Sempre m’ha agradat
l’espai, l’univers... de fet tots aquells que em coneixen bé saben que em
fascina. Ja de ben petit i estant la meva mare embarassada de la meva germana
mitjana, el pare perquè no donés tant la tabarra a casa va portar-me al cinema
amb ell a veure l’estrena de “La Guerra de les Galàxies” (Star Wars). El
que el meu pare ignorava és que en aquells moments estava creant un “monstre
galàctic”.
Ja de més adolescent
m’agradava molt seguir la sèrie de ciència-ficció “Star Trek”, ja fos la clàssica amb Spock i el
comandant Kirk o “Star Trek TNG, la
nova generació” amb el comandant Picard com a màxim exponent. Un luxe això
de viatjar per tot l’espai com a última frontera saltant en l’hiperespai per
anar d’una galàxia a una altra com aquell que no vol la cosa i veient passar
anys llum com si fossin efímers segons.
Professionalment com a
professor molts antics alumnes meus deuen recordar encara haver passat per un
crèdit variable que jo donava on els explicava física i ciència-ficció.
L’espai, l’Univers
sempre han estat molt presents en la meva vida i ara encara més gràcies al ministre
Margallo que ens condemna als catalans i catalanes a restar vagant per l’espai
amb la nostra terra, Catalunya pels segles dels segles.
Una cadena perpètua
similar a la que patien els criminals de Kripton encapçalats pel general Zod a
Superman i que eren condemnats a ser tancats en un plànol bidimensional
anomenat zona fantasma i vagar així per l’espai eternament. Però ni el MHP
Mas és el general Zod revoltat ni molt menys el ministre Margallo és en Marlon
Brando.
La llum viatja a 300.000
km/s aproximadament i això vol
dir que si fóssim capaços de viatjar a aquesta velocitat arribaríem a la Lluna
en poc menys d’un segon. Que la llum del Sol triga a arribar-nos poc més de
vuit minuts i que per aquest motiu contemplar el cel és un permanent viatge al
passat en veure estrelles que potser ja fa milions d’anys que han deixat
d’existir.
Viatges en el temps?
La vida ja n’és un de constant viatge cap al futur donada la brevetat de
l’instant present. Catalunya no vagarà eternament per l’espai, Catalunya
trobarà ben aviat el lloc que li pertoca en l’espai i en la història perquè
nosaltres si que estem iniciant el nostre viatge vers el futur i ja no vivim de
les enyorances de temps passats.
Què la Força ens
acompanyi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada