Sempre m’ha agradat
l’espai, l’univers... de fet tots aquells que em coneixen bé saben que em
fascina. Ja de ben petit i estant la meva mare embarassada de la meva germana
mitjana, el pare perquè no donés tant la tabarra a casa va portar-me al cinema
amb ell a veure l’estrena de “La Guerra de les Galàxies” (Star Wars). El
que el meu pare ignorava és que en aquells moments estava creant un “monstre
galàctic”.
Ja de més adolescent
m’agradava molt seguir la sèrie de ciència-ficció “Star Trek”, ja fos la clàssica amb Spock i el
comandant Kirk o “Star Trek TNG, la
nova generació” amb el comandant Picard com a màxim exponent. Un luxe això
de viatjar per tot l’espai com a última frontera saltant en l’hiperespai per
anar d’una galàxia a una altra com aquell que no vol la cosa i veient passar
anys llum com si fossin efímers segons.
Professionalment com a
professor molts antics alumnes meus deuen recordar encara haver passat per un
crèdit variable que jo donava on els explicava física i ciència-ficció.