Existeixen molts tipus de preguntes: les
inclusives, les exclusives, les repetitives i fins i tot, aquelles retòriques
que no esperen resposta per part de l’interlocutor i que un mateix s’acostuma a
respondre amb celeritat.
Existeix gent que pregunta, gent que no
pregunta mai i ni tan sols aixeca el braç per fer-ho, gent que fa la pregunta i
la respon abans que ningú altre ho faci induint en la resposta, gent que no
espera resposta i gent que no se’n fa cap de pregunta.
I el quid de la qüestió, també existeix LA
PREGUNTA en majúscules. Aquella que genera la mateixa por
en alguns que
citar el nom de Voldemort a les pel.lícules d’en Harry Potter o que seria
“ju-ju” en territori gaboni de les d’en Tarzán Johnny Weissmuller.
Aquella pregunta on tots volen ser-hi però que
no acaben de saber ben bé com perquè nedar i guardar la roba sempre ha
esdevingut un acte complicat de realitzar. És la pregunta que els exclusius
volen inclusiva, que els inclusius no saben que incloure i que molts no volen
ni que sigui pregunta.
La pregunta amb matisos, sacsejada i no
remenada, amb dues respostes o tres o múltiples tipus test ja posats amb
diferents desplegables de resposta segons la opció triada.
Però sigui quina sigui, sempre serà LA
PREGUNTA. Però per preguntar sempre cal saber que hi ha gent que vol
respondre, que li interessa respondre, que vol opinar... i almenys aquest matís
de rebre resposta a la pregunta sembla que existeix clarament, que la gent
ansiosa vol i necessita respondre. Però quina pregunta?
I vigilem amb la pregunta perquè el gen català
acostuma a fer difícil allò fàcil, a enredar i cercar dobles sentits on no hi
són i a tenir por sempre en el darrer moment del que diran o que passarà.
Siguem valents tots plegats i afrontem la
pregunta de cara, sense matisos ni dobles intencions, deixant de banda els
interessos personals i pensant sempre en la societat, en el poble.
Preguntem però tinguem clar que preguntem i no
entrem en un joc d'estira i arronsa ni en un joc enganyós. La pregunta ha de
ser clara i contundent sense deixar opció a dobles lectures ni a poder llegir
entre línies, no pot ser una pregunta on tothom l’endemà digui que ha guanyat
la seva opció i calgui llavors fer una nova pregunta per desfer l’entrellat.
Preguntarem doncs? I ens deixaran preguntar? I
sinó preguntarem igualment? I si després de tanta història per la pregunta no
n’hi ha de pregunta? I si preguntem malament i no serveix de res i ens
hipotequem per generacions?
Anem de cara, posem-nos tots d’acord pensant
en el bé comú, fem una pregunta clara i concreta sense matisos i demanant per
allò que la gent vol i ha manifestat i siguem democràtics permetent que tothom
pugui expressar la seva opinió sigui quina sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada