remirar i comprovar l’hora de sortida del tren des de Vila-seca vam dirigir-nos a l estació un quart d’hora abans a esperar el tren en qüestió per no fer tard (que ingenus i innocents que som!), el cas és que el tren en qüestió no arribava ni a l’hora, ni passat ni 5 ni 10 ni 15 minuts… i com bé diu RENFE a la seva web la nostra estació fins que el Gobierno es digni a reformar-la com està previst és un simple “apeadero” (m’estalviaré jocs de paraules amb el significat) i no existia cap mena d’informació per poder saber els motius del retard, si el tren passaria, si era excessivament puntual i havia passat vint minuts abans de l ‘hora (ironia, clar), si s'havia convertit en un tren fantasma o si faltava tota una eternitat perquè arribés.

Quan ja intentàvem trucar a informació i a l’estació de Reus apareix el tren i … sorpresa! que poquets vagons i que modern! Pugem dalt amb les nenes, i veiem com pels rètols lluminosos estil vagons de metro posa: “Propera estació: Tarragona, final de trajecte” Ai, coi! si això era un tren fantasma, al final! ahhh! D’on havia sortit?

Total que a Tarragona ens deixa en via morta (com tota la seva organització que no va ni endavant ni endarrere) i allí pels panells lluminosos ens assabentem, finalment, que el tren que nosaltres esperàvem encara ha d ‘arribar i porta gairebé hora i quart de retard (està molt bé acumular aquest retard en un trajecte que habitualment ha de fer en una hora i mitja, per tant, ja duia el doble de temps emprat!… al·lucinant!)

Bé, finalment vam poder pujar al tren destí Barcelona - Estació de França (efectivament anàvem al Zoo) i en l’estona que va durar el trajecte mentre les nenes seguien exercint de nenes bitxos de la seva edat vam poder veure curiositats com ara que un noi de color amb una motxilla carregada de cinturons (li deuen caure els pantalons sovint, pobre) es passés tot el viatge dins el WC i veure aquell curiós llum vermell encès tota l'estona donant mostres d'ocupat ( por escènica al revisor o caldrà que aquest noi faci el proper anunci dels iogurts de l’Activia enlloc del Jose Coronado?)

Al zoo de les girafes virtuals vam arribar-hi sense cap més ensurt, però això, amigues i amics meus, ja forma part d’una nova història que ja explicaré properament...

Com surtia a les pel.lícules de James Bond quan jo era petit podríem dir…. Pep Plana will return with “Pinotxo i les girafes virtuals”. Fins llavors i bona setmana a tothom!