Època de bolets

L’estiu ja s’ha acabat amigues i amics malgrat encara podem tenir alguns dies de bonança climatològica. Les estacions són implacables i ja ens trobem a la tardor, època de bolets i pel que sembla de notícies que comencen a sortir pels diaris com si de bolets es tractessin. Anem a veure alguna d’elles:

1. Hem vist, estem veient i seguirem veient ,sense cap dubte, l’escàndol del Fèlix Millet al Palau de la Música on sembla difícil poder arribar a imaginar com en trenta anys l’estafa ja no era més que evident. El senyor Millet, Creu de Sant Jordi, a què espera per tornar-la? a què esperen des de la Generalitat per fer-li tornar? o és que forma part del patrimoni que pensar retornar per lliurar-se de la presó?

I perquè ja posats no proposem com a futures Creus de Sant Jordi a El Lute, el Curro Jiménez i fins i tot, el Carrasclet! (amb el Robin Hood tinc els meus dubtes perquè sembla ser que li donava als pobres i potser no seria “mereixedor”).

2. Després seguim llegint la premsa i veiem fa uns dies que els pilons de protecció de la Sagrada Família es desvien uns 20 centímetres. Només cal recordar que el túnel de l’AVE passa a 75 cm de la vertical! Però si tothom ha avisat de tot això per activa i per passiva, però seguim igual de tossuts, ai, ai, ai…

Ni el finançament que ens pertoca, ni segurament l’Estatut que vam decidir tots els catalans (ara sembla ser que a l’octubre es sabrà) i si seguim així ja ni la Sagrada Família d’en Gaudí ens quedarà. Per quan haurà pensat el Ministerio de Fomento de fer un megatúnel per sota les muntanyes de Montserrat? (millor callo i no dono idees, la veritat).

3. I la grip A? ostres! si aquest semblava un tema tabú, una paraula prohibida que no es podia dir com el nom d’aquell hiperdolent de la saga del Harry Potter i ara tots els darrers indicis semblen mostrar que ens trobàvem al davant d’un tema que ha estat molt més que inflat i exagerat (a saber a conveniència de qui o què).

4. I mentre tapem forats amb els 420 euros enlloc de procurar per les PIMES i la creació de llocs de treball, i això si, ja podem oblidar tots les nostres preocupacions perquè Espanya és campiona d’Europa de bàsquet (esport que m’encanta i he practicat d’altre banda, per cert). I ZP com a bon mag que és, ens ven això des del seu ministeri d’esports com els romans venien el circ als seus. Au, fora problemes i preocupacions! Hakuna Matuta que deien Timon i Pumba a “El rei Lleó”.

5. Veurem cap on anem, quin camí agafem els catalans, els referèndums per la independència de Catalunya comencen a sortir com a bolets aquesta tardor , fins i tot, en farem millor collita que de rovellons. Ara falta saber mesurar tot això, posar-ho al seu lloc, mostrar el nostre patriotisme i sobretot que no ens enredin més, si us plau, que la nostra paciència ja ha entrat en temps de descompte i tot té un límit.

Visca Catalunya i a treballar fort!

Josep Plana i Monné

Article publicat al Nou Diari de Roda, setembre de 2009