07 de febrer 2013

Aparició Mariana

Virtual, breu i sense preguntes. Una autèntica aparició mariana (de Rajoy), un personatge fet per deixar-nos a tots ben bocabadats! I és que darrerament va d’un SOBRAT!
Llegeixo que des d'avui, Dijous Gras, ja mana el Rei Carnestoltes, disculpeu la meva ignorància donat que jo pensava que això ja feia temps i temps que ens estava passant en uns constants sainets hispànics on el “divertimento” brilla per la seva absència dins un Carnaval i una befa i mofa constants. Curiós que en Rajoy escollís el famós Dia de la Marmota americà per decidir sortir del seu cau, encara que fos dins la virtualitat, i el cert és que la seva aparició mariana ens va deixar dins un bucle constant infinit com la famosa pel·lícula d’en Bill Murray.
Sembla ser que en Bárcenas té tants comptes oberts: Facebook, Twitter, Gmail ... que no recorda si en va obrir cap a Suïssa. Sempre que Suïssa existeixi, és clar, donat que al pas de negació contínua que anem aviat dubtarem de l’existència real d’aquest país. Dins aquest món virtual tipus Matrix d’en Mariano caldrà començar a preguntar-se quina pastilla s'ha pres al final perquè es comença veient "hilillos de plastilina" on hi ha catàstrofes ecològiques i s'acaba imaginant tot un món virtual que nega la realitat.

M’encantava veure en la meva joventut Miami Vice, anomenada aquí “Corrupción en Miami”, fantàstica sèrie d’excel·lents bandes sonores que et començava a mostrar com en la vida real no sempre guanyen els bons i et feia despertar del teu perfecte món d’adolescent. Llàstima que en Jan Hammer no fa la banda sonora d’aquesta vida de corrupció real que estem vivint avui dia tots nosaltres. Perquè ningú pot dubtar que estem en una època de canvis, polítics i socials profunds, i esperem que cap a bé d'aquí un temps i no podem permetre la corrupció actual, cal  més honestedat!
En aquesta vida sembla cada cop més clar que no pots posar mai la mà al foc per ningú però també cal recordar que existeix la pressumpció d'innocència i jo particularment segueixo pensant que més que una regeneració política el que cal és la regeneració de certs polítics, que no tothom és igual ni tothom és culpable. Quina por està veient com la política espanyola actual cada cop és més semblant a la italiana! Vam començar fa unes dècades amb les mamachicho a Tele5 i així ens ha anat, com acabarem? Millor no saber-ho o està ben lluny quan col·lapsi tot plegat.
I és que a SOBRE en Mariano es permet una dosi d’humor en plena compareixença virtual i diu que mostrarà la seva Declaració de Renda per demostrar que no es cobra en negre (o B), afirmació digne de Forrest Gump. Jo encara no he vist que els diners B es declarin (fins l’amnistia casual dels darrers temps per regularitzar diners B de l’estranger) ni la casella on declarar-los. Seguint la lògica marianil jo la setmana vinent us puc mostrar una fotografia del meu Renault per demostrar que no tinc un Ferrari i que el xalet d’Hawaii és d’en Robin Masters com ja deia acertadament en Thomas Magnum (Magnum P.I.).
I mentre esperem que en Mariano torni de la llibreria amb els sobres DIN-A3 per millorar la logística amb l’augment de capacitat sobril, tot recordant com a casa seva sempre han estat molt de la sopa de SOBRE, clourem amb un acudit dels clàssics: S'obre el teló i apareix en Rajoy, en Bárcenas, la Cospedal, la Mato i d’altres i s'obre i s'obre i SOBRE, SOBRE, SOBRE... 
Que la Força ens acompanyi que falta ens farà!






3 comentaris:

  1. Jo quan era més joveneta no parava de sentir el famós 'España va bien'. Allò ja era mentida! Creixem amb mentides i l'honestedat ja no recordem ni què és. El pitjor de tot és que bona part del país s'està acostumant a aquesta situació perquè mai ha vist un polític amb cara i ulls i mai ha viscut en un país on la transparència hi és present. Existeixen els bons polítics, sí, però si els volem trobar es tracta de buscar l'agulla en un paller!

    ResponElimina
  2. Com bé dius.....Estem en una època de canvis polítics i socials profunds però cal determinació i agilitat (que no vol dir anar en contra de fer les coses bé). Crec que el què la societat demana no són plantejaments filosòfics ni bones intencions; la societat vol decisions i accions i ja. Decisions que comportin la moficació de l'actual funcionament de partits, ocupació de càrrecs i del sistema democràtic en el seu conjunt.....i això és un procés en el que sobretot cal valentía i rigor....En definitiva crec que estem vivint una altra Transició Política (ja em vist quan va durar la última). Salut!

    ResponElimina
  3. TOTA aquesta classe política corrupta, i n'hi ha molts de Marianos, masses per desgràcia, estan més preocupats en solucionar els seus problemes i d'acusar-se mútuament per els casos de corrupció, que de gestionar l'economia del país, que prou feina hi ha. Déu ni do quin moment ens ha tocat viure.

    ResponElimina

Post Recomendado deslizante para blogger