30 de setembre 2008
CERN: Accelerador de partícules (LHC)
28 de setembre 2008
La sèrie de Fibonacci
Italià nascut a Pisa el 1170 on també acabà els seus dies el 1250, en Leonardo fou un matemàtic que popularitzà l'ús del sistema de numeració de base decimal o base 10 que usem avui dia i que en aquells moments no era el més utilitzat a Europa (recordem que el nostre sistema de numeració ve dels àrabs i en Leonardo va treballar i estudiar amb ells) i va descobrir la sèrie de Fibonacci a partir de l'estudi del creixent nombre poblacional dels conills ( avui dia podríem aplicar-ho a zones del Camp de Tarragona, com l'Alt Camp, doncs).
El renom de Fibonacci deriva del llatí filius Bonacci (fill de Bonacci) essent Bonacci el renom del seu pare (ben intencionat). Aquesta sèrie consisteix en la successió infinita de nombres naturals de forma que cadascun és el resultat de la suma dels dos anteriors, així tenim:
0,1,1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144...
i la seva curiositat i relació amb el nombre d'or, Phi, ve donada perquè si dividiu cada nombre entre el seu anterior (exemple: 2 entre 1, 3 entre 2, 5 entre 3, etc...) i a mesura que cada cop useu nombres més grans, la sèrie de Fibonacci va donant com a resultat Phi, el nombre d'or (sobretot en el quocient entre el 20è i el 19è terme). Aquesta sèrie és de gran aplicació en el món de les matemàtiques i en ciències de computació.
P.S. Imatge d'en Fibonacci extreta de Wikipèdia.
23 de setembre 2008
Spam: els correus brossa
Avui amigues i amics blogaires l'arribada d'un spam o correu brossa que ha superat els filtres i ha anat a parar directe a la safata d'entrada ha despertat la meva curiositat i l'he obert!!! I, sorpresa!!
Quina sort que tinc! Resulta que m'ha tocat la loteria suïssa, sóc el guanyador de l'any 2008 entre no sé quants milers de mails seleccionats (jeje) i només em cal enviar un mail amb moltíssimes dades personals o un correu ordinari a Liverpool (no era de Suïssa el premi?) i el premi (amb lliures esterlines malgrat ser de Suïssa) ja serà meu.Vista la meva "sort" he decidit entrar a la carpeta de spam eliminat que tinc i rellegir els rebuts en el darrer mes.
Afortunat? afortunadíssim sóc... en aquest mes de setembre no només m'ha tocat la Loteria suïssa, també he estat l'afortunat guanyador d'una loteria nacional anglesa, una d'irlandesa, un sorteig dels ordinadors Dell, 20 milions de dòlars que un senyor xinès de Hong Kong diu que em vol transferir, un premi d'una companyia privada i molts nous "amics" que m'ofereixen negocis a llocs com Burkina Faso.
I això que aquests no portaven cap arxiu adjunt de nom atractiu amb regalet de virus incorporat ni era una d'aquelles pesades cadenes amb cinquanta mil noms incorporats i que has d'enviar no sé quantes vegades! Ja sabeu, vigileu amb l'spam i tot això i no en feu ni cas, amigues i amics!
P.S. Dibuix extret d'Internet d'en Randy Glasbergen on podeu veure que els súperdolents ja ataquen en Batman també per mail.
22 de setembre 2008
L'avi Pitu
20 de setembre 2008
Conseller Nacional de CDC
Agraïr molt especialment el recolçament i l'ajut dels militants del meu poble, Vila-seca i en especial de l'Alcalde Josep Poblet així com també les mostres de suport rebudes pels companys i amics d'altres pobles com Salou, Torredembarra, Creixell, de la comarca en general i de Tarragona ciutat també en aquesta fita que inicio amb una gran il.lusió.
Les votacions van tenir lloc a l'Hotel Ciutat de Tarragona dimecres de 19 a 21 hores amb una assistència massiva de militància (unes 300 persones) que dona mostra de la vida i el moviment així com les ganes que hi ha al partit i que ens omplen d'il.lusió renovada a totes i tots. Felicitar també el Joan Aregio com a nou Cap Local de Tarragona i al seu equip, felicitar Santi Pallàs com a Cap Comarcal i al seu equip i també als meus companys que han estat escollits Consellers Nacionals com jo: el Daniel Massagué, la Carme Masip, el Lluís Badia i el Jordi Sendra. Enhorabona a tothom!
Josep Plana
11 de setembre 2008
Onze de setembre: Visca Catalunya!
Fa quatre anys va iniciar el cicle de les conferències de la Diada l'amic Jordi Jané, diputat a Madrid; vam seguir amb el llavors alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal; el nostre estimat alcalde i llavors ja president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i avui amb un estimadíssim vila-secà que va ser alcalde, president de la Diputació i Conseller de la Generalitat, en Joan M. Pujals.
Malgrat l'onomàstica dels 25 anys de govern convergent al poble iniciats en la seva persona, en Joan M. poc amic de recordar dates i molt amic de treballar i fer la feina ben feta ens ha regalat a totes les vila-secanes i vila-secans allí presents una excepcional conferència al voltant de l'origen de l' Himne dels Segadors, recordant dates, antecedents històrics, rememorant diferent versions, sentint aquestes i fruïnt tots nosaltres d'aquests moments.
Una conferència que ha estat, doncs, tot un èxit amb el local ple de gom a gom com ja és norma habitual, i malgrat la calor que tots hem aguantat de la millor manera possible no hi ha cap dubte que ha estat una Diada memorable complementada després amb un excel.lent dinar amb l'assistència d'unes 50 persones destacades dins l'àmbit vila-secà. Res més a dir, bona Diada a totes i tots, blogaires i Visca Catalunya!
P.S. Més informació de la Diada a nivell de Catalunya a: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537502674.html
08 de setembre 2008
Phi: el nombre d'or
01 de setembre 2008
El Retorn: "La vuelta al cole"
Arribada al cole i aquell moment de compromís que tants i tantes odiem repetint la mateixa escena dels dos petonets i les preguntes cursis i retòriques fins a l'infinit... "com han provat les vacances?", "mira ja tornem a estar aquí", "com que no sabia que fer he vingut una estoneta a treballar" i rotllos mil que cal aguantar amb un somriure de cortesia i oferint la millor cara possible. La sala de profes realment a tope, salutacions a la primera comitiva que ja no ha passat del pati, els primers grupets de xafarderes i xafarders cotillejant pels raconets, segona comitiva més nombrosa al hall de l'escola i el remat definitiu quan creus esgotades les teves forces, el teu somriure i la teva capacitat petonil t'espera a la sala de professors, "es casi una experiencia religiosa" i mai millor dir com deia aquell cantant del play-back desafinat. Un cop superada aquesta mitja hora llarga, que molts eviten arribant més tard, res com reunir-nos tots a la sala de conferències per refer-nos de tant saludar...
En resum, que ens esperen com sempre aquelles hores i dies fantàstics encara en la soledat estudiantil i sense els nostres estimats alumnes i caldrà disfrutar d'aquests dies entranyables i especials on tots amb energies renovades encara som els millors amics del món i els problemes no existeixen (encara). Una abraçada a totes i tots i endavant!