TB3, la seva...

Ha arribat un moment que ben bé ja no sabem on som ni on anem a parar ni si la realitat està en la ficció humorística o en la vida real, on els personatges de paper-cartró acaben tenint més credibilitat que alguns reals que estan ben acartronats. 

Com comentava l'altre dia un ex-alumne i amic meu, en Xavi: que ha passat amb l'opinió, la credibilitat, el bon saber fer d'altres temps de la nostra estimada televisió pública catalana?

Xavi, està clar... aquí estem vivint tots una mena de malson col.lectiu que esperem que acabi aviat perquè sinó arriats anem. En aquest món virtual de Matrix  on la pastilleta de color que toca és la vermella, ens està tocant viure que la televisió pública dels catalans s'ha fusionat amb alguna mena de televisió local de Barcelona i amb un clar coloret vermell que sembla que li senta d'allò més bé, "fa més patxoca" que diria algú altre.

En aquest món irreal aquesta televisió no informa de tota Catalunya als catalans sinó que només informa de Barcelona i els seus voltants i no informa tampoc de tot sinó només d'aquelles coses de caire més vermell i amb olor a roses com deu dir el seu nou ideari d'actuació. 

Aquest món virtual sembla aquelles pel.lícules americanes on no cal patir si ens envaeixen els extraterrestres, si cau un meteorit, si es desglacen els pols... perquè en aquestes pel.lícules sempre el centre d'atenció, els únics que importen són els americans i tot passa sempre allí.

En el nostre microcosmos virtual TB3, la nova televisió barcelonina del tristpartit (per això porta un 3), només informa del que ja hem esmentat abans, així que els de províncies no cal que patim que aquí no passa mai res, tot passa només allà... i no ens queixem, eh! que si mirem bé en els mapes del temps veurem que encara hi sortim, tot esperant el dia que canviïn el mapa del temps per un plànol de la capital i donin la secció per barris.

Així doncs, a prèmer fort, a treballar i a esperar despertar d'aquest malson virtual, triar la pastilleta més blava i taronja quan en tornem a tenir ocasió i poder tornar totes aquestes coses al seu lloc i a Catalunya pels catalans que ho som totes i tots sense distincions.