20 de març 2014

Marlon Brando i el ministre Margallo

Sempre m’ha agradat l’espai, l’univers... de fet tots aquells que em coneixen bé saben que em fascina. Ja de ben petit i estant la meva mare embarassada de la meva germana mitjana, el pare perquè no donés tant la tabarra a casa va portar-me al cinema amb ell a veure l’estrena de “La Guerra de les Galàxies” (Star Wars). El que el meu pare ignorava és que en aquells moments estava creant un “monstre galàctic”.
Ja de més adolescent m’agradava molt seguir la sèrie de ciència-ficció “Star Trek”, ja fos la clàssica amb Spock i el comandant Kirk o  “Star Trek TNG, la nova generació” amb el comandant Picard com a màxim exponent. Un luxe això de viatjar per tot l’espai com a última frontera saltant en l’hiperespai per anar d’una galàxia a una altra com aquell que no vol la cosa i veient passar anys llum com si fossin efímers segons.
Professionalment com a professor molts antics alumnes meus deuen recordar encara haver passat per un crèdit variable que jo donava on els explicava física i ciència-ficció.
L’espai, l’Univers sempre han estat molt presents en la meva vida i ara encara més gràcies al ministre Margallo que ens condemna als catalans i catalanes a restar vagant per l’espai amb la nostra terra, Catalunya pels segles dels segles.
Una cadena perpètua similar a la que patien els criminals de Kripton encapçalats pel general Zod a Superman i que eren condemnats a ser tancats en un plànol bidimensional anomenat zona fantasma i vagar així per l’espai eternament. Però ni el MHP Mas és el general Zod revoltat ni molt menys el ministre Margallo és en Marlon Brando.
La llum viatja a 300.000 km/s aproximadament i això vol dir que si fóssim capaços de viatjar a aquesta velocitat arribaríem a la Lluna en poc menys d’un segon. Que la llum del Sol triga a arribar-nos poc més de vuit minuts i que per aquest motiu contemplar el cel és un permanent viatge al passat en veure estrelles que potser ja fa milions d’anys que han deixat d’existir.
Viatges en el temps? La vida ja n’és un de constant viatge cap al futur donada la brevetat de l’instant present. Catalunya no vagarà eternament per l’espai, Catalunya trobarà ben aviat el lloc que li pertoca en l’espai i en la història perquè nosaltres si que estem iniciant el nostre viatge vers el futur i ja no vivim de les enyorances de temps passats.

Què la Força ens acompanyi!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Post Recomendado deslizante para blogger