La boira d’Ítaca i el Partit Demòcrata Català

Article també publicat a la secció Opinió del diari digital La República Checa en la seva edició del dilluns 11 de juliol de 2016:
 http://www.larepublicacheca.com/pep-plana/
 

Aquest ha estat un cap de setmana molt intens a terres barcelonines en la zona del Fòrum. Ha estat com una pel·lícula d’aquelles llarga, que no s’acaba mai però no per això avorrida, una pel·lícula que semblava portar-te per un camí i de cop realitzava un gir argumental al millor estil de Joc de Trons i et sorprenia el resultat.

L’enterrament: Primer es va deixar en hivernació i congelada l’antiga CDC, i ja té mèrit amb la calor que ha fet aquest cap de setmana a Barcelona.

Una Convergència que passa a millor vida i potser esperant temps millors com els tripulants de la nau del Planeta dels Simis, el problema és saber si en el futur hi haurà algú per ressuscitar-la o que es recordi d’ella.

Igualment si mai reneix segurament poca vida tindrà en trobar-se en un món totalment desconegut i diferent al que existia en els seus moments de glòria.

Poc hem gaudit de les sigles de CDC, de Convergència, sense la rèmora del CiU a sobre malgrat que molts mai ens havíem sentit CiU. Divendres va ser un enterrament d’Estat de CDC i de tot el que portava implícit amb ella, esperem sobretot que de tot el dolent i que feia pudor.

El nom: Més Catalunya, Catalans Convergents... noms que van despertar en la militància (perdó, en els associats) la mateixa trempera i rebuig que la cançó de l’estiu amb Letícia Sabater. Van passar a ser un molt breu somni d’una nit d’estiu i el bateig es va posposar per millor moment mentre no es tingués clar el nom de la criatura.

Joc de Trons (Valar Morghulis): Tenir tota l’antiga Convergència de congrés fundacional concentrada en un mateix espai em va fer pensar per uns instants si en les gravacions del #FdezDíazGate no es parlava de l’existència de Foc Valyri sota l’espai del Fòrum.

Així amb CDC hivernada i provant d’esborrar tota ombra del passat, el nou partit era un partit Sense Nom, un aprenent de l’Arya Stark de Joc de Trons que es movia per la Girona puigdemontiana en la recerca de sí mateixa.

Una recerca que va deixar tres noms finalistes i per sort no es van obrir línies telefòniques per votar-los ni tant sols amb missatges SMS per molt digital que ara passi a ser el nou partit que estava naixent.

Junts per Catalunya, Partit Nacional Català i Partit Demòcrata Català, aquests són els noms que van passar el tall i el resultat ja el sabeu tots. Jo veient com es va votar se’m va fer més difícil que mai entendre com es poden produir empats en assemblees d’aquest tipus.

Ítaca: El Partit Demòcrata Català segueix rumb ferm cap a Ítaca, i ara més que mai tot esvaint la boira que hi havia. Hi haurà un bon capità marcant el rumb, només falta que els mariners (qualificats o no) remin tots en la mateixa direcció i amb la mateixa força.

No valdrà deixar de remar, remar menys, o fer-ho uns a esquerra i altres cap a la dreta, no valdrà trencar rems ni amagar-los. El camí és un: Ítaca i des d’ahir sembla més proper que mai.