Existeixen molts tipus de preguntes: les
inclusives, les exclusives, les repetitives i fins i tot, aquelles retòriques
que no esperen resposta per part de l’interlocutor i que un mateix s’acostuma a
respondre amb celeritat.
Existeix gent que pregunta, gent que no
pregunta mai i ni tan sols aixeca el braç per fer-ho, gent que fa la pregunta i
la respon abans que ningú altre ho faci induint en la resposta, gent que no
espera resposta i gent que no se’n fa cap de pregunta.
I el quid de la qüestió, també existeix LA
PREGUNTA en majúscules. Aquella que genera la mateixa por
en alguns que
citar el nom de Voldemort a les pel.lícules d’en Harry Potter o que seria
“ju-ju” en territori gaboni de les d’en Tarzán Johnny Weissmuller.
Aquella pregunta on tots volen ser-hi però que
no acaben de saber ben bé com perquè nedar i guardar la roba sempre ha
esdevingut un acte complicat de realitzar. És la pregunta que els exclusius
volen inclusiva, que els inclusius no saben que incloure i que molts no volen
ni que sigui pregunta.