Sant Jordi i l’Estatut

Que la força ens acompanyi! amigues i amics meus com diria el mestre Obi wan Kenobi a la trilogia de Star Wars que jo veia de petit… Si d’alguna cosa ens ha servit a tots el Tribunal Constitucional ha estat per aquells que encara no ho volien veure ni creure que amb el denominador comú del nacionalisme espanyol socialistes, gent del PP, dretes, esquerres.. tots són una mateixa cosa i de res serveix disfressar a Catalunya el que ells són afegint  una lletra C.

Tots ells tenen un denominador comú que ja no poden emmascarar per molt que canviïn les seves sigles quan es presenten a “comunitats autònomes” com ens consideren ells a nosaltres, encara que alguns ho diguin amb la boca petita. El seu denominador comú es Espanya i prou. Molt respectable tria però potser que ens deixin a molts dels catalans fer la nostra tria perquè aquest no és el mateix denominador per a molts de nosaltres segurament.

Deia que tinc molt bon record de Star Wars de petit, recordo haver anat amb el pare al cinema a veure la mítica “La Guerra de las Galaxias” i recordo que vam anar-hi sols perquè la mare, en estat de la meva germana mitjana, no estava massa fina aquell dia. Descobrir amb els meus sis anys i davant meu en aquella enorme pantalla de cinema tot un Univers que apareixia davant els meus ulls és un record imborrable que ja perdurarà en mi per sempre.

Avui Sant Jordi! i que la Força ens acompanyi i sempre! Quin dia tan maco, tan entranyable, tan especial… llibres, roses, cultura, gent que estimes, bona companyia i sobretot l’ambient, m’agrada aquest ambient familiar, de casa, català que encara perdura en aquesta diada tan especial i que espero segueixi així per sempre si pot ser.

I que ens importa ja el TC si el renoven, si el recusen i que en faran del proper borrador, borrador que serà encara més conservador del nostre pobre Estatut que de tanta retallada ja no sembla el que era.

Aquest Estatut ja no és el nostre, aquest Estatut ja no és per Catalunya, ha canviat, s’ha endurit, ha rebutjat principis bàsics nostres, ja no el reconeixem.. Potser encara bo que no hagi sortit endavant aquest darrer cop veient les retallades sobre retallades que anava rebent i com disfruten a les Espanyes amb això, rient-se de nosaltres i seguint maltractant-nos com fan...

Molt encertat el comentari que sentia dies enrera d’en Basté a RAC1 on comparava ZP ja no només amb Pinotxo sinó també amb el sombrerer boig d’Alícia, clavada! No m’ha costat gens imaginar-lo dins aquest paper.

Espanya no ens estima, pretèn anular la nostra identitat, convertir-nos en unes simples comparses de tracte folklòric i sense pes real, no ens tracta igual per igual perquè per a ells i ara ja està més que clar, som èssers inferiors, subordinats seus de qui abusar i aprofitar-se tal com senyor feudal.

Espanya ens ensenya la porta de sortida, el Tribunal Constitucional se’n riu de l’Estatut elegit pel poble català, compte doncs, no sigui que finalment aprenem de l’espèrit de Sant Jordi  i acabem derrotant aquest drac i enfilant la porta de sortida. Això si, també com deia el mestre Ioda a Star Wars: "Be patient, young Jedi", siguem pacients i anem fent la feina, sense presses però sense punt de retorn.

Bon Sant Jordi a tothom i a disfrutar!

Josep Plana i Monné