30 de gener 2009

TB3, la seva...

Ha arribat un moment que ben bé ja no sabem on som ni on anem a parar ni si la realitat està en la ficció humorística o en la vida real, on els personatges de paper-cartró acaben tenint més credibilitat que alguns reals que estan ben acartronats
Com comentava l'altre dia un ex-alumne i amic meu, en Xavi: que ha passat amb l'opinió, la credibilitat, el bon saber fer d'altres temps de la nostra estimada televisió pública catalana?
Xavi, està clar... aquí estem vivint tots una mena de malson col.lectiu que esperem que acabi aviat perquè sinó arriats anem. En aquest món virtual de Matrix  on la pastilleta de color que toca és la vermella, ens està tocant viure que la televisió pública dels catalans s'ha fusionat amb alguna mena de televisió local de Barcelona i amb un clar coloret vermell que sembla que li senta d'allò més bé, "fa més patxoca" que diria algú altre.

En aquest món irreal aquesta televisió no informa de tota Catalunya als catalans sinó que només informa de Barcelona i els seus voltants i no informa tampoc de tot sinó només d'aquelles coses de caire més vermell i amb olor a roses com deu dir el seu nou ideari d'actuació. 
Aquest món virtual sembla aquelles pel.lícules americanes on no cal patir si ens envaeixen els extraterrestres, si cau un meteorit, si es desglacen els pols... perquè en aquestes pel.lícules sempre el centre d'atenció, els únics que importen són els americans i tot passa sempre allí.

En el nostre microcosmos virtual TB3, la nova televisió barcelonina del tristpartit (per això porta un 3), només informa del que ja hem esmentat abans, així que els de províncies no cal que patim que aquí no passa mai res, tot passa només allà... i no ens queixem, eh! que si mirem bé en els mapes del temps veurem que encara hi sortim, tot esperant el dia que canviïn el mapa del temps per un plànol de la capital i donin la secció per barris.

Així doncs, a prèmer fort, a treballar i a esperar despertar d'aquest malson virtual, triar la pastilleta més blava i taronja quan en tornem a tenir ocasió i poder tornar totes aquestes coses al seu lloc i a Catalunya pels catalans que ho som totes i tots sense distincions.

23 de gener 2009

La importància de dir-se Tecla...

En aquest món de fum, mitges veritats i somriures enverinats que ens tenen acostumats els socialistes, en aquestes arts malabars i funambulismes que ells practiquen, ara cal afegir la vessant humorística.

 Perquè imagino que ningú pot prendre's seriosament, almenys anant serè, la proposta de l'Alcalde de Tarragona, en Ballesteros per incentivar que els pares posin Tecla a les seves filles.

Populisme i demagògia són termes que en aquest cas es queden curts per descriure aquesta situació, potser estem davant un nou dia dels Innocents i no n'estem assabentats?

Què si beques escolars, la mona i els Reis d'Orient fins als 16 anys, etc... ja posats també que els paguin els estudis de piano al Conservatori i la carrera d'Informàtica, perquè és un acudit, no?

Ja veig l'aranya Tecla (veure dibuix adjunt) dels dibuixos animats de "L'abella Maia" venint a reclamar que és tarragonina i una manifestació dels "Magís" per la Rambla reclamant la igualtat de sexes i la paritat. Per cert, les butlletes d'inscripció al PSOE aniran sota la safata de la mona, grapades a la beca escolar o embolcallades com regal de Reis?

Això si, un cop fets els 16 anys, totes a canviar-se el nom... potser hi haurà noves i atractives ofertes a partir d'aquella edat per altres noms en desús, com ara "Inocencia" ja posats!

P.S. Dibuix extret d'Internet dels dibuixos animats de "L'abella Maia", cal observar la seva cara de tristesa de la pobre abella per dir-se Maia i no Tecla!

20 de gener 2009

Yes, we can! Obama, president

Gran eufòria a tots els EUA i, perquè no, també a Europa per l'aclaparador triomf d'en Barack Obama i la democràcia. Els demòcrates han arrasat i en Obamaajudat per l'efecte del dimoni Bush, inicia el camí del seu mandat. Obama és un bon polític, un gran polític, no en tinguem cap dubte però també hem de tenir clar que el pobre no és un superhome i que no tot el que la gent espera d'ell serà possible.

Obama des d'avui ja és president dels EUA, el primer afroamericà com no ens cansem de sentir des de fa mesos però hem de tenir clar que les expectatives creades al seu voltant són tan grans, tan elevades que sembla que Obama en qualsevol moment s'hagi de posar un maillot apretat, una capa vermella, algun rínxolet a la cara i començar a volar per la Terra acabant amb tot el mal que en Bush ens ha deixat... 

I el cert, és que tanta responsabilitat no se la mereix el pobre, deixem l'Obama que treballi, que de ben segur que ho farà molt bé, estem a l'expectativa i endavant. Potser el primer que hauria de fer és equivocar-se en unes quantes decisions per perdre aquesta aureola de superheroi que arreglarà tots els problemes del món, i així poder treballar amb més tranquil·litat.


Sigui el que sigui el cas és que estem davant un moment històric i no només pels EUA sinó per a tothom i les esperances de futur que venen són bones, almenys és el pressentiment que és té i tothom crea herois en aquesta època que ens en manquen per tot arreu. Trobarem el nostre, els nostres herois catalans? els temps són propicis, els reptes interessants... ara cal el coratge, el patriotisme i la decisió. Deixem ja d'avergonyir-nos de ser catalans, de sentir-nos catalans... quina enveja veure el sentiment patriòtic (exagerat també, perquè no dir-ho) dels americans. 


"Yeswe can", podem està clar, ell, els americans i tots nosaltres. Així que a la feina i endavant, el tren del canvi ha arrencat, ens està esperant i de ben segur que tindrà un llarg recorregut que esperem passi amb poques incidències, agafem-lo ara que estem a temps. Endavant i força! Sort per l' Obama i Visca Catalunya i Els Segadors!

P.S. Imatge de l'impressionant retrat de sorra d'Obama a BCN trobada per Internet.

http://www.lavanguardia.es/internacional/noticias/20090120/53623282431/obama-pide-una-nueva-era-de-responsabilidad-a-los-estadounidenses.html


17 de gener 2009

Pallassòdrom de Vila-seca: Xumet i Xinxeta


Ahir divendres a les sis de la tarda el Pallassòdrom de Vila-seca per la Festa Major va tornar a funcionar, i de quina manera... en una carpa ben plena en Xumet i Xinxeta ens van oferir el seu espectacle Barrabum, una actuació força correcte i aplaudida per grans i sobretot petits i que no va deixar indiferent a ningú. Ens podia agradar més o menys però el què ningú pot qüestionar és la professionalitat i el bon saber fer d'aquest duet de pallassos que van divertir als petits amb les seves cabòries, malentesos i sobretot amb les seves coreografies musicals, sense cap mena de dubte el millor de tot l'espectacle junt amb un bon final.

En resum, ens vam trobar davant una bona actuació que va agradar sobretot a la canalla amb edat de primària i un pèl menys als més infants que, això si, van gaudir amb les seves cançons i balls i amb la seva atenció de poder-los anar a saludar i fer-se fotografies amb ells al final de l'espectacle. Hem començat bé... Bona Festa Major vila-secanes i vila-secans!
Post Recomendado deslizante para blogger