26 de setembre 2012

Primer Catalunya, els interessos personals després (desembre 2009)

Recupero i publico avui aquest article que vaig escriure per diferents mitjans de comunicació digitals aviat farà 3 anys, concretament la primera quinzena de desembre de 2009, després de l’inici de l’onada de referèndums no vinculants a Arenys de Munt. En aquell moment vaig atrevir-me a fer política-ficció i imaginar a on ens portaven, just quan el procés s’iniciava i molt abans del 10-J de 2010 i evidentment de la situació actual. El que jo no podia imaginar és que aquell futur estava tan aprop.
“En algun lloc al sud de Catalunya, en un futur no molt llunyà. Començo a escriure aquest article un parell de dies abans que es compleixi l’aniversari de l’onada de referèndums per la sobirania del nostre país que van sacsejar Catalunya després del precedent d’Arenys de Munt i que van iniciar el canvi marcant el full de ruta camí cap a la independència. Com vam gaudir els catalans de l’èxit d’aquells dies, vivíem a la cresta de l’onada paint-ne els resultats i reflexionant sobre el seu significat. No tot eren flors i violes, ja existien anàlisi crítics de la situació, diferents punts de vista i de veure les coses... Un cop vam fer tot això què? Què va passar? Què ens va quedar finalment després dels referèndums? Va ser el millor moment per fer-los? Es van fer com calia amb seriositat i rigor?

22 de setembre 2012

Sobre quimeres, llebrers i gossos d’atura

Sempre m’ha agradat escriure cartes des de ben petit, començant per les dels Reis, seguint a la revista de l’escola i ara publicant articles d etant en tant als mitjans de comunicació. En això tinc un cert punt de reialesa o de “negre” del rei suposo en el bon sentit de la paraula donada la seva darrera afició també pels mitjans 2.0 i les cartes. Entenc que la Casa Reial després de l’època de desprestigi pel que passa darrerament malgrat ser tant “campetxanos” estant fent un lloable intent de modernitzar-se i entrar en el món 2.0 amb la seva nova web, web que curiosament i pel que veig reflectit en una carta anterior de SM el Rei data del dia abans de la gran Manifestació de la nostra Diada el passat 11 de setembre on més d’un milió i mig de catalans i catalanes vam sortir al carrer demanant civilitzadament l’Estat propi que ens mereixem.
En aquella primera carta datada el 10 de setembre, Sa Majestat destaca entre d’altres aspectes d’interès de la nova pàgina que els ciutadans podran estar més propers a la Casa Reial i acudir a la web a informar-se. I com són les coses, només vuit dies després Sa Majestat torna a escriure en aquesta web i ens informa, sense esmentar la paraula Catalunya en cap moment, del que podem i no podem fer si sabem llegir bé entre línies. Curiós aquest posicionament de Sa Majestat a qui sempre calia atribuir una postura d’àrbitre, d’estadista, de neutralitat i on ara més que àrbitre esdevé el jugador número dotze de l’altre equip, d’altra banda actitud força comprensible donada la seva situació personal i de la Casa Reial, en general. Analitzem la carta:
Després d’una reflexió personal Sa Majestat ( o Garcilaso de la Vega reencarnat en la prosa de l’escriptor real d’aquesta carta) ens diu: “Solo superaremos  las dificultades actuales actuando unidos, caminando juntos, aunando nuestras voces, remando a la vez.” Aquí és quan dubto si parla de Catalunya, de la situació actual del Reial Madrid a la Lliga o si reflexiona en veu alta en com han afrontat personalment la situació davant el cas Urdangarín. Curiós parlar de remar quan sempre utilitzen el iot o el Bribón en les regates i quan cal tenir en consideració que per poder caminar junt amb algú cal primer que tot que aquest algú també vulgui i no et faci la traveta a cada moment per fer-te caure i riure’s de tu o que si remem alhora, remi de veritat i no només ho aparenti. Tota la vida amb iot i amb el Bribón i ara vol q nosaltres remem! Ai, aquest Rei!!
Post Recomendado deslizante para blogger