24 de setembre 2009

Època de bolets

L’estiu ja s’ha acabat amigues i amics malgrat encara podem tenir alguns dies de bonança climatològica. Les estacions són implacables i ja ens trobem a la tardor, època de bolets i pel que sembla de notícies que comencen a sortir pels diaris com si de bolets es tractessin. Anem a veure alguna d’elles:

1. Hem vist, estem veient i seguirem veient ,sense cap dubte, l’escàndol del Fèlix Millet al Palau de la Música on sembla difícil poder arribar a imaginar com en trenta anys l’estafa ja no era més que evident. El senyor Millet, Creu de Sant Jordi, a què espera per tornar-la? a què esperen des de la Generalitat per fer-li tornar? o és que forma part del patrimoni que pensar retornar per lliurar-se de la presó?

I perquè ja posats no proposem com a futures Creus de Sant Jordi a El Lute, el Curro Jiménez i fins i tot, el Carrasclet! (amb el Robin Hood tinc els meus dubtes perquè sembla ser que li donava als pobres i potser no seria “mereixedor”).

2. Després seguim llegint la premsa i veiem fa uns dies que els pilons de protecció de la Sagrada Família es desvien uns 20 centímetres. Només cal recordar que el túnel de l’AVE passa a 75 cm de la vertical! Però si tothom ha avisat de tot això per activa i per passiva, però seguim igual de tossuts, ai, ai, ai…

Ni el finançament que ens pertoca, ni segurament l’Estatut que vam decidir tots els catalans (ara sembla ser que a l’octubre es sabrà) i si seguim així ja ni la Sagrada Família d’en Gaudí ens quedarà. Per quan haurà pensat el Ministerio de Fomento de fer un megatúnel per sota les muntanyes de Montserrat? (millor callo i no dono idees, la veritat).

3. I la grip A? ostres! si aquest semblava un tema tabú, una paraula prohibida que no es podia dir com el nom d’aquell hiperdolent de la saga del Harry Potter i ara tots els darrers indicis semblen mostrar que ens trobàvem al davant d’un tema que ha estat molt més que inflat i exagerat (a saber a conveniència de qui o què).

4. I mentre tapem forats amb els 420 euros enlloc de procurar per les PIMES i la creació de llocs de treball, i això si, ja podem oblidar tots les nostres preocupacions perquè Espanya és campiona d’Europa de bàsquet (esport que m’encanta i he practicat d’altre banda, per cert). I ZP com a bon mag que és, ens ven això des del seu ministeri d’esports com els romans venien el circ als seus. Au, fora problemes i preocupacions! Hakuna Matuta que deien Timon i Pumba a “El rei Lleó”.

5. Veurem cap on anem, quin camí agafem els catalans, els referèndums per la independència de Catalunya comencen a sortir com a bolets aquesta tardor , fins i tot, en farem millor collita que de rovellons. Ara falta saber mesurar tot això, posar-ho al seu lloc, mostrar el nostre patriotisme i sobretot que no ens enredin més, si us plau, que la nostra paciència ja ha entrat en temps de descompte i tot té un límit.

Visca Catalunya i a treballar fort!

Josep Plana i Monné

Article publicat al Nou Diari de Roda, setembre de 2009

09 de setembre 2009

La Fundació ONCE qualifica amb EXCEL.LENT la remodelació de la plaça de l’Església de Vila-seca

La Direcció d’Accessibilitat Universal de la Fundació ONCE ha avaluat les obres que ha realitzat l’Ajuntament de Vila-seca a la plaça de l’Església amb la supressió de barreres arquitectòniques, i les ha qualificat d’excel·lents.

En concret, aquest informe destaca que s’ha actuat en una zona de gran importància entre els veïns, amb dos edificis públics rellevants: l’Ajuntament i l’església, que s’han aconseguit entorns agradables per al seu ús per part de tots els ciutadans, tinguin o no dificultat de moviment, que l’execució de l’obra ha estat excel·lent i que s’han utilitzat materials altament resistents, cosa que afavorirà l’ús d’aquest espai al llarg del temps.

Aquest informe destaca que l’actuació compleix la legislació vigent en matèria d’accessibilitat, i també ressalta la importància de l’actuació, i l’execució excel·lent. Per això la Fundació ONCE ha felicitat públicament al nostre Ajuntament.

Plaça Església

La recent remodelació de la plaça de l’Església s’emmarca dins el procés de renovació integral i millora del Nucli Antic, acabat amb plataforma única, que l’Ajuntament de Vila-seca va iniciar amb actuacions puntuals durant els anys 1990-2005 i que ha continuat amb l’execució de la Fase A (eix central) durant els anys 2005-2008.

El sector Nord o Fase B, s’està executant actualment, i es culminarà amb el sector Sud o Fase C que actualment es troba en fase de redacció del projecte que permetrà iniciar properament la seva licitació. Tot plegat es tracta d’una inversió de més d’11 milions d’euros sense aplicar contribucions especials.

06 de setembre 2009

“Un tranvía llamado Deseo”

I mai més ben dit amigues i amics blogaires perquè el nostre desig era, sense cap mena de dubte, que aquell tren arribés amb la màxima celeritat possible al seu destí i amb prou sorpreses d'una vegada. Fem una mica de flash-back i tornem al principi de la història…

Tot va començar un matí de dissabte que vam disposar-nos a anar a passar el cap de setmana a Barcelona amb les nenes. Després de mirar, remirar i comprovar l’hora de sortida del tren des de Vila-seca vam dirigir-nos a l estació un quart d’hora abans a esperar el tren en qüestió per no fer tard (que ingenus i innocents que som!), el cas és que el tren en qüestió no arribava ni a l’hora, ni passat ni 5 ni 10 ni 15 minuts… i com bé diu RENFE a la seva web la nostra estació fins que el Gobierno es digni a reformar-la com està previst és un simpleapeadero (m’estalviaré jocs de paraules amb el significat) i no existia cap mena d’informació per poder saber els motius del retard, si el tren passaria, si era excessivament puntual i havia passat vint minuts abans de l ‘hora (ironia, clar), si s'havia convertit en un tren fantasma o si faltava tota una eternitat perquè arribés.

Quan ja intentàvem trucar a informació i a l’estació de Reus apareix el tren i … sorpresa! que poquets vagons i que modern! Pugem dalt amb les nenes, i veiem com pels rètols lluminosos estil vagons de metro posa: “Propera estació: Tarragona, final de trajecte” Ai, coi! si això era un tren fantasma, al final! ahhh! D’on havia sortit?

Total que a Tarragona ens deixa en via morta (com tota la seva organització que no va ni endavant ni endarrere) i allí pels panells lluminosos ens assabentem, finalment, que el tren que nosaltres esperàvem encara ha d ‘arribar i porta gairebé hora i quart de retard (està molt bé acumular aquest retard en un trajecte que habitualment ha de fer en una hora i mitja, per tant, ja duia el doble de temps emprat!… al·lucinant!)

Bé, finalment vam poder pujar al tren destí Barcelona - Estació de França (efectivament anàvem al Zoo) i en l’estona que va durar el trajecte mentre les nenes seguien exercint de nenes bitxos de la seva edat vam poder veure curiositats com ara que un noi de color amb una motxilla carregada de cinturons (li deuen caure els pantalons sovint, pobre) es passés tot el viatge dins el WC i veure aquell curiós llum vermell encès tota l'estona donant mostres d'ocupat ( por escènica al revisor o caldrà que aquest noi faci el proper anunci dels iogurts de l’Activia enlloc del Jose Coronado?)

Al zoo de les girafes virtuals vam arribar-hi sense cap més ensurt, però això, amigues i amics meus, ja forma part d’una nova història que ja explicaré properament...

Com surtia a les pel.lícules de James Bond quan jo era petit podríem dir…. Pep Plana will return withPinotxo i les girafes virtuals”. Fins llavors i bona setmana a tothom!

Post Recomendado deslizante para blogger