31 de juliol 2008

Troben un llac d'età líquid a Tità (Saturn)

Amigues i amics blogaires finalment s'ha trobat, en algun lloc del Sistema Solar, líquid en superfície apart de la Terra. Es tracta d'età en estat líquid i l'han trobat a Tità, una de les llunes del planeta Saturn, que té una temperatura mitjana en superfície d'uns 184 graus Celsius sota zero.

En aquest cas és el satèl.lit més gran de Saturn i el segon en grandària de tot el Sistema Solar, amb un diàmetre lleugerement superior als 5 mil km i amb una atmosfera gairebé tota ella de nitrògen, a Tità se li suposen condicions atmosfèriques similars a la primitiva Terra i es coneixia gràcies a la sonda Cassini l'existència de llacs que ara sembla ser que almenys un d'ells té aquest hidrocarbur líquid.

Aquest llac es troba situat al pol sud de Tità i té una extensió d'uns 20 mil km quadrats. Recordem que l'età és un hidrocarbur de cadena curta que s'obté a partir de la destil.lació fraccionada del petroli, són dues molècules de carboni unides amb un enllaç simple de forma H3C-CH3.
Ara només falta que no se li acudeixi a cap d'aquests espavilats de torn creure que això és la solució a la crisi energètica i anar a treure els hidrocarburs amb el transvassament de torn d'aquest llac!

P.S. Fotografia de Tità extreta d'Internet. Podeu consultar més a http://www.lavanguardia.es/lv24h2007/20080731/53510032541.html

28 de juliol 2008

El finançament autonòmic i els ferments làctics

Com era d'esperar ni ens entenen ni ens volen entendre i el que és pitjor volen fer creure coses que no són i encara es permet el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña fer comentaris al respecte dient que no veu on la proposta del Govern Central contradiu l'Estatut. Déu n'hi dó! Vist per les fotografies que en Ocaña no porta les ulleres posades o se les posa o es gradua la vista o assisteix d'oient a un curset per aprendre a llegir i interpretar dades perquè la cosa té el seu delicte.

Arrel d'això, de les famoses balances fiscals i de tot el finançament que ens caldria i que tenim contemplat en l'Estatut em permeto publicar un fragment d'un mail que m'ha enviat la meva amiga Montse de Lleida tractant el tema en qüestió (disculpeu que estigui en "español" és per mantenir la gràcia i el to irònic del tema). Allà va!

" MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON ESPAÑA
¡ QUIERO SER SOLIDARIO !
¡ ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES !

Tengo la nacionalidad española y soy español. Vivo en Cataluña y quiero ser solidario con el resto de los españoles y viceversa.
NO QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los mismos derechos y las mismas condiciones de vida que todos ellos.

POR ESO:

QUIERO: Que mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea el de la media de toda España, o sea, el 3,80 %.
Cada año es superior en Cataluña y me aleja del resto de los españoles.

QUIERO: Que una vivienda en Barcelona, valga lo mismo que otra en cualquier punto de Extremadura. El costo de una en Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir en una y alquilar las otras dos y así conseguiría incrementar mis ingresos.

QUIERO: Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR m3.

QUIERO: Que el billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de 0,75 EUR, sea lo que me cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que la ITV , que en Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que yo pague aquí en vez de los 44,65 EUR que yo desembolso.

QUIERO: Que de las seis salidas por carretera que tiene por ejemplo la ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como ocurre en Barcelona.


QUIERO: Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de texto gratis como en Extremadura y no gastarme entre 200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que la red de autopistas que atraviesa Andalucía, Extremadura, Murcia, Castilla-La Mancha y Castilla-León sea totalmente de pago y tan cara como la que cubre Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que la densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras autopistas.

QUIERO: Implantes dentales GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: En definitiva, SER IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO, ANDALUZ, MANCHEGO, CASTELLANO O LEONÉS.
Como pensionista, tendré unos ingresos idénticos que cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que todos los españoles, con todo lo que me sobre, gustosamente
¡¡¡ SERÉ SOLIDARIO !!! "


I és que està clar amigues i amics blogaires que no ens entenen, que el seu tarannà, la seva forma de ser... és diferent a nosaltres i en això pensava jo avui tot sopant mentre sentia la notícia en qüestió per tercera o quarta vegada, ja, pel 3/24 (es nota que som a l'estiu!) i mentre em menjava un iogurt natural ensucrat i m'entretenia a llegir-ne els seus ingredients escrits al lateral:
1.Llet parcialment desnatada... vaja! com el nostre Estatut que només volen retallar-lo i rebaixar-lo, més que desnatat ja no ens en quedarà.
2. Sucre (9,2%) ... això deu ser per intentar tenir-nos contents i colar-nos alguna coseta poc important i que crèiem que ja tenim la feina feta.
3.Llet en pols desnatada ... ja tornem a estar com abans i a més fets pols, si que tenen raó , si.
4. Aaaahhh!!! L'ingredient màgic i secret, la pedra filosofal, l'eix al voltant del qual gira tot... Ferments làctics propis de marca X . Uuff! ferments làctics, res més apropiat per negociar el nostre finançament, ens en caldrà força segur que si, aqui si que ja podríem dir, senyor Ocaña, que aquest finançament fa c..., bé, agafar un bon mal de ventre almenys. Alea iacta est!

P.S. Podeu llegir més sobre el tema a: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080728/53509135333.html

21 de juliol 2008

L'aeroport de Reus

Aeroport que té els seus orígens cap l'any 1935, poc abans de la Guerra Civil, avui dia l'aeroport de Reus és bàsic en la configuració de totes les infraestructures viàries i de transport i en la sostenibilitat turística del Camp de Tarragona.

Com tot és evident que genera les seves molèsties i més ara que des de l'entrada en el mercat de les companyies de baix cost i el seu inici d'operacions a Reus el 2004, ha motivat un increment important en el nombre de vols i passatgers d'aquest aeroport, augmentant, per tant, les molesties d'aquells veins o barris situats sota la línia d'enlairament i/o d'aterratge d'aquest aeroport que han vist incrementat el nombre de vols per sobre seu.

Segons dades d'AENA en un dia de mitjans de juliol d'enguany entre arribades i sortides passen uns 30 vols per Reus, i considerant que acostumen a concentrar-se en unes hores concretes del dia això motiva les molèsties esmentades. Però, com sempre... que va ser primer l'ou o la gallina? perquè els inicis de l'aeroport ja vèiem que són de 1935 i moltes de les zones que sobrevolen avui dia segurament van ésser habitades anys més tard.

Després de la Guerra Civil l'aeroport va alternar les seves funcions militars i civils, predominant les primeres i millorant una de les dues pistes existents de terra a meitats del anys 50, a partir del anys 60 comencen els vols chàrters i als anys 70 s'edifica la terminal de passatgers que ha anat ampliant-se, en funció de les necessitats, amb el pas dels anys.

El mes d'octubre de 1998 l'aeroport va passar a ésser d'ús estrictament civil i l'exèrcit va abandonar les seves instal.lacions i com deia abans al 2004 arriben les companyies de baix cost i l'aeroport experimenta una gran progressió i supera aquell any , per primer cop, la xifra del milió de passatgers.

Ara cal entre tots fer gran aquest aeroport per la seva importància vital en el desenvolupament social, turístic i econòmic del Camp de Tarragona i intentar, alhora, generar el mínim de molèsties als ciutadans que, dia a dia, han de conviure amb l'aeroport i les molèsties que aquest ocasiona.

P.S. Fotografia presa d'un d'aquests avions sobrevolant per un barri proper a l'aeroport, el zoom de la càmera és inferior al 12x així que podem veure que massa lluny no passava.
Veure enllaç de La Vanguardia sobre vols internacionals i turisme: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080721/53504772071.html
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080721/53504735765.html

18 de juliol 2008

15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)

Amigues i amics blogaires, avui fa una setmana que iniciàvem el Congrés. Un Congrés que ha estat molt profitós, on s'ha treballat molt intensament, on s'han marcat unes pautes molt interessants de cara al futur i on sobretot, malgrat alguna minoritària veu crítica, tot ha estat unitat, bon rotllo i sobretot treball i treball per Catalunya.

L'Artur Mas ha estat reelegit amb més d'un 95% dels vots dels delegats i a excepció del vot de càstig que ha rebut el David Madí, reelegit amb un 60% dels vots, la resta ha estat escollida amb uns percentatges de vot altíssims; com el nostre reelegit president de Federació del Camp de Tarragona, l'amic Quim Nin amb un 85% dels vots.

Des d'aquí trencar una llança en favor del Madí que també és normal rebre aquest vot de càstig considerant la seva posició de primera línia de foc i encoratjar-lo a seguir endavant amb la força de sempre i felicitar als nostres companys de Vila-seca, el nostre cap local el David Melero per entrar a formar part de la nova Executiva de Federació del Quim i al nostre estimat Alcalde, Josep Poblet per passar a formar part de l'Executiva Nacional del partit representant les Diputacions catalanes.

D'aquí Vila-seca vam anar-hi 8 delegats: el nostre cap local, David Melero, el nostre alcalde, Josep Poblet, Esteve Pujals com a conseller nacional i també el Josep Martínez, Josep M. Ràfols, la Montse Vàzquez, el Sergi López i jo mateix, en Pep Plana.

En el meu cas és el tercer congrés al que assisteixo després del meu debut a La Farga d'Hospitalet ara fa quatre anys i en aquest he copsat un estat d'ànims, una alegria, una feina ben feta i una sintonia molt i molt gran i superior a congresos anteriors. Personalment vaig presentar una sèrie d'esmenes a la ponència 3 en la que jo estava: Organització i la Casa Gran del Catalanisme, essent la majoria d'elles acceptades i incorporades en el nou text de la ponència, fent referència a temes tant diversos com el finançament dels locals, els logotips, els simpatitzants i militants, etc... des d'aquí reiterar la meva felicitació a totes i tots per aquest brillant congrés i endavant!

P.S. Més notícies convergents que us poden interessar http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080721/53504791511.html

09 de juliol 2008

El Passeig de la Boca de la Mina a Reus


Pobre passeig! El que eres i en què t'han convertit! I justament aquells que s'omplen la boca de dir ho molt ecologistes que són i que ara formen part d'aquest "tristpartit"reusenc. Doncs aquests t'han convertit en una ombra del que vas ésser i aviat potser ja no seràs ni ombra.
Destrossat pel mig del teu eix vertebrador, rodejat d'urbanització i zones encimentades, projectat ser convertit en un passeig dur i eliminar així de socarrel la nostàlgia i els bons records, fer que passin a ser això records només i que mai més ningú pugui gaudir d'aquest passeig. Pobre passeig, què serà de tu?
El meu primer record de la Boca de la Mina és de ben petit tornant a vegades de casa els avis per sota el pont que porta al Barri Gaudí, pont que de petit semblava transportar-te ben lluny a les imatges aquelles de la tele on veies indrets molt llunyans i la sensació era aquesta, d’un lloc fosc, ombrívol, llunyà i misteriós.
Anys després vaig estudiar el BUP i el COU en l'Institut d'aquell Barri i això va fer que aquell passeig fós més familiar encara: les curses d'Educació Física per la zona, els passejos quan no teníem classe (o potser algun cop si en teníem?), les excursions pel lloc amb el seminari de Ciències Naturals de l'Institut o per anar a veure amigues i amics que anaven al Reus III (situat llavors allà dalt prop del Pere Mata), quants records d'aquest passeig que guardava encara l'aire de finals del segle XIX i que evocava a les històries dels avis que anaven per allí a menjar la mona, anissos, a passejar...
La Boca de la Mina fou, sense cap mena de dubte, un passeig molt popular, un espai de referència per diverses generacions i que el pas del temps ha desdibuixat totalment convertint-lo del tot al no res, gairebé. Recordo la sorpresa en descobrir una font del Lleó, que de tant sentir-ne parlar i tant imaginar-la em va semblar molt més esquifida que el que la meva ment d'infant recordava. Sembla ser que més antigament s’havia anomenat font dels Capellans, potser per la proximitat d’un seminari que hi va haver entre 1765 i 1835.
Junt al passeig hi ha l’edifici del molí de la Vila on antigament s'obtenia farina i ens permet intentar imaginar aquell Reus majestuós del segle XIX, el molí va perdre la seva utilitat a partir de la industrialització, amb la posada en marxa de fàbriques com La Industrial Harinera, accionada a vapor, el 1856. També, propera al passeig, es troba la Bassa Nova, de la meitat del segle XIX, indret que gaudí d’una gran popularitat com a lloc d’esbarjo ciutadà.
Serà una llàstima, doncs, que es perdi un d'aquests passeigs tan macos que encara queden per la zona i que evoquen records constants d'aquells que els veuen i contemplen. Serà perdre un trosset de la nostra història, perquè no la salvem i l'hi tornem al passeig el seu esplendor d'anys passats? Som-hi!
P.S. Fotografia presa a finals de març passat. Agraïr també a tots vosaltres blogaires el 5è lloc en el Top Català de blocs del mes de juny. Gràcies!
Post Recomendado deslizante para blogger