30 de setembre 2008

CERN: Accelerador de partícules (LHC)

Vist l'interès generat pel tema, l'àmplia cobertura informativa que ha tingut i el fet que, fins i tot, alumnes gens interessats en la Física i  en l'Univers ara pateixin per si es crearà un forat negre i que desapareixerem tots, m'he decidit ha explicar quatre coses de l'accelerador de partícules.

L'LHC (Large Hadron Collider) és un accelerador de partícules que farà xocar feixos d'hadrons ( partícules compostes de quarks amb càrrega elèctrica fraccional) i que va entrar en funcionament a Ginebra (Suïssa) el passat 10 de setembre. Consisteix en un túnel de 27 km de circumferència i soterrat a més de 50 metres sota terra, prop de la frontera franco-suïssa a on feixos de protons seran accelerats a velocitats properes a la de la llum ( 300000 km/s)  i se'ls farà xocar.

Es busca estudiar l'origen de la matèria tot reproduint condicions de densitat d'energia molt grans i properes a l'instant inicial del Big Bang per demostrar així o desmentir, de forma pràctica, moltes de les teories vigents en l'actualitat. Aquesta acceleració i col.lisió de partícules a alta energia generen una informació recollida per quatre detectors situats estratègicament en l'accelerador i formats per uns 1600 imants superconductors i que és emmagatzemada i analitzada per Centres de Computació d'arreu del món, inclosa Catalunya.

De moment encara és troba en fase inicial i encara no es fan circular els feixos d'hadrons en sentits contraris així que encara no tenim col.lisions i recordar que la posada en funcionament de l'accelerador no és feina fàcil, no és un interruptor d' ON-OFF sinó que cal refredar tots els seus sectors a una temperatura propera  (uns -271ºC aproximadament) al zero absolut per acostar-nos a la temperatura de l'Univers i reproduir les seves condicions. 

Les autoritats del CERN asseguren que els xocs de partícules no suposaran cap risc, així que ja podem oblidar la creació de gegantins forats negres que ens facin desaparèixer i deixar aquesta ciència-ficció per argument d'una propera pel.lícula d'en James Bond, Spiderman  o qualsevol que tingui uns súperdolents que vulguin acabar amb la Terra. 

P.S. Imatge extreta d'Internet de part del gegantí accelerador de partícules.

 

28 de setembre 2008

La sèrie de Fibonacci

Avui vist el gran seguiment que ha despertat l'article del nombre d'or, en faig la continuació i us parlaré, amigues i amics blogaires, d'en Leonardo de Pisa "Fibonacci" i la seva famosa sèrie que com veureu està relacionada amb el nombre Phi.

Italià nascut a Pisa el 1170 on també acabà els seus dies el 1250, en Leonardo fou un matemàtic que popularitzà l'ús del sistema de numeració de base decimal o base 10 que usem avui dia i que en aquells moments no era el més utilitzat a Europa (recordem que el nostre sistema de numeració ve dels àrabs i en Leonardo va treballar i estudiar amb ells) i va descobrir la sèrie de Fibonacci a partir de l'estudi del creixent nombre poblacional dels conills ( avui dia podríem aplicar-ho a zones del Camp de Tarragona, com l'Alt Camp, doncs).

El renom de Fibonacci deriva del llatí filius Bonacci (fill de Bonacci) essent Bonacci el renom del seu pare (ben intencionat). Aquesta sèrie consisteix en la successió infinita de nombres naturals de forma que cadascun és el resultat de la suma dels dos anteriors, així tenim:

0,1,1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55, 89, 144...

i la seva curiositat i relació amb el nombre d'or, Phi, ve donada perquè si dividiu cada nombre entre el seu anterior (exemple: 2 entre 1, 3 entre 2, 5 entre 3, etc...) i a mesura que cada cop useu nombres més grans, la sèrie de Fibonacci va donant com a resultat Phi, el nombre d'or (sobretot en el quocient entre el 20è i el 19è terme). Aquesta sèrie és de gran aplicació en el món de les matemàtiques i en ciències de computació.

P.S. Imatge d'en Fibonacci extreta de Wikipèdia.

23 de setembre 2008

Spam: els correus brossa



Avui amigues i amics blogaires l'arribada d'un spam o correu brossa que ha superat els filtres i ha anat a parar directe a la safata d'entrada ha despertat la meva curiositat i l'he obert!!! I, sorpresa!!

Quina sort que tinc! Resulta que m'ha tocat la loteria suïssa, sóc el guanyador de l'any 2008 entre no sé quants milers de mails seleccionats (jeje) i només em cal enviar un mail amb moltíssimes dades personals o un correu ordinari a Liverpool (no era de Suïssa el premi?) i el premi (amb lliures esterlines malgrat ser de Suïssa) ja serà meu.Vista la meva "sort" he decidit entrar a la carpeta de spam eliminat que tinc i rellegir els rebuts en el darrer mes.

Afortunat? afortunadíssim sóc... en aquest mes de setembre no només m'ha tocat la Loteria suïssa, també he estat l'afortunat guanyador d'una loteria nacional anglesa, una d'irlandesa, un sorteig dels ordinadors Dell, 20 milions de dòlars que un senyor xinès de Hong Kong diu que em vol transferir, un premi d'una companyia privada i molts nous "amics" que m'ofereixen negocis a llocs com Burkina Faso.

I això que aquests no portaven cap arxiu adjunt de nom atractiu amb regalet de virus incorporat ni era una d'aquelles pesades cadenes amb cinquanta mil noms incorporats i que has d'enviar no sé quantes vegades! Ja sabeu, vigileu amb l'spam i tot això i no en feu ni cas, amigues i amics!

P.S. Dibuix extret d'Internet d'en Randy Glasbergen on podeu veure que els súperdolents ja ataquen en Batman també per mail.

22 de setembre 2008

L'avi Pitu


Dissabte passat just a l’iniciar-se la vesprada ens deixava l’avi. Aquest cop ha estat inesperat, no estaves malalt avi, no t’havien ingressat però els anys no perdonen i t’has anat apagant poc a poc, has marxat tranquil i en pau sabent que ja havies acabat la teva feina i era ben feta com sempre.
Noranta anys són molts, ja els voldríem viure molts de nosaltres i més amb la qualitat de vida que un home fort i treballador com tu va tenir fins fa ben bé dos anys. No podràs arribar als teus somiats cent i finalment hauràs encertat en aquell pronòstic que, any rere any, des de feia ben bé una quinzena, comentaves pel teu aniversari tot dient que aquell seria el darrer.
Ara l’hort del mas és ben buit sense tu i segur que ningú podarà els rosers, plantarà les flors, farà els empelts o regarà els diumenges al migdia com feies tu, avi; però saps que el teu record hi serà per sempre perquè hi segueixes sent. T’estimem, avi!

20 de setembre 2008

Conseller Nacional de CDC


Fer-vos saber amigues i amics blogaires que des del passat dimecres dia 17 a la nit jo, en Pep Plana, sóc Conseller Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) tot representant el Tarragonès.

Agraïr molt especialment el recolçament i l'ajut dels militants del meu poble, Vila-seca i en especial de l'Alcalde Josep Poblet així com també les mostres de suport rebudes pels companys i amics d'altres pobles com Salou, Torredembarra, Creixell, de la comarca en general i de Tarragona ciutat també en aquesta fita que inicio amb una gran il.lusió.
Les votacions van tenir lloc a l'Hotel Ciutat de Tarragona dimecres de 19 a 21 hores amb una assistència massiva de militància (unes 300 persones) que dona mostra de la vida i el moviment així com les ganes que hi ha al partit i que ens omplen d'il.lusió renovada a totes i tots. Felicitar també el Joan Aregio com a nou Cap Local de Tarragona i al seu equip, felicitar Santi Pallàs com a Cap Comarcal i al seu equip i també als meus companys que han estat escollits Consellers Nacionals com jo: el Daniel Massagué, la Carme Masip, el Lluís Badia i el Jordi Sendra. Enhorabona a tothom!
Josep Plana

11 de setembre 2008

Onze de setembre: Visca Catalunya!

Què més dir en un article que no estigui ja reflectit en aquest títol? Doncs senzillament explicar la magnífica conferència que hem tingut avui a Vila-seca que com ja és habitual en els darrers quatre anys organitza l'Executiva Local de Convergència.

Fa quatre anys va iniciar el cicle de les conferències de la Diada l'amic Jordi Jané, diputat a Madrid; vam seguir amb el llavors alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal; el nostre estimat alcalde i llavors ja president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i avui amb un estimadíssim vila-secà que va ser alcalde, president de la Diputació i Conseller de la Generalitat, en Joan M. Pujals.

Malgrat l'onomàstica dels 25 anys de govern convergent al poble iniciats en la seva persona, en Joan M. poc amic de recordar dates i molt amic de treballar i fer la feina ben feta ens ha regalat a totes les vila-secanes i vila-secans allí presents una excepcional conferència al voltant de l'origen de l' Himne dels Segadors, recordant dates, antecedents històrics, rememorant diferent versions, sentint aquestes i fruïnt tots nosaltres d'aquests moments.

Una conferència que ha estat, doncs, tot un èxit amb el local ple de gom a gom com ja és norma habitual, i malgrat la calor que tots hem aguantat de la millor manera possible no hi ha cap dubte que ha estat una Diada memorable complementada després amb un excel.lent dinar amb l'assistència d'unes 50 persones destacades dins l'àmbit vila-secà. Res més a dir, bona Diada a totes i tots, blogaires i Visca Catalunya!

P.S. Més informació de la Diada a nivell de Catalunya a: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080911/53537502674.html

08 de setembre 2008

Phi: el nombre d'or


Aquest cap de setmana tot preparant classes per la setmana vinent que ja comença el curs escolar amb els alumnes, he apreciat amb certa alegria i nostàlgia com algun llibres de Matemàtiques de Batxillerat encara esmenten, de passada i de forma molt breu, el concepte de Phi, el nombre d'or relacionat amb la proporció aúrea, tant important en el món de l'art, del disseny i que tenim present en les nostres vides més del que creiem. Anem-ho a veure:
El nombre Phi o nombre d'or és descobert en l'antiguitat, es creu que en la Grècia de l'escola pitagòrica i forma part dels anomenats nombres irracionals, nombre en aquest cas amb infinits decimals i sense cap mena de periodicitat ( l'any 2000 van arribar a calcular més d'un bilió de decimals de Phi).
Popularment Phi (el seu símbol grec el podeu veure en el dibuix) val 1,61803398... i es relaciona amb Pitàgores perquè el símbol de la seva escola, una estrella de cinc puntes que sorgeix de traçar les diagonals d'un pentàgon regular, guarda les proporcions aúrees (dividir la diagonal entre el valor del costat ens donarà Phi).
Aquest nombre Phi és sol.lució matemàtica de l'equació de segon grau x^2 = x + 1, i rep el seu nom en honor de l'escultor grec Phidias que tant el va arribar a utilitzar. Té aplicacions i exemples en molts terrenys, incloses les seves teòriques propietats màgiques, així apart de múltiples aplicacions matemàtiques i geomètriques (algun dia parlarem de la sèrie de Fibonacci també molt interessant i que en guarda relació) trobem Phi en el món de l'art (proporcions de la façana principal del Partenó grec, la Gran Piràmide de Gizeh), en la natura com les conxes del nautilus i les seves espirals logarítmiques relacionades amb Phi, certes proporcions en el cos humà com va estudiar en Da Vinci, la pintura com el quadre Leda atòmica de Dalí, etc...
Les Matemàtiques són presents en el nostre dia a dia, amigues i amics blogaires com podeu veure i no només per anar a comprar! Salutacions!
P.S. Felicitats a totes les Mares de Déus trobades! En especial a la meva estimada Txelleta!

01 de setembre 2008

El Retorn: "La vuelta al cole"

Avui tornada a les aules per part dels profes i les profes, en el meu cas alarma del rellotge a les 7.30 del matí després del parèntesi estival que l'havia emplenat de pols i de teranyines, malgrat que com és habitual des de fa uns anys en aquesta casa els nostres bitxets petits ja ens desperten sense alarma, molt més aviat i amb les bateries ben carregades, les noies...

Arribada al cole i aquell moment de compromís que tants i tantes odiem repetint la mateixa escena dels dos petonets i les preguntes cursis i retòriques fins a l'infinit... "com han provat les vacances?", "mira ja tornem a estar aquí", "com que no sabia que fer he vingut una estoneta a treballar" i rotllos mil que cal aguantar amb un somriure de cortesia i oferint la millor cara possible. La sala de profes realment a tope, salutacions a la primera comitiva que ja no ha passat del pati, els primers grupets de xafarderes i xafarders cotillejant pels raconets, segona comitiva més nombrosa al hall de l'escola i el remat definitiu quan creus esgotades les teves forces, el teu somriure i la teva capacitat petonil t'espera a la sala de professors, "es casi una experiencia religiosa" i mai millor dir com deia aquell cantant del play-back desafinat. Un cop superada aquesta mitja hora llarga, que molts eviten arribant més tard, res com reunir-nos tots a la sala de conferències per refer-nos de tant saludar...

En resum, que ens esperen com sempre aquelles hores i dies fantàstics encara en la soledat estudiantil i sense els nostres estimats alumnes i caldrà disfrutar d'aquests dies entranyables i especials on tots amb energies renovades encara som els millors amics del món i els problemes no existeixen (encara). Una abraçada a totes i tots i endavant!
Post Recomendado deslizante para blogger