Article també publicat en premsa a "La Ciutat" i al Diari Més (edició de dimecres 27 de novembre de 2013):
http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona271113/26?e=1395796/5776699
Un meteorit va acabar amb els dinosaures fa milions d’anys segons he sentit explicar sempre des de ben petit, ara viurem un procés similar i des de primera filera en el nostre petit país, podem tenir la certesa que un meteorit mediàtic en forma de llibertat acabarà també amb els dinosaures polítics actuals.
http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona271113/26?e=1395796/5776699
Un meteorit va acabar amb els dinosaures fa milions d’anys segons he sentit explicar sempre des de ben petit, ara viurem un procés similar i des de primera filera en el nostre petit país, podem tenir la certesa que un meteorit mediàtic en forma de llibertat acabarà també amb els dinosaures polítics actuals.
Uns dinosaures que es
resisteixen a desaparèixer, que no creuen seva la teoria de l’evolució natural
darwinista i que intenten reinventar-se constantment per sobreviure. Esforç
lloable i lògic carregat de certa coherència però infructuós a la vegada donat
que el tsunami independentista se’ls emportarà per davant i les places dins aquesta Arca de Noé de la
salvació comencen a estar ben plenes, tot i els esforços socialistes per evitar l’overbooking
de la independència i generar nous seients buits de darrera hora.
Reinventar-se o morir sembla haver començat a substituir el molt habitual saber nedar i guardar la roba versionat segons on com tenir
el peix al cove o la menys llustrada versió de la puta i la ramoneta.
Ara ja no n’hi ha prou amb
vendre fum, amb embolcallar-ho tot de paraules boniques i ben sonants, amb pa i
circ com els romans, amb enredar i desenredar el nus constantment...
Ara el nus és gordià i no el podrem desfer si no el
tallem de soca-rel i en aquest procés de
definició caldrà anar treient màscares i ocupant les primeres fileres de la
desfilada que el fum ja s’esvaeix i això va de debò.
Un equip sembla que ja el tenim
format i no els ha fet falta el mercat d’hivern finalment, és el tripartit unionista o trident segons es miri i ja
comença a esmolar les seves armes: PP, C’s i ara el PSOE(C) estan en formació.
On ha quedat allò de si tu no
hi vas, ells tornen? Ni esquerres ni dretes, Espanya per davant de tot.
Profetes juràsics a l’altre
equip que ens volen fer veure com tot això acabarà malament, profetes amb
polítiques d’èpoques remotes ja passades més pendent del seu estatus i del
passat que no pas del país i del futur. Profetes que diuen jugar en l’equip de
la llibertat però que tothom tem es lesionin només començar el partit.
Venen moments de canvi, calen
esforços i ideals, gent treballadora i compromesa. Sabrà tothom està a l’alçada
de les circumstàncies? Sabran reinventar-se i trobar el seu lloc? Sabran
definir-se dins el fum que els envolta?
La tardor ha desaparegut de cop
amb el canvi de temps, esperem no passi el mateix amb el catalanisme socialista
i que tots junts tirem endavant aquest projecte de país que tenim entre mans i
oblidem d’una vegada per totes els interessos personals i deixem lloc als
relleus generacionals abans que sigui massa tard que el país, el nostre petit
país ens necessita i la pilota aviat ja estarà en joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada