tag:blogger.com,1999:blog-1087800389316415662024-03-05T05:11:24.326+01:00Pep Plana, fent camíEl meu pensament, sovint amb tocs d'ironia, de l'actualitat del nostre país.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.comBlogger138125tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-77183863172764040052017-02-21T12:35:00.003+01:002017-02-21T12:35:45.953+01:00#6F, esvaint la boira d’Ítaca<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><b><span id="goog_281360802"></span><span id="goog_281360803"></span>Article també publicat a la secció Opinions del diari digital <u>El Matí Digital </u>, d'on sóc col·laborador habitual amb la meva secció "Sacsejat, no remenat!", en la seva edició del dimecres 8 de febrer de 2017: </b></span><br>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><b> <a href="http://elmati.cat/article/5117/6f-esvaint-la-boira-d-itaca">http://elmati.cat/article/5117/6f-esvaint-la-boira-d-itaca</a></b></span><br>
<br>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><b> </b></span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-FCW9YhHm4DM/WKwl5mw2IYI/AAAAAAABVxc/CEzCEGIPb4cGwjJORkPgak_81t-6pEAZACLcB/s1600/20161216_101800-crop.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="290" src="https://3.bp.blogspot.com/-FCW9YhHm4DM/WKwl5mw2IYI/AAAAAAABVxc/CEzCEGIPb4cGwjJORkPgak_81t-6pEAZACLcB/s320/20161216_101800-crop.jpg" width="320"></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 11.0pt;">Trempera. Això és el que es trobava a faltar en
aquests darrers temps al voltant del procés, trempera i una línia clara a
seguir i que no es difumini entre tantes línies vermelles que molts cops han
lligat de peus i mans tot plegat.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 11.0pt;">Fermesa. Això és el que començarà a tocar tenir
d’aquí no res, fermesa i decisió com el MHP Mas i tants altres i tenir clar
quin és el camí i avançar sense mirar enrere i sense pensar si existien o no
altres vies que ens hi portaven. Ara la via és aquesta i és via única.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 11.0pt;">Caldrà observar amb amplitud de mires tot el que
començarà a envoltar al procés en el seu camí cap al referèndum a partir d’ara.
Ítaca semblava llunyana i envoltada de boira que dificultava veure amb claredat
el camí. Des d’ahir potser tot torna a semblar més clar. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 11.0pt;">Caldrà seguir expectants observant que ja no quedin
mariners que trenquin els rems dels vaixells, ni timoners desorientats que
perdin el rumb ni capitans que manin tornar enrere a les embarcacions a les
primeres dificultats que es trobin en el camí.</span></div>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2017/02/6f-esvaint-la-boira-ditaca.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-44068057319158307902016-07-11T12:43:00.000+02:002016-07-12T15:22:59.206+02:00La boira d’Ítaca i el Partit Demòcrata Català<div style="text-align: justify;">
<br>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><b>Article també publicat a la secció Opinió del diari digital <u>La República Checa</u> en la seva edició del dilluns 11 de juliol de 2016:</b></span><br>
<a href="http://www.larepublicacheca.com/pep-plana/"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"> http://www.larepublicacheca.com/pep-plana/</span></a><br>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: 12.0pt;"><b> </b></span>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SM4qx1ZlJHI/V4N2PA9LKqI/AAAAAAABKFQ/K0dGbsGs23gor8iuuzcW2YNC-8b9fm-sgCKgB/s1600/20160710_131312.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-SM4qx1ZlJHI/V4N2PA9LKqI/AAAAAAABKFQ/K0dGbsGs23gor8iuuzcW2YNC-8b9fm-sgCKgB/s400/20160710_131312.jpg" width="225"></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Aquest ha estat un cap de setmana molt intens a
terres barcelonines en la zona del Fòrum. Ha estat com una pel·lícula
d’aquelles llarga, que no s’acaba mai però no per això avorrida, una pel·lícula
que semblava portar-te per un camí i de cop realitzava un gir argumental al
millor estil de Joc de Trons i et sorprenia el resultat.</span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"></span></span></span>
<br>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><u><span lang="CA" style="font-family: "arial";">L’enterrament:</span></u><span lang="CA" style="font-family: "arial";"> Primer es
va deixar en hivernació i congelada l’antiga CDC, i ja té mèrit amb la calor
que ha fet aquest cap de setmana a Barcelona. </span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><br></span></span></span>
<br>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Una Convergència que passa a millor vida i potser
esperant temps millors com els tripulants de la nau del Planeta dels Simis, el
problema és saber si en el futur hi haurà algú per ressuscitar-la o que es
recordi d’ella.</span></span></span></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><br></span></span></span>
<br>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Igualment si mai reneix segurament poca vida tindrà
en trobar-se en un món totalment desconegut i diferent al que existia en els
seus moments de glòria.</span></span></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><br></span></span></span>
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Poc hem gaudit de les sigles de CDC, de Convergència,
sense la rèmora del CiU a sobre malgrat que molts mai ens havíem sentit CiU.
Divendres va ser un enterrament d’Estat de CDC i de tot el que portava implícit
amb ella, esperem sobretot que de tot el dolent i que feia pudor.</span></span></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-family: inherit;"><br></span></span></span>
</div>
<div class="MsoNormal">
</div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2016/07/la-boira-ditaca-i-el-partit-democrata.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-60631770708432835202014-03-20T12:17:00.001+01:002014-03-20T12:19:24.784+01:00Marlon Brando i el ministre Margallo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-O3CcL-MqhtU/UyrN7pTwh_I/AAAAAAAANa4/6K_TJ1Y7htA/s1600/Marlon_Brando_Jor-El.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-O3CcL-MqhtU/UyrN7pTwh_I/AAAAAAAANa4/6K_TJ1Y7htA/s1600/Marlon_Brando_Jor-El.jpg" height="320" width="315"></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">Sempre m’ha agradat
l’espai, l’univers... de fet tots aquells que em coneixen bé saben que em
fascina. Ja de ben petit i estant la meva mare embarassada de la meva germana
mitjana, el pare perquè no donés tant la tabarra a casa va portar-me al cinema
amb ell a veure l’estrena de <i>“La Guerra de les Galàxies” (Star Wars). E</i>l
que el meu pare ignorava és que en aquells moments estava creant un <i>“monstre
galàctic”.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">Ja de més adolescent
m’agradava molt seguir la sèrie de ciència-ficció<span class="apple-converted-space"> </span><i>“Star Trek”,</i><span class="apple-converted-space"> ja fos </span>la clàssica amb Spock i el
comandant Kirk o <i>“Star Trek TNG, la
nova generació”</i> amb el comandant Picard com a màxim exponent. Un luxe això
de viatjar per tot l’espai com a última frontera saltant en l’hiperespai per
anar d’una galàxia a una altra com aquell que no vol la cosa i veient passar
anys llum com si fossin efímers segons.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 11pt;">Professionalment com a
professor molts antics alumnes meus deuen recordar encara haver passat per un
crèdit variable que jo donava on els explicava física i ciència-ficció.<o:p></o:p></span></div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2014/03/marlon-brando-i-el-ministre-margallo.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-55037774005701892014-02-05T10:03:00.003+01:002014-02-09T21:05:37.728+01:00Sí, vull<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><b>Article també publicat a la secció Tribuna del <u>Diari Més </u>en la seva edició del divendres 7 de febrer de 2014: </b></span><br>
<a href="http://t.co/Sz8NdKYVkQ">http://t.co/Sz8NdKYVkQ</a><br>
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><b><br></b></span>
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><b>Sí, vull. </b>Vull votar i vull poder votar perquè
Catalunya sigui un Estat i que aquest sigui un Estat independent, sense cap
dubte per part meva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-GR0yyt_PhEE/Uvfe8qK6vPI/AAAAAAAALoE/aiiaMm6O27w/s1600/si+vull.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-GR0yyt_PhEE/Uvfe8qK6vPI/AAAAAAAALoE/aiiaMm6O27w/s1600/si+vull.JPG" height="257" width="400"></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><b>Sí, vull.</b> Vull poder explicar a la gent que aquesta
és la millor opció, hem de saber veure més enllà i adonar-nos que tenim la gran
sort de ser una generació que escriurà pàgines noves en els llibres d’Història.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt;"><b>Sí, vull.</b> Com hauria volgut el meu avi i el meu pare
que no han tingut la sort de poder estar en aquest moment tan transcendental
del nostre petit país. Molts no volem votar només per nosaltres, ho volem fer
votant també per tots aquells que no hi són ara mateix però que continuen ben
presents i que la seva forma de fer i de pensar ens ha acabat fent com som ara,
com a persones i com a país.</span><br>
</div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2014/02/si-vull.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-33597451920193755892013-12-12T09:38:00.000+01:002014-02-09T21:06:10.901+01:00La pregunta<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Existeixen molts tipus de preguntes: les
inclusives, les exclusives, les repetitives i fins i tot, aquelles retòriques
que no esperen resposta per part de l’interlocutor i que un mateix s’acostuma a
respondre amb celeritat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Existeix gent que pregunta, gent que no
pregunta mai i ni tan sols aixeca el braç per fer-ho, gent que fa la pregunta i
la respon abans que ningú altre ho faci induint en la resposta, gent que no
espera resposta i gent que no se’n fa cap de pregunta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I el quid de la qüestió, també existeix <b>LA
PREGUNTA</b> en majúscules. Aquella que genera la mateixa por</div>
<span lang="CA"></span><br>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">en alguns que
citar el nom de Voldemort a les pel.lícules d’en Harry Potter o que seria
“ju-ju” en territori gaboni de les d’en Tarzán Johnny Weissmuller.</span></div>
<span lang="CA">
</span>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquella pregunta on tots volen ser-hi però que
no acaben de saber ben bé com perquè nedar i guardar la roba sempre ha
esdevingut un acte complicat de realitzar. És la pregunta que els exclusius
volen inclusiva, que els inclusius no saben que incloure i que molts no volen
ni que sigui pregunta.</span></div>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2013/12/la-pregunta.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-64177484377860643522013-11-19T13:45:00.000+01:002014-02-09T21:07:24.379+01:00No és un miratge, tots a lloc<div align="left" class="MsoTitle">
<span lang="CA"><b>Article també publicat en premsa a "La Ciutat" i </b></span><b>al Diari Més (edició de dimecres 27 de novembre de 2013): </b><br>
<a href="http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona271113/26?e=1395796/5776699">http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona271113/26?e=1395796/5776699</a><br>
<span lang="CA"><br></span>
<span lang="CA">Un meteorit va acabar amb els
dinosaures fa milions d’anys segons he sentit explicar sempre des de ben petit,
ara viurem un procés similar i des de primera filera en el nostre petit país,
podem tenir la certesa que </span><span lang="CA"><b>un
meteorit mediàtic en forma de llibertat acabarà també amb els dinosaures
polítics actuals.</b></span><span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle">
<br></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div align="left" class="MsoTitle">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLBcng5Zmu7YEsoFlnbRxoBBJeB0CkbKZXaH-AZ2WIEooEuia1Gj4K6fLoewIY_oQlB620Iyp3iynfXzjuEXjLLLLQ75Qw294vqtzJuDma-wzdVq_4pPJ9pMP-803SdjCM2LBIu488KbU/s1600/article+diari+m%C3%A9s+27+nov+2013.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLBcng5Zmu7YEsoFlnbRxoBBJeB0CkbKZXaH-AZ2WIEooEuia1Gj4K6fLoewIY_oQlB620Iyp3iynfXzjuEXjLLLLQ75Qw294vqtzJuDma-wzdVq_4pPJ9pMP-803SdjCM2LBIu488KbU/s1600/article+diari+m%C3%A9s+27+nov+2013.JPG" height="270" width="400"></a></div>
<span lang="CA">Uns dinosaures que es
resisteixen a desaparèixer, que no creuen seva la teoria de l’evolució natural
darwinista i que intenten reinventar-se constantment per sobreviure. Esforç
lloable i lògic carregat de certa coherència però infructuós a la vegada donat
que el tsunami independentista se’ls emportarà per davant i </span><span lang="CA"><b>les places dins aquesta Arca de Noé de la
salvació comencen a estar ben plenes,</b></span><span lang="CA"> tot i els esforços socialistes per evitar l’overbooking
de la independència i generar nous seients buits de darrera hora.<o:p></o:p></span></div>
<div align="left" class="MsoTitle">
<br></div>
<div align="left" class="MsoTitle">
</div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2013/11/no-es-un-miratge-tots-lloc.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-5573022362255321402013-03-08T21:49:00.001+01:002014-02-09T21:10:49.731+01:00Fem dissabte Fem dissabte encara que sigui en divendres o en dijous o fins i tot en diumenge però fem neteja i ben feta d’una vegada per totes, esquitxi a qui esquitxi, es digui com es digui i sigui del partit que sigui.<br>
Fem dissabte en els temps actuals de crisi, de pèrdua progressiva dels valors, de manca de referents on cal donar el tomb a la situació i encarar-la degudament i afrontar amb decisió el que hagi de venir. En una futura Catalunya independent no hi ha lloc o no n’hi hauria d’haver per corruptes, traficants d’interessos, amics dels béns aliens i d’altres espècies del gènere presumptes o no. <br>
En el procés cap a la Catalunya independent les primeres fileres, el comandament ha d’estar en mans de gent honesta, sincera i amb qui poder confiar, que portin recte el timó camí d’Ítaca i que malgrat els durs atacs que rebin no ens portin a les roques. <br>
En aquest procés cercant la nostra llibertat no ens podem permetre interessos personals que acabin amb el somni col·lectiu, ni victimisme embolcallat amb la senyera ni personalismes varis. <b>Catalunya és ho primer i passa davant de tot</b> i això ho ha de començar a entendre i veure tothom. <br>
<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2013/03/fem-dissabte.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-4769257493901525312013-02-21T21:28:00.001+01:002014-02-09T21:23:05.718+01:00Jo de gran vull tornar a ser petitJo de gran vull tornar a ser petit i no perdre mai la innocència infantil; ser clar, honest i sincer i anar sempre de cara perquè els petits no tenen vergonya, nosaltres érem així i el pas del temps ens ha anat espatllant, hauríem de tornar a ser sincers i dir el que pensem sense tenir por a la resposta que rebrem, aquesta hauria de ser la nostra pràctica habitual. <br>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdML-rzAAJKznKB1RFljiENZtp6xkQReI5fAn2dvV0dqguZgQ-DDZRUR5wUGPVfgXLTLHse-3VMmhzHgz-AAF9tCCP_VPVxsZsArw6bQDiKAiJR5-VlfBEHlA53bRQuOiVMrGcqlQQv8/s1600/P8200141.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtdML-rzAAJKznKB1RFljiENZtp6xkQReI5fAn2dvV0dqguZgQ-DDZRUR5wUGPVfgXLTLHse-3VMmhzHgz-AAF9tCCP_VPVxsZsArw6bQDiKAiJR5-VlfBEHlA53bRQuOiVMrGcqlQQv8/s1600/P8200141.JPG" height="371" width="400"></a><br>
Jo de gran vull tornar a ser petit per poder dir que no tots els mètodes que ens expliquen com a revolucionaris i nous pel sol fet de venir dels EUA i d’acabar en <i>“-ing”</i> ho són i que, per exemple, parlar de <i>“mentoring”</i> no deixa de ser parlar dels treballadors de tota la vida que ensenyen als seus aprenents, ben típic de la petita i mitjana empresa catalana. <i>(excepció feta d’Obi wan Kenobi que li va sortir un aprenent seduït pel costat fosc!)</i><br>
Jo de gran vull tornar a ser petit per poder dir que el pitjor que ens podia haver passat si Eurovegas s’hagués instal·lat aquí no era ni el risc de prostitució de luxe ni que s’establissin bandes organitzades del món del crim ni res d’això, poder dir que el pitjor hauria estat veure en Dyango o en Peret convertits en els Frank Sinatra catalans <i>(esperem que BCN World no agafi la idea ).</i> <br>
<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2013/02/jo-de-gran-vull-tornar-ser-petit.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-49518254103972329662013-02-07T18:37:00.001+01:002014-02-09T21:13:24.886+01:00Aparició MarianaVirtual, breu i sense preguntes. Una autèntica aparició mariana <i>(de Rajoy),</i> un personatge fet per deixar-nos a tots ben bocabadats! I és que darrerament va d’un <b>SOBRAT! </b><br>
Llegeixo que des d'avui, Dijous Gras, ja mana el Rei Carnestoltes, disculpeu la meva ignorància donat que jo pensava que això ja feia temps i temps que ens estava passant en uns constants sainets hispànics on el <i>“divertimento”</i> brilla per la seva absència dins un Carnaval i una befa i mofa constants. Curiós que en Rajoy escollís el famós <i>Dia de la Marmota </i>americà per decidir sortir del seu cau, encara que fos dins la virtualitat, i el cert és que la seva aparició mariana ens va deixar dins un bucle constant infinit com la famosa pel·lícula d’en Bill Murray. <br>
Sembla ser que en Bárcenas té tants comptes oberts: Facebook, Twitter, Gmail ... que no recorda si en va obrir cap a Suïssa. Sempre que Suïssa existeixi, és clar, donat que al pas de negació contínua que anem aviat dubtarem de l’existència real d’aquest país. Dins aquest món virtual tipus Matrix d’en Mariano caldrà començar a preguntar-se quina pastilla s'ha pres al final perquè es comença veient <i>"hilillos de plastilina"</i> on hi ha catàstrofes ecològiques i s'acaba imaginant tot un món virtual que nega la realitat. <br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2013/02/aparicio-mariana.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-54192699388869198802012-10-20T21:40:00.001+02:002014-02-09T21:14:45.613+01:00Angry Wert<strong>Article publicat a la secció Tribuna del Diari Més aquest divendres 19 d’octubre on comento de forma irònica l’actualitat del ministre Wert i els seus constants comentaris sobre Catalunya i els històrics moments que estem vivint. Espero que us agradi!</strong><br>
José Ignacio Wert em faria una certa gràcia si no fos perquè acostuma a dir-les de l’alçada d’un campanar i <i>(que no del partit popular)</i> joc Angry Birds. I és que el ministre Wert, home del corrent aznarià de les FAES, educat però intransigent i que parla català millor que el seu mestre Aznar que només ho feia en la intimitat, darrerament s’està cobrint de glòria. <br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-je8dnHHvfQo/UvfhoTcjYCI/AAAAAAAALos/WmrN8x3ZdAc/s1600/AngryWert_19+octubre.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-je8dnHHvfQo/UvfhoTcjYCI/AAAAAAAALos/WmrN8x3ZdAc/s1600/AngryWert_19+octubre.jpg" height="261" width="400"></a></div>
sense cap mena de vergonya o penediment posterior amb el seu aire entre castís i xulesc. Molt encertada la ironia del “Polònia” de TV3 jugant amb el cognom del ministre, el seu to sempre molest i enfadós i la similitud fonètica amb el popular <br>
<b>Va, admetem-ho d’una vegada per totes i no ho amaguem més:</b> <b>Wert és un agent doble català.</b> Sí, sí el que esteu sentint... La seva sobre actuació per semblar <i>“español”</i> d'èpoques passades en blanc i negre el delata, ha exagerat massa el paper. Ara cada vegada que parla neixen nous independentistes com si es tractés d’un curiós efecte papallona on unes paraules d’ell fan aparèixer a l’instant un tsunami de patriotes catalans.<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/10/angry-wert.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-50808060022935897612012-09-26T19:50:00.001+02:002014-02-10T15:17:14.793+01:00Primer Catalunya, els interessos personals després (desembre 2009)<strong>Recupero i publico avui aquest article que vaig escriure per diferents mitjans de comunicació digitals aviat farà 3 anys, concretament la primera quinzena de desembre de 2009, després de l’inici de l’onada de referèndums no vinculants a Arenys de Munt. En aquell moment vaig atrevir-me a fer <em>política-ficció</em> i imaginar a on ens portaven, just quan el procés s’iniciava i molt abans del 10-J de 2010 i evidentment de la situació actual. El que jo no podia imaginar és que aquell futur estava tan aprop. </strong> <br>
<i> “En algun lloc al sud de Catalunya, en un futur no molt llunyà.</i> Començo a escriure aquest article un parell de dies abans que es compleixi l’aniversari de l’onada de referèndums per la sobirania del nostre país que van sacsejar Catalunya després del precedent d’Arenys de Munt i que van iniciar el canvi marcant el full de ruta camí cap a la independència. Com vam gaudir els catalans de l’èxit d’aquells dies, vivíem a la cresta de l’onada paint-ne els resultats i reflexionant sobre el seu significat. No tot eren flors i violes, ja existien anàlisi crítics de la situació, diferents punts de vista i de veure les coses... Un cop vam fer tot això què? Què va passar? Què ens va quedar finalment després dels referèndums? Va ser el millor moment per fer-los? Es van fer com calia amb seriositat i rigor? <br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/09/primer-catalunya-els-interessos.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-38428847244385934022012-09-22T20:07:00.001+02:002014-02-09T21:20:35.429+01:00Sobre quimeres, llebrers i gossos d’aturaSempre m’ha agradat escriure cartes des de ben petit, començant per les dels Reis, seguint a la revista de l’escola i ara publicant articles d etant en tant als mitjans de comunicació. En això tinc un cert punt de reialesa o de “negre” del rei suposo en el bon sentit de la paraula donada la seva darrera afició també pels mitjans 2.0 i les cartes. Entenc que la Casa Reial després de l’època de desprestigi pel que passa darrerament malgrat ser tant “campetxanos” estant fent un lloable intent de modernitzar-se i entrar en el món 2.0 amb la seva nova web, web que curiosament i pel que veig reflectit en una carta anterior de SM el Rei data del dia abans de la gran Manifestació de la nostra Diada el passat 11 de setembre on més d’un milió i mig de catalans i catalanes vam sortir al carrer demanant civilitzadament l’Estat propi que ens mereixem. <br>
En aquella primera carta datada el 10 de setembre, Sa Majestat destaca entre d’altres aspectes d’interès de la nova pàgina que els ciutadans podran estar més propers a la Casa Reial i acudir a la web a informar-se. I com són les coses, només vuit dies després Sa Majestat torna a escriure en aquesta web i ens informa, sense esmentar la paraula Catalunya en cap moment, del que podem i no podem fer si sabem llegir bé entre línies. Curiós aquest posicionament de Sa Majestat a qui sempre calia atribuir una postura d’àrbitre, d’estadista, de neutralitat i on ara més que àrbitre esdevé el jugador número dotze de l’altre equip, d’altra banda actitud força comprensible donada la seva situació personal i de la Casa Reial, en general. Analitzem la carta: <br>
Després d’una reflexió personal Sa Majestat <em>( o Garcilaso de la Vega reencarnat en la prosa de l’escriptor real d’aquesta carta)</em> ens diu: <em>“Solo superaremos las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez.”</em> Aquí és quan dubto si parla de Catalunya, de la situació actual del Reial Madrid a la Lliga o si reflexiona en veu alta en com han afrontat personalment la situació davant el cas Urdangarín. Curiós parlar de remar quan sempre utilitzen el iot o el <em>Bribón</em> en les regates i quan cal tenir en consideració que per poder caminar junt amb algú cal primer que tot que aquest algú també vulgui i no et faci la traveta a cada moment per fer-te caure i riure’s de tu o que si remem alhora, remi de veritat i no només ho aparenti. Tota la vida amb iot i amb el <em>Bribón</em> i ara vol q nosaltres remem! Ai, aquest Rei!! <br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/09/sobre-quimeres-llebrers-i-gossos-datura.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-4489345495778167332012-08-28T18:59:00.001+02:002014-02-09T21:21:35.298+01:00Recordant el papeEl passat diumenge 19 d’agost a les 4 hores d’ una matinada de molta calor i xafogor, el pape ens ha deixat després d’una llarga malaltia. El pape, <strong>el Pitu,</strong> el Pitu paleta… sempre ha estat una persona alegre, amb el somriure permanent a la boca, agraït, de bon tracte i fàcil portar i que es feia estimar per tothom que l’ha tractat. El recordo fa anys pel mas tractorant amb el motocultor amb el seu transistor sempre a sobre escoltant música o la jornada de fútbol dels diumenges, transistor que un darrere l’altre acabaven desapareixent o bé abandonats en qualsevol branca d’arbre o bé sota la tractorada del motocultor, però sempre n’hi havia d’altre que venia a substituir a l’anterior com passava també amb els rellotges tipus Casio o les ulleres de sol, altres grans passions del pape. <br>
<br>
Disfrutava en plegar de treballar, del seu cansat i dur ofici de paleta, de mig amagar-se a la cuina, desconnectar i poder gaudir menjant patates fregides, les del <em>“Laurie” de la Plaça Mercadal de Reus</em> van estar sempre la seva gran passió i forma part de la seva herència en tots nosaltres, o d’una bona paellada de patates fregides o una potent truita de patates <em>(sense ceba per a ell, això sí)</em> ; i ni sentir-ne a parlar del pa amb tomàquet, les olives o el formatge, menjars que no li agradaven gens i que any darrere any sempre sentíem explicar com li havien donat justament tots aquests junts a casa l’avi Eugeni com a vermut el dia que havia anat a demanar per sortir amb la mame. <br>
<br>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-sgsWoyS5py0/UvfjLyEZC3I/AAAAAAAALo8/FLbAY2nbpEI/s1600/P8200141(2).jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-sgsWoyS5py0/UvfjLyEZC3I/AAAAAAAALo8/FLbAY2nbpEI/s1600/P8200141(2).jpg" height="360" width="400"></a><em>“Pitu cap aquí o cap allà”</em> entre d’altres paraules no tant suaus. Tractorava els caps de setmana, en plegar de treballar, i el recordo als estius quan jo era petit amb la seva samarreta de propaganda del Nivea i els seus pantalonets curts abaixats i suats de la calor, les seves llargues patilles, les seves celles despentinades i els cabells bufats i arrissats sobre les orelles i portar-li un bon got de llimonada fresc amb la barreja que a ell li agradava<em> (una miqueta de ginebra afegida)</em> o un bon got de granissat de llimona si n’havíem anat a comprar, una altra de les seves grans passions. Un got al que el pape es referia com <em>l’orinal, </em>per deixar-nos clar que volia un got concret de gran capacitat que ell estimava molt. <br>
Gaudia també de cantar i cantar malgrat no tenir cap tipus d’entonació, el pobre i feia els nostres delits de petits en fer befa dels seus cants i agudes entonacions i ell sempre reia i encara els exagerava més. “Els Mustangs”, “Los Sírex” , cançons italianes dels 60, ”Speedy González”… eren la seva gran passió d’entonar-les dia si i dia també mentre tractorava i així no haver de sentir l’avi com li deia <br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/08/recordant-el-pape.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-54213091605356290352012-08-15T14:58:00.000+02:002012-08-17T23:56:39.306+02:00El viatger del futur<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="color: #333333; line-height: 16.5px;">Què en podem dir dels viatges en el temps? Podem viatjar al futur? Ens poden venir a veure des del futur i explicar-nos com ens va a tots plegats? De moment </span><strong style="color: #333333; line-height: 16.5px;">el viatge al futur és l’únic viatge temporal que realitzem dia a dia a un ritme constant de vint-i-quatre hores diàries </strong><span style="color: #333333; line-height: 16.5px;">i sense haver de pagar res </span><em style="color: #333333; line-height: 16.5px;">(per ara), </em><span style="color: #333333; line-height: 16.5px;">considerant que el present no existeix i que estem sempre en un constant viatge vers el nostre futur.</span></span><br>
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="color: #333333; line-height: 16.5px;"><br></span></span></div>
<div style="color: #333333; line-height: 16.5px;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Noy2EAQfXLA/UCubkmaJLLI/AAAAAAAABZg/HO8ebNO1N2g/s1600/P7260222.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-Noy2EAQfXLA/UCubkmaJLLI/AAAAAAAABZg/HO8ebNO1N2g/s200/P7260222.JPG" width="150"></span></a><span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"></span><br>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><span style="background-color: white;">En el sentit unidireccional de la nostra línia del temps </span><em>(passat – present – futur)</em><span style="background-color: white;"> la ciència-ficció ens ha donat multitud de solucions que acostumen a passar per estats d’hibernació amb ús de medicaments en la majoria de casos que ens permeten despertar del somni en una època futura.</span></span></div>
</div>
<div style="color: #333333; line-height: 16.5px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">I què ens trobaríem al futur? Sempre és curiós intentar imaginar-ho... de petit i, malgrat tenir sempre molta curiositat per aquests temes, m’era impossible arribar a imaginar fets, esdeveniments, avanços que tenim avui dia i que eren impensables quan jo era menut.</span></div>
</div>
<div style="color: #333333; line-height: 16.5px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br></span></div>
</div>
<div style="color: #333333; line-height: 16.5px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;">Influït per les indústries químiques properes a casa meva amb les seves grans flamerades nocturnes i el seu <em>skyline</em> lluminós en la nit, jo imaginava ser una mena d'Harrison Ford perseguint replicants a <em><strong>Blade Runner</strong></em> en un futur fosc i ple de cotxes voladors. Cotxes voladors encara no en tenim però sense anar molt lluny qualsevol dels nostres cotxes actuals supera i no té res a envejar a aquell mític <strong><em>Knight Rider</em></strong> de la meva adolescència que ens permetia imaginar que amb els nostres <strong><em>rellotges Casio digitals</em></strong> teníem la capacitat de fer-lo venir al crit de <em>“KITT, te necesito”. </em></span></div>
</div>
<div style="color: #333333; line-height: 16.5px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, sans-serif; font-size: x-small;"><br></span></div>
</div>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/08/el-viatger-del-futur.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-4491872852059308802012-01-27T21:12:00.000+01:002012-02-07T20:06:22.277+01:00Camps, Schettino i els cretins del món<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-lQh4ZIAnX5I/TyMFw7Ys_1I/AAAAAAAABI0/n0MdpbgrA6I/s1600/220px-Chorizo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-lQh4ZIAnX5I/TyMFw7Ys_1I/AAAAAAAABI0/n0MdpbgrA6I/s1600/220px-Chorizo.jpg"></a></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">Schettino: el cretí, l’inepte, la mala persona amb més
cara que esquena, el vividor més gran que ara mateix se’m passa pel cap, Camps
apart... </span><i style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">“Jo no vaig marxar, vaig caure
per accident dins la llanxa salvavides i ja no vaig poder tornar...” </i><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">quins pebrots!
</span><b style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">( I Camps que va dir per ser declarat no
culpable, que sense voler va caure dins un tratge? )</b><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; text-align: justify;">I més i més frases d’aquest estil de l’Schettino
cada una més enredada que l’anterior, amb més morro i més cara, amb aire xulesc
i sense importar-li el més mínim les vides perdudes i tot el mal que ha causat.</span><br>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">I ens estranyem? Si la nostra societat actual n’està
plena de Schettinos en potència i no cal anar a parlar ni de l’Urdangarín, ni
de València i el Camps, el Bigotes, els tratges i el vodevil permanent sinó que
només ens cal viure el dia a dia i fixar-nos amb el que ens envolta malgrat les
no culpabilitats...<o:p></o:p></span></div>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2012/01/camps-schettino-i-els-cretins-del-mon.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-64874943380588267662011-11-07T13:53:00.000+01:002014-02-10T15:26:53.594+01:00Rubajoy, la bipolarització del vot únic<br>
<ul>
<li><b>Article publicat al "Matí Digital": </b><a href="http://www.elmati.cat/article/1955/rubajoy-la-bipolaritzacio-del-vot-unic">http://www.elmati.cat/article/1955/rubajoy-la-bipolaritzacio-del-vot-unic</a></li>
</ul>
<br>
<b>Rubajoy és la bipolarització del vot únic</b> perquè guanyi qui guanyi en aquest joc democràtic del 20-N qui guanyarà segur és Espanya, com sempre. I més mentre segueixi tenint a Catalunya amb el seu espoli sistemàtic mantenint el funcionament d'aquells des de fa anys i anys com ara alemanys i francesos fan per aguantar a Grècia dins l'euro.<br>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-gVMpEy00vC0/TrfTleAnssI/AAAAAAAABIc/o4X3071L1fk/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-gVMpEy00vC0/TrfTleAnssI/AAAAAAAABIc/o4X3071L1fk/s1600/1.jpg"></a></div>
Com molt bé diu un <i>"hashtag" de twitter</i> aquests dies, tenim un gran candidat a aquestes eleccions generals a les Corts Espanyoles de nom <i>Rubajoy</i> i és que la política té cicles i allà les opcions des de fa molts anys sempre en són només dos i de torns periòdics de repetició, un perillós vot únic bipolaritzat que sembla tenir dues cares quan realment només n'hi ha una: Espanya. Un gran denominador comú anomenat Espanya que els ajunta sota el seu paraigua protector independentment de dretes o esquerres i conforma aquesta amalgama PPSOE on és més que evident que la C de Catalunya no surt per enlloc.<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2011/11/rubajoy-la-bipolaritzacio-del-vot-unic.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-30961204771404254872011-09-19T10:19:00.000+02:002011-09-19T10:20:05.391+02:00Som escola i tenim pressaCrec que ha arribat l’hora que diguem prou i ja no només per una qüestió de tenir pressa, sinó per dignitat, per saber estar, per elegància i per no permetre que es segueixin rient de nosaltres a la nostra cara.
Això de ser cornuts, pagar el beure i a sobre quedar-nos en dejú, ja passa de taca d’oli i hem de ser conscients tots plegats que el punt d’inflexió s’ha marcat i que ja tenim la gota que fa vessar el vas i no ha estat només una sinó que hem acabat fent un gran mullader al terra en vessar-se.<br>
<br>
El PPSOE és l’Imperi sense cap mena de dubte, un imperi ple de personatges foscos, grisos i malèvols que només pensen en el seu bé comú, en el que realment els uneix, on no importa si són esquerra o dreta, són Espanya i això són paraules majors per a ells que passen per sobre de tot.
Tenen ajut a Catalunya, clar que sí, hi troben aixopluc i fins i tot un graner de vots importants en files com les socialistes.<br>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq9onEjmRMUNtdm1-2eQzw67_WT-JgZ-HUW0LSNTFqRR6bShXSeBi2lsWh0EP0dRNf71kWB7Mfrbwr1RYl9MNXbWzk-MOIQ9CWMLyXAmfQmZoXOzOuP77zDcw9b4HiSNwagDpUn5rE0g/s1600/gran_15058282senyera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzq9onEjmRMUNtdm1-2eQzw67_WT-JgZ-HUW0LSNTFqRR6bShXSeBi2lsWh0EP0dRNf71kWB7Mfrbwr1RYl9MNXbWzk-MOIQ9CWMLyXAmfQmZoXOzOuP77zDcw9b4HiSNwagDpUn5rE0g/s320/gran_15058282senyera.jpg" width="225"></a></div>
Els han ajudats els seus 33 diputats (25 PSOE, cal tenir clar que PSC no existeix almenys amb la lletra C i 8 del PP) que sembla ser que “representen” Catalunya, fet que ens obliga a tots plegats a un fer un exercici d’auto reflexió i a fer-nos mirar com és que els regalem directament aquests 33 diputats de 47 possibles amb un gairebé 62% del total dels vots emesos al 2008 a Catalunya.<br>
<br>
Uns diputats que enlloc d’ajudar al país van a la seva contra com ens mostren els esdeveniments dels darrers anys, cal canviar aquest equilibri de forces el proper 20-N i que en siguem conscients tots plegats.<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2011/09/som-escola-i-tenim-pressa.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-36554053929007862932011-06-13T18:02:00.004+02:002014-02-10T15:17:49.277+01:00Quinze!Quinze, nombre usual als quadrats màgics, eren els anys que tenia l’amor del Manolo i el Ramón del <i>Dúo Dinámico</i>, quinze és el doble i escaig de les núvies que necessitaven els set germans del musical del <i>Stanley Donen</i>, també és el dorsal del <i>Seydou Keita</i> al Barça actual d’en Guardiola i l’etern nombre en el món del bàsquet blaugrana del <i>Juan Antonio San Epifanio “Epi”,</i> ídol de la meva joventut. <br>
Als quinze jugàvem de petits amb les mans intentant aproximar-nos al màxim a aquest nombre sense passar-nos per no perdre, les quinze hores són les tres de la tarda i quinze minuts són un quart d’hora. Quinze és el primer punt d’un joc en tennis, són les anomenades noces de cristall i també les fitxes del backgammon. <br>
<br>
I si el factoritzem el quinze es converteix en un 3 per 5, en codi binari és el 1111 i pels romans era XV i pels vila-secans, <b>què és el “Quinze” per a la gent de Vila-seca?</b> <br>
<b>Doncs quinze són els regidors que té Convergència i Unió amb en Josep Poblet i Tous al capdavant al consistori de Vila-seca de 21 possibles després de les passades eleccions municipals del 22 de maig.</b> <br>
<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2011/06/quinze.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-46221560409335708282011-05-08T18:50:00.001+02:002011-05-08T18:52:11.346+02:00Dissabte de Música al Carrer de Vila-seca<div style="text-align: justify;">Malgrat els indicis d'un temps que no acompanyava i d'observar des de darrera la finestra de la balconada de casa un persistent plugim que a estones es convertia en<b> pluja</b>, malgrat aquests precedents, com deia, les ganes de gaudir d'una vesprada de música al carrer en família aquí al poble i de viure l'ambient van fer que ens atrevíssim a sortir a fer el tomb.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Ben informat pel <i>twitter </i>i el<i> hashtag</i> de <i>#fimvilaseca</i> vam saber que en aquella hora, les vuit del vespre, tot tirava endavant amb canvis d'ubicació i res s'anul·lava <i>(de moment)</i> i vam poder veure l'<b>Albert Freixas</b> tocant sota els porxos a la <b>Plaça de Voltes</b> sobre un improvisat escenari de moqueta verda proper a la idea d'escenari minigolf i ben arropat a les seves esquenes per la farmàcia, previsible nova receptora de fer caixa amb els refredats i constipats que estaven al caure.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Després vam escoltar una estona els <b>Il Xef Malatesta</b> amagats de la pluja dins el<b> Centre</b> i no pas a<b> l'Hort </b>fins que la petita de casa va dir que ja en tenia prou i llavors vam enfilar camí a seguir una estona en la seva ruta <b>itinerant pel nucli antic</b> de Vila-seca a la fanfàrria d' <b>Els Botifanfarrons </b>ja sota un plugim que anava calant i veient l'amenaça d'una pluja més persistent en ben poc temps.</div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2011/05/dissabte-de-musica-al-carrer-de-vila.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-84493426936343990522011-03-27T13:21:00.001+02:002011-03-27T13:24:16.354+02:00Bestial i mai millor dit!<div style="text-align: justify;">Fa poc que Reus ha inaugurat el seu esperat Tecnoparc publicitat fa anys i panys per tot arreu i que sembla ser que ha de ser <i>"el no va más</i>" de tots els parcs d'oci, fires i cultura popular i tradicional diversa que es fan i es desfan.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Va entrar en servei amb un saló de cotxes antics i el cert és que venia de gust anar-hi independentment de la temàtica escollida per veure en funcionament l'esperada joia de la corona del <i>"tristpartit" </i>socialista reusenc i com de maco, bonic i preciós ha quedat tot. </div><div style="text-align: justify;">Pensant que la canalla potser en un saló d'aquestes característiques estaria més pendent d'anar al Viena proper que d'assistir-hi, vam esperar a aquest cap de setmana que es realitzava el 2n saló de la mascota "Bestial" per anar-hi i veure aquestes modernes instal.lacions tot aprofitant una temàtica que a les nenes els venia més de gust i perquè no dir-ho, passar una tarda de dissabte de dia trist i ensopidot i més aviat fresqueta d'una millor manera.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">El cert és que per anar-hi els vila-secans ho tenim de conya, Bellisens avall i llestos! i amb la crisi i els hotels que havien de fer-se i no es deuran fer i d'altres inversions que vés a saber que en serà d'elles i si al Tecnoparc arriben, el cert és que hi ha tant de solar disponible que aparcar no és cap somni impossible sinó més aviat el contrari.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-28Fp1cch_QM/TY8ZYZPrceI/AAAAAAAABF8/-XTER7NZEi8/s1600/bestial.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-28Fp1cch_QM/TY8ZYZPrceI/AAAAAAAABF8/-XTER7NZEi8/s320/bestial.jpg" width="229"></a></div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Malgrat la disponibilitat fàcil d'aparcament en veure que l'aparcament soterrani sota l'edifici de la Fira era gratuït cap allà va tirar el cotxe, amb ganes de veure també les instal·lacions soterrades, els accessos, aparcar a cobert per si de cas el temps decidís fer de les seves i sobretot aprofitar per estar-hi ara que no es paga que vista la disponibilitat d'aparcament extern en superfície vés a saber quan trigarem a tornar a baixar-hi.</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Quan vam arribar poca gent hi havia i l'accés va resultar fàcil i fluïd, les instal·lacions vistes des de fora, amb la plaça exterior i l'ampli accés prometen molt... però poca cosa més de positiva ens quedava per viure i veure... Anem per parts:</div><div style="text-align: justify;"><br>
</div><div style="text-align: justify;">Les entrades a 4 € per persona... uf! excessiu ho vaig trobar, tot considerant que no s'arribava ni a la trentena d'expositors pels que vaig comptar i les condicions i presentació de la jornada tampoc donaven mostres per justificar aquest preu. Això si, menors de 7 anys no pagaven i si portaveu la mascota aquesta només pagava 1 € (només faltaria).</div><div style="text-align: justify;"></div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2011/03/bestial-i-mai-millor-dit.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-31964265514263771562010-10-09T13:31:00.002+02:002010-10-09T13:35:19.670+02:00El malson de Gaudí<b>Una història de ciència-ficció que esperem no es produeixi.</b><br>
<b><br>
</b><br>
<b><i>“Barcelona, tardor de 2010. Quan van dir que la tuneladora ja arribava a la Sagrada Família ningú podia arribar a imaginar que darrera de tot això hi havia una de les conspiracions més ben planejades de la història.... “</i></b> així podria començar , de fet, el nou Best Seller d’en Dan Brown com comentàvem amb el meu amic Jaume aprofitant la visita del Papa, la tuneladora, la Sagrada Família i el record de les Torres Bessones, una sèrie de coincidències que donen per a bones teories de la conspiració i algun millor llibre encara amb projeccions cinematogràfiques a Hollywood.<br>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_0XbyWJvSxno/TLBSQ4PdJqI/AAAAAAAABEg/5sJKloKQrZ4/s1600/1852-portada_batman_sagrada_familia-sigojoven_large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_0XbyWJvSxno/TLBSQ4PdJqI/AAAAAAAABEg/5sJKloKQrZ4/s320/1852-portada_batman_sagrada_familia-sigojoven_large.jpg" width="229"></a></div>En aquest context de ciència-ficció i ja bromejant del tema i de tots aquells que veuen conspiracions per tot arreu, jo ja veig en Tom Hanks fent el paper d’un executiu amb problemes i molt vingut a menys que ha acabat fent d’ estàtua humana i que ara s’ha quedat sense feina dins els torns rotatius de quinze i quinze persones de la Rambla de Barcelona i que casualment sent una conversa que el posa sobre la pista d’una conspiració que ningú creu en venir d’un perdedor com ell.<br>
<br>
En Bruce Willis seria un mosso d’esquadra donat a la beguda per superar un trauma que té a partir de la mort d’uns innocents en una situació mal resolta per ell i que la seva dona ha acabat deixant i que seria l’únic que escolta en Tom Hanks<i> (dins un bar, és clar)</i> i intenten junts que algú cregui a dos perdedors com ells i que s’adonin de la conspiració existent per acabar amb Sa Santedat i alhora amb el gran somni de Gaudí, la Sagrada Família.<a href="http://pepplana.blogspot.com/2010/10/el-malson-de-gaudi.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-33418150565059000402010-09-23T21:18:00.001+02:002010-10-09T13:33:13.715+02:00Àdeu a un autèntic patriota<div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><i><b>Article publicat a "El Matí Digital" la passada setmana i que ha estat "robat" per una colla de corsaris que han atacat la publicació i han eliminat part dels darrers articles publicats, malgrat tot la bona gent sempre surt endavant, "El Matí" torna a funcionar i aquí al meu blog torno a reproduir el meu àdeu al senyor Perera. Som-hi, patriotes!</b></i></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><br>
</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_0XbyWJvSxno/TJun85gjZbI/AAAAAAAABEE/dcW8w9yzzJc/s1600/075.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_0XbyWJvSxno/TJun85gjZbI/AAAAAAAABEE/dcW8w9yzzJc/s320/075.JPG"></a></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Ara que sembla que tothom és el més patriota del món; que el patriotisme, per desgràcia, molts cops es vesteix més com una moda que com un sentiment; ara que la política catalana s’omple de venedors de fum que el temps ja acabarà posant al seu lloc; ara crec que ha arribat el moment de frenar, d’intentar observar el panorama en perspectiva i a una certa distància i d’intentar posar en ordre les coses.<o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">Ara fa dues setmanes ens va deixar un patriota dels de veritat, un autèntic senyor i sobretot una excel·lent persona com podria dir tot aquell que va tenir l’ocasió de conèixer en Lluís. Ens va deixar en Lluís Perera, un patriota anònim, un vila-secà fundador de Convergència Democràtica de Catalunya aquí al poble i davant de tot un treballador nat pel seu poble i per la seva terra, Catalunya.<o:p></o:p></span></div><a href="http://pepplana.blogspot.com/2010/09/adeu-un-autentic-patriota.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-23216689194693276462010-08-19T20:58:00.005+02:002014-02-10T15:18:01.928+01:00Ni ens entenen ni ens entendran<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif;">No ens entenen, ni falta que ens fa que ho facin, la veritat; i a sobre són uns provocadors que treuen els detalls de la sentència el dia abans de la Manifestació del 10 de juliol per encara fer més mofa i escarni de Catalunya. Com diria l’avi: </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>“poca-vergonyes!”</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;"><i><br>
</i></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial, sans-serif;">No ens entenen, ni volen fer-ho però el pitjor de tot és que molts que viuen a Catalunya tampoc ho fan ni ho pretenen i això ja és més preocupant. Només cal sentir alguna estona l’ Alicia Sánchez Camacho per la ràdio i notar les ganes que m’agafen de tenir una ràdio realment interactiva per poder-li dir a aquesta <i>“senyora”</i> ho caspós i ranci que em sembla el seu discurs per no dir paraules majors.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2010/08/ni-ens-entenen-ni-ens-entendran.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-12055798515285718282010-07-02T23:17:00.004+02:002014-02-10T15:18:30.463+01:00Espanya ja és història, benvinguda Catalunya!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
S’ha acabat el bròquil! Indignació, aquesta és una de les paraules! Però que s’han pensat? Humiliació, com ha dit el president Pujol, aquesta n’és una altra.<br>
Fóra mascares que la festa de disfresses ja ha acabat, no per menys esperat no deixa de ser més indignant, més humiliant... Ara som cornuts, paguem el beure, convidem a tothom i a sobre barra lliure per tots ells i nosaltres sense ni dret a demanar un got d’aigua de l’aixeta. Sabeu que us dic? Doncs que bon vent i barca nova, Espanya!<br>
<a href="http://pepplana.blogspot.com/2010/07/espanya-ja-es-historia-benvinguda.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-108780038931641566.post-23503898371533368332010-05-03T20:33:00.002+02:002010-08-20T11:29:54.713+02:00The Final Countdown ( o la fi socialista)<p>Montilla catalanista, un jutge jutjat per investigar crims antics i denunciat per gent que ben poc creu en la democràcia... Senyores i senyors tinc por que l’Univers hagi abandonat la seva fase d’expansió, més que demostrada, i que hagi entrat en contracció perquè sinó no li trobo cap explicació coherent a esdeveniments com aquests que venen succeint i compleixen la dita aquella “del món al revés”.</p><p>La nostra línia temporal és de <b>passat – present – futur</b>, recordem el passat i no sabem que esdevindrà en un futur; en un Univers a l’inversa, <i>i tot és especular dins el món de la teoria,</i> la línia temporal seria de futur – present – passat i on nosaltres recordaríem el futur i desconeixeríem el passat. Així primer sabríem el resultat del partit i després veuríem marcar els gols, però clar, no recordaríem el passat i per tant en el moment de veure marcar els gols ja hauríem oblidat el resultat <i>(més o menys com esperem que ens passi amb el “tristpartit” que l’oblidem ben aviat!)</i></p><a href="http://pepplana.blogspot.com/2010/05/final-countdown-o-la-fi-socialista.html#more">Seguir llegint >>></a><div class="blogger-post-footer">Pep Plana</div>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/04796476032403607328noreply@blogger.com0