13 d’abril 2009

Bye, Bye Guardans!

Imagino que a tots vosaltres us ha passat algun cop o més d'un trobar-vos en la vostre vida, en el vostre camí, en la feina, en el dia a dia... per un espai de temps més o menys llarg alguna persona d'aquelles prepotents, cregudes, que necessiten que els vagin darrera continuament, amb aires de superioritat i de grandesa, que es creuen posseïdors de la veritat suprema i imprescindibles... però que realment són pobres persones en el fons dignes de la nostra llàstima perquè tenen una auto estima tan baixa que necessiten fer la vida complicada als altres per sentir-se realitzats; això si, mai us en fieu perquè és un tipus de gent capaç de mossegar la mà de qui l'alimenta.

D'aquesta gent n'hi ha, ja ho sabeu. Jo mai he parlat amb en Guardans, ni falta que em fa ni m'ha fet mai, la veritat. La meva coneixença d'ell es limita simplement a alguna breu salutació protocol·lària d' aquelles que passats cinc segons la persona saludada en qüestió ni tan sols recorda ja el teu nom a no ser que siguis algú important i el seu futur d'una o altra manera depengui de recordar aquella coneixença.

 I com que no és el cas perquè jo no sóc ningú doncs no puc dir que el conegui, què puc equivocar-me en com és ell? sense cap dubte, però personalment no ha estat mai d'aquelles persones que m'entri bé en coneixer-lo, que hi farem! Això si, admiro i respecto profundament tots aquells que creguin en ell, que l'admirin... perquè segurament hauran aconseguit connectar a un grau d'intel.ligència superior pel qual jo, lamentablement, encara no estic preparat (potser en una altra vida...)

Sempre recordaré d'ell el seu excés de protagonisme en el Congrés de CDC del 2004 quan tractant-nos de gairebé ignorants als delegats d'una ponència sobre el català dins la Constitució Europea va aconseguir perdre una votació d'aquelles clares i motivar que el partit hagués de convocar un nou Congrés Extraordinari per tal de resoldre l'embolic guardaner. Recordaré el seu mal saber perdre en no ser escollit per tornar-nos a representar a Europa (malgrat, això si, la seva dignitat en el Consell Nacional que va escollir en Tremosa), recordaré la sensació que em quedava d'una persona que només mira per ella mateixa, que no veia necessari defensar la qüestió catalana a Europa, que no creia en una futura, si mai es donés el cas, autodeterminació...

I allà el tenim, representant el seu nou sainet als Madriles, junt a la dona que més agulles de vudú deu tenir clavades per part dels internautes de les Espanyes, en el seu nou paper de corsaris... a sobreviure, eh, Guardans! clar que sí, home! que el pobre es quedava sense feina i a tots ens hauria fet molta pena veure'l a la cua de l'atur o de cambrer per la costa aquest estiu... Quina sort el pobret que ja té feina! Sense cap dubte això serà la resurrecció del cinema espanyol! ( fins i tot pot doblar en Rowan Atkinson si mai li cal). 

Ara bé, mantenim la calma i reflexionem... i si tot realment és una trampa com quan donaven missions importants al Inspector Clouseau a La Pantera Rosa amb l'objectiu que fracassés i el cas Guardans és el mateix i tot és una trampa per ensorrar el cinema espanyol i el Ministeri de "Kultura" per sempre?
Ostres Guardans, sempre amb cops amagats,noi... que enganyats ens tenies o ens tens a tots! Molta sort a Madrid, records als teus nous amics vermellets i això si... Déu ens guardi d'en Guardans i bye, bye!

Només una cosa de tot això després de reflexionar una bona estona em sap greu... perquè ja posats no li han donat una ambaixada a la Polinèsia? Serà per evitar que acusin a Espanya de tortures psicològiques als natius de la zona. 

Post Recomendado deslizante para blogger