Avui tornada a les aules per part dels profes i les profes, en el meu cas alarma del rellotge a les 7.30 del matí després del parèntesi estival que l'havia emplenat de pols i de teranyines, malgrat que com és habitual des de fa uns anys en aquesta casa els nostres bitxets petits ja ens desperten sense alarma, molt més aviat i amb les bateries ben carregades, les noies...Arribada al cole i aquell moment de compromís que tants i tantes odiem repetint la mateixa escena dels dos petonets i les preguntes cursis i retòriques fins a l'infinit... "com han provat les vacances?", "mira ja tornem a estar aquí", "com que no sabia que fer he vingut una estoneta a treballar" i rotllos mil que cal aguantar amb un somriure de cortesia i oferint la millor cara possible. La sala de profes realment a tope, salutacions a la primera comitiva que ja no ha passat del pati, els primers grupets de xafarderes i xafarders cotillejant pels raconets, segona comitiva més nombrosa al hall de l'escola i el remat definitiu quan creus esgotades les teves forces, el teu somriure i la teva capacitat petonil t'espera a la sala de professors, "es casi una experiencia religiosa" i mai millor dir com deia aquell cantant del play-back desafinat. Un cop superada aquesta mitja hora llarga, que molts eviten arribant més tard, res com reunir-nos tots a la sala de conferències per refer-nos de tant saludar...
En resum, que ens esperen com sempre aquelles hores i dies fantàstics encara en la soledat estudiantil i sense els nostres estimats alumnes i caldrà disfrutar d'aquests dies entranyables i especials on tots amb energies renovades encara som els millors amics del món i els problemes no existeixen (encara). Una abraçada a totes i tots i endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada