Reflexions al voltant de la Selectivitat

Com cada any per aquestes dates i concretament els passats dies 9, 10 i 11 de juny, els alumnes de 2n de Batxillerat han hagut de fer front a la, per molts d’ells, temuda Selectivitat.

Aquestes proves d’accés universitàries, també dites PAAU, enguany seran les darreres que es faran sota la LOGSE (llei d’ordenació general del sistema educatiu) vigent des de 1990 donat que l’any vinent serà la nova LOE la que marcarà la pauta a seguir.

Encara recordo en la meva època d’estudiant com en arribar el dia d’aquestes proves era molt diferent la forma d’afrontar-la segons la mitjana d’ingrés a la Universitat que necessitaves i segons la mitjana d’expedient acadèmic acumulada. Així mentre uns estudiaven poc i començaven a gaudir de l’estiu donat que la prova era cap a finals de juny i tenien el tema nota força resolt; d’altres apuraven totes les hores possibles entre llibres i poc descans, per intentar assolir l’èxit necessari.

Avui dia la mitjana de Batxillerat (dos cursos) representa un 60% de la nota i la Selectivitat un 40%, un excés de responsabilitat per tres dies d’exàmens pensaran molts, però menys que fa uns anys quan l’antic BUP i COU representaven quatre anys d’estudis en el millor dels casos i la meitat de la nota d’accés universitària i on la Selectivitat també es realitzava en dos dies i no en tres.

Hem millorat, hem avançat però falta molt camí per recórrer. L’antic somni de tot estudiant de menys exàmens, de reduir proves... sembla encara llunyà però està clar que aquest model s’ha esgotat i cal canviar-lo. Serà o no correcte el canvi de la Selectivitat amb la LOE? Com funcionarà tot l’any vinent? El temps ho dirà i veurem si ha estat per millorar.

Gairebé 2400 alumnes hauran passat enguany per aquestes proves a la nostra província (més de 26 mil a tot Catalunya) amb un predomini percentual de les branques de ciències com és habitual en els darrers anys, i segurament més del 90% del presentats superaran la mitjana de 4 necessària per aprovar.

Les pors, llavors, hauran marxat i ningú recordarà els patiments tot esperant finals de mes per conèixer la nota. En aquell moment serà quan, si la nota mitjana no arriba per poder entrar en la carrera universitària esperada, comenci tot un seguit de reclamacions i de plors per intentar arreglar el fet que no sempre podem en tres dies fer la feina de dos anys i que cal fer la feina ben feta.

Perquè, amigues i amics, el problema no és aprovar-la sinó treure la nota que realment necessitem, sobretot si ens hem dedicat a la bona vida durant els anys de Batxillerat i això ens acaba passant factura malgrat els esprints selectius finals.

Publicat al Nou Diari de Roda- juny 2009.

P.S. Si voleu votar El Blog pels Premis Blocs Catalunya, cliqueu aquest enllaç. Gràcies!

http://www.stic.cat/premisblocs/index.php?option=com_php&Itemid=58&categoria=39&id=585