22 de juliol 2009

Senyores i senyors: el circ del finançament! (segona part)


Ara ja fa gairebé un any la història del finançament de Catalunya semblava una d’aquelles pel·lícules que veia d’adolescent, la història de mai acabar. Una història plena de contradiccions, mentides, mitges veritats, dates límit incompletes... una història que ha tocat ja a la seva fi amb un perdedor clar, Catalunya.

El café para todos autonòmic iniciat en l'època de la UCD acaba passant factura i no som res més que una simple autonomia dins aquest Estado Español on hem de tenir ben clar que PSOE-PSC i PP pactaran sempre que puguin pel bé del nacionalisme espanyol, un nacionalisme que passa per sobre de tot, de dretes, d’esquerres, de polítiques més o menys socials, un nacionalisme que ja podem estar veient al País Basc. Aquí el PP no els serveix per governar però han trobat uns amics progres verds i uns companys dits catalanistes i d'esquerres que portats per ànsies de poder i enveges malaltisses, els han servit per tenir una Catalunya ingovernable des de 2003 per molta hipnosi col·lectiva que intentin aplicar.

El circ s'ha acabat senyors, el mag ZP reconvertit en Pinotxo ja ha deixat la pista central, els malabaristes de xifres falses i amics de marejar la perdiu ja han actuat i només ens queden ja els pallassos, només que aquests no fan riure, millor dit, si que fan riure però perquè es riuen d'ells i no amb ells. La llàstima es que han aconseguit que es riguin de Catalunya. El finançament ha arribat a la seva fi, ells ho tenien clar, això del finançament ja estava dat i beneït feia dies, setmanes... abans fins i tot que Esquerra sortís a fer pública la seva xifra de 3800 M €, xifra posada basant-se en el coneixement del que seria l’oferta final del Gobierno, però Esquerra ha volgut tenir la clau, com sempre...

Quin perill que sempre tingui la clau de tot un conserge maldestre que no sap on les endreça ni a quins panys pertanyen cadascuna. Primer van baixar la xifra com hem dit, després treure pit i fer numerets mediàtics enviant SMS als militants avisant que no accepten ho pactat per Castells i convocatòria urgent per aquell diumenge per decidir si donen el Si o el No. Ja semblava una "Operación Finançament" enviant SMS tota la militància al 2014 (data màgica per ells) amb la paraula clau: FINANÇAMENT.SI, FINANÇAMENT.NO i sortejant viatges a Perpinyà amb Carod de guia, quan tenien claríssim el SI per resposta.

Posem quatre dades i xifres sobre la taula d’aquest finançament:

No es compleix l’Estatut i no es compleix el canvi de model al qual aspiràvem. L’acord afirma que “se respetaran los resultados del modelo de 2001 para que ninguna comunidad autónoma pierda con el cambio de modelo a través de la garantía de statu quo”. És a dir, diuen que fan un nou model, però alhora garanteixen que ningú perdrà el seu status actual. És evident, doncs, que tot alhora no pot ser. No es compleix la bilateralitat i no es té en compte l’esforç fiscal ni tampoc l’ordinalitat i perdem llocs en el rànquing de renda per càpita després de contribuir a la solidaritat (caldria estar 17 punts per sobre de la mitjana i no 5). El tripartit no ha explicat encara d’on surten les xifres que han anunciat. El que si sabem és que si sumem totes les quantitats que diuen que rebran totes les comunitats autònomes suma 13.918 M€, mentre que el Govern espanyol diu que només aportarà 11.000 M€. Més jocs de mans i encanteris variats...

O caixa o faixa amics d'esquerra... o deixeu el circ o agafeu el saxòfon i comenceu la gran desfilada final amb els vostres socis de Govern per celebrar la bona nova del Finançament, com així ha estat. Cada cop queden menys panys per posar la clau, intenteu encertar algun cop. Visca Catalunya! I Catalunya per damunt de tot, no ho oblidem mai, patriotes.

Josep Plana i Monné.

Conseller Nacional de CDC pel Tarragonès


Article publicat al Nou Diari de Roda, juliol de 2009

18 de juliol 2009

Més de mil amistats al Facebook: el poder de les xarxes socials

Sempre he estat un gran aficionat als ordinadors, la tecnologia, internet i tot aquest món però reconec que als inicis això de les xarxes socials com el Facebook motivaven la meva desconfiança.
Suposo que dins aquest món globalitzat ple de gents navegant per la xarxa, fent més vida virtual que real, més pendents de l'ordinador que del món que els envolta i on tot sembla haver-se digitalitzat i virtualitzat, un món amb precedents com xats i messengers, on molta gent acostuma a explicar més de la seva vida del que cal, en aquesta mena de món imagino que era normal la mena primitiva reticència al facebook.

La meva entrada al facebook data, més o menys, de novembre de 2008, convençut i motivat per una bona amiga i ex-alumna com la Miriam i amb la intenció d'utilitzar-lo com una eina potent per anar donant a conèixer aquest blog i creient, pobre de mi, que el facebook seria només una eina secundària per a mi i del que ben aviat me'n cansaria. I el cas és, que ara mateix, uns 9 mesos després d'iniciar aquesta capbussada en la xarxa social em trobo amb un miler d'amics, amigues, coneguts/des i saludats amb qui mantenir una més o menys relació virtual.

El facebook és una eina molt potent que ben utilitzada dona per molt, això si, com tot cal utilitzar-lo amb mesura, no viure permanentment dins seu ni deixar tampoc que conegui fins i tot quan treus el gos a passejar ni aquelles fotos dels aniversaris de quan eres petit que si la iaia veiés penjades amb la cara que li va quedar a la fotografia segur que no li faria cap gràcia!

Aprofito aquest post al blog per donar-vos les gràcies a tots, per la vostra amistat, la vostra coneixença, la vostra paciència... pels més de 200 amics que seguiu el meu blog via facebook i per tots els altres que també l'aneu llegint de tant en tant fora de la xarxa social. Una abraçada i ens seguim veient per la xarxa i a ser possible en la vida real que segueix sent molt més emocionant!







10 de juliol 2009

Senyores i senyors: el circ del finançament!

Ara fa ja més de mig any parlava en aquest blog amigues i amics blogaires del finançament de Catalunya com si fos la Neverending Story, la història de mai acabar. Una història plena de contradiccions, mentides, mitges veritats, dates límit incompletes... una història que sembla que toca a la seva fi amb un perdedor clar, Catalunya.

El café para todos autonòmic iniciat en l'època de la UCD acaba passant factura i no som res més que una simple autonomia dins aquest Estado Español on hem de tenir ben clar que PSOE (és a dir, PSC) i PP pactaran sempre que puguin pel bé del nacionalisme, nacionalisme espanyol queda ben clar com ja hem pogut veure recentment al País Basc.

Aquí el PP no els serveix per governar però han trobat uns progres hippyflowers encantats de poder rascar alguna cosa una vegada a la vida ( dos, que ja estem suportant el segon TRISTPARTIT) i uns anomenats catalanistes i d'esquerres que portats per ànsies de poder i creure's més del que poden arribar a ser dins una enveja malaltissa cap al seu germà gran, els han servit per tenir una Catalunya ingovernable des de 2003.

El circ s'ha acabat senyors, el mag ZP reconvertit en Pinotxo ja ha deixat la pista central, els malabaristes de xifres falses i amics de marejar la perdiu ja han actuat i només ens queden ja els pallassos, només que aquests no fan riure, millor dit, si que fan riure però perquè es riuen d'ells no amb ells. La llàstima es que han aconseguit que es riguin de Catalunya.

El finançament arriba a la seva fi, fins i tot Castells que semblava l'home de vermell més assenyat (color vermell- roses - assenyats, una paraula no quadra en aquesta relació) ha fet volar la seva faldilla com la Kelly LeBrock i ara és més feliç que Batman amb el seu batmòbil movent-se en pactes dins la nocturnitat com a Gotham City... Ells ho tenen clar, això del finançament ja està dat i beneït, saben que els seus socis flowers acceptaran tot el que els diguin i la clau la té Esquerra, sempre la té Esquerra.

Quin perill que sempre tingui la clau de tot un conserge maldestre que no sap on les endreça ni a quins panys pertanyen cadascuna. Primer van baixar a 3800 M €, en un intent de no estar tant lluny del que es veia venir que donarien ( lleugerament per sobre els 3000 M € en els millors escenaris); després avui treuen pit, fan numerets mediàtics, envien SMS als militants avisant que no accepten ho pactat per Castells i convocatòria urgent per diumenge per decidir si donen el Si o el No. Ja els veig com si fos "Operación Finançament" i enviant SMS tota la militància al número 2014 (data màgica per ells) amb la paraula clau: FINANÇAMENT.SI, FINANÇAMENT.NO i sortejant viatges a Perpinyà amb Carod de guia.

O caixa o faixa amics d'esquerra... o deixeu el circ o agafeu el saxòfon i comenceu la gran desfilada final amb els vostres socis de Govern per celebrar la bona nova del Finançament.
Ara ens espera un cap de setmana de protagonisme d'Esquerra, té la clau, torna a ser la Reina de la Festa; només ens cal saber si sap ja finalment quin és el pany correcte o si fan com quan en l'anterior trispartit i l'Estatut i diuen ens en anem que tenim el sopar al foc però ja tornem...
O traguen ja amb ho pactat sense fer volar coloms ni fent veure coses que no són (caldria hipnosi col.lectiva) i queda ben clar que ja no trien Catalunya o tanquen el circ per falta d'efectius sense penjar el cartell de TORNO EN 5 MINUTS i tornen a donar sentit a la lletra C. Ànims que podeu fer-ho bé, cada cop queden menys panys per posar la clau.
Visca Catalunya! I Catalunya per damunt de tot, no ho oblidem mai, patriotes.

Més informació de com evoluciona la cosa...

01 de juliol 2009

A l'Estiu, tota cuca viu... (i n'hi ha que reviuen i tot)


Avui comencem el mes de juliol amb la calor i la xafogor pròpia de l’estiu i que ja fa dies que ens acompanya, arriba la calor però hi ha hàbits, hi ha rutines que mai canvien… els Mossos segueixen aparcant en càrrega i descàrrega per anar a esmorzar una estona, l’autopista s’omple de radars mòbils ataronjats en forma de caixa sorpresa ( i quina sorpresa!) que surten com a bolets, malgrat no plogui, i que acostumen a aparèixer, igual que alguns cotxes de la mateixa família radaril, a raconets amagats difícils de veure i a llocs on les carreteres fan baixada (serà per protegir aquestes especies de possibles depredadors?), unes espècies on les paraules prevenció i recaptació, alguns cops, sonen de manera confusa a la nostra oïda.
Seguim aquest estiu trobant conductors incívics que envaeixen guals per anar al bar o a tirar la primitiva i els has de demanar que et perdonin la vida per aconseguir que treguin el cotxe d’allí i que tu puguis sortir d’un gual que pagues tot l’any, seguim veient conductors reis de les rotondes jugant al primer que arriba guanya i sense cap respecte per la resta de conductors i vianants, seguim observant adolescents passejant pels carrers amb el volum del seu mòbil a tot drap com petites discoteques ambulants, i també, afortunadament, arriben amb la calor de l’estiu els MANTECAUS!
Els nostres amics mantecaus (GELATS per no iniciats), quantes vegades sentia de petit als avis o als pares dir allò "anem a fer un mantecau", sobretot en caure el vespre i com en afluixar la calor una mica ens dirigíem a la costa. Què divertit va ser el dia que a casa amb els pares gent vinguda de fora no acabava d'entendre perquè amb aquella calor i en ple estiu la meva mare preguntava si volia un mantecau per postres ( ho van relacionar amb els "mantecados y polvorones" nadalencs i clar, sonava molt estrany!)
Aquesta expressió sembla ser que ve com a denominació del bescuit glacé aparegut a finals del segle XVIII, essent exclusiu a l'època de les persones poderoses i benestants i amb una gran indústria emergent a la zona del Llevant valencià d'on podria provenir aquesta curiosa paraula del mantecau per referir-se a un gelat, essent en els orígens uns gelats de crema o greix que duien, com a mínim, un 4% de rovell d’ou i aplicat aquí a les nostres terres a qualsevol tipus de gelat al generalitzar l'expressió.
I un cop acabat un bon gelat o mantecau, per poder fer una bona migdiada també hem de protegir-nos de les pesades mosques i que millor que agafar el FLIT. El flit, aquesta paraula utilitzada per referir-se  a l'INSECTICIDA (els esprais matamosques d'avui dia) . Curiós que una paraula que jo creia molt local i de casa nostra també s'usés a altres zones catalanes tant allunyades, seria curiós veure'n els motius i si això era d'ús més generalitzat.
L’Estiu! bona data per anunciar resolucions de finançament, del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, per pujar el preu de la benzina, de la tarifa elèctrica... per fer tot allò que tinguem previsió que resulti malament. A l’Estiu, tota cuca viu i tothom està més per platja, sol, refrescar-se, menjar meló amb pernil... i obviar preocupacions que per resoldre aquests temes tant importants i cabdals pel país.
Per això, si ja tens clar que la cosa no anirà bé fes-ho públic a l’estiu, que entre titulars d’esports, de platja, de notícies de poca tirada i fotografies curioses acabaràs aconseguint que surti com a molt un petit titular relatiu al tema i que la societat civil no es molesti a deixar ni la platja ni la piscina ni la terrassa del bar per manifestar-se contra aquestes resolucions que traeixen al país i que demanaran, sense cap dubte, un cop a la taula i un gir de 180 graus.
Alea jacta est! ja ens deien els romans o Que la Força ens acompanyi! com diria el meu estimat mestre Ioda a Star Wars. Bon Estiu a tothom!
Post Recomendado deslizante para blogger