30 de juny 2008
Crisi econòmica? Quina crisi? "Podemos, España campeona de Europa de fútbol"
24 de juny 2008
Pre-Congrés CDC Federacions de Tarragona i Terres de l'Ebre
19 de juny 2008
Corbacho, els immigrants i la doble moral ciutadana
Tothom que em coneix una miqueta sap perfectament que ni Corbacho ni els socialistes ni res que tingui a veure amb el "tristpartit" són sants de la meva devoció, més aviat el contrari, les meves opinions com a persona i com a militant de CiU acostumen a ser ben dispars als criteris emprats per tots ells.
No obstant això està bé de reconèixer els mèrits dels altres quan algun cop de tant en tant passa i per mi aquest seria el cas, en Corbacho pot ser el que vulgui i se'l pot criticar pel que sigui però s'ha de reconèixer que políticament és un "monstre", és un personatge potent, peculiar això si, però amb carisma i estil realment.
Imagino que ara molta gent es tirarà sobre d'ell per tot això dels immigrants, del reagrupament familiar d'ells, etc... i aquí és on entra en joc la doble moral de la gent, dels ciutadans, de la majoria de nosaltres que com a humans que som ens agradar enredar les coses i buscar trifulques i tres peus al gat sempre; quan ho fàcil seria tirar pel dret, ser sincer, raonable i clar, tenir la confiança dels teus i endavant( per sort, també conec gent així).
Doncs ara en Corbacho serà criticat per dir, per fer, per voler tirar endavant el que molta gent pensa i es calla, el que molta gent només diu en cercles reduïts o amb la boca petita. Tot té el seus pros i contres i evidentment ningú és dimoni o àngel només; els immigrants no són una lacra però tampoc la panacea i cal trobar el terme mig en tot això.
El que tampoc pot ser és que els catalans anem perdent poc a poc la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua... aquesta rumorologia contínua de la "Reconquista", aquesta manca de respecte per la cultura nostra. No cal sempre parar la galta, algún cop també has d'agafar la mà de l'agressor i parar el cop. Mesures respecte la immigració, i tant que si! però com tot, amb prudència i considerant que no tothom és igual ni que mai plou a gust de tothom.
P.S. Aquí teniu l'enllaç de La Vanguardia a la notícia del Corbacho, ens veiem!
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080619/53483823818.html
13 de juny 2008
El nou Raval de la Mar de Vila-seca
Amb una inversió propera als 30 milions d'euros la separació entre química i turisme cobrarà forma real d'aquí uns 4 anys, més o menys (diuen que pel 2012). La química finalment tindrà la seva carretera apart per circular com fa molts anys que hauria d'haver fet i no feia, el Raval de la Mar que avui dia s'acaba a la rotonda d'un centre comercial seguirà fins La Pineda afegint un nou pulmó verd d'unes 8 hectàrees al poble i l'actual carretera de Vila-seca a La Pineda passarà a ser aquesta realitat de Raval amb quatre carrils enlloc dels dos actuals amb el desdoblament d'una via de seguretat pel transport industrial com abans esmentava i àmplies voreres i carril bici em ambdós sentits.
Realment totes i tots els vila-secans i tothom que utilitzi aquesta carretera tant concorreguda, sobretot a l'estiu, estem expectants per veure aquest somni fet realitat i poder anar fins La Pineda amb tota la tranquilitat, a peu, en bici, com sigui ... gaudint de l'entorn (el Parc de la Torre d'en Dolça, per exemple) i fent d'un trajecte avui dia bastant saturat i complicat, a segons quines hores, un viatge maco i agradable. Gràcies al nostre consistori, vila-secanes i vila-secans estem d'enhorabona. Felicitats a totes i a tots!
09 de juny 2008
Gasol, els Lakers i els records de joventut
Els Lakers de Magic Johnson, d'Abdul Jabbar... les seves mítiques finals amb els Celtics d'en Larry Bird (quin gran tirador!), de Kevin McHale, de tants altres... Aquelles Converse mítiques d'en Magic amb els colors dels Lakers que tothom anava a comprar a Andorra i portàvem malgrat no peguessin ni amb pintura amb els colors del nostre equip, aquella època preludi de l'arribada del gran Jordan i els Bulls que marcaria l'inici del declivi de Celtics i Lakers.
Doncs tot això, amigues i amics blogaires, ha tornat i tornen els millor records de la meva joventut, torna a haver la mítica i màgica final de sempre: Lakers i Celtics i encara més perquè un català, en Gasol, està allí amb els meus estimats Lakers representant el somni de milers de catalans de poder ser algun dia allí, un somni que en Pau viu per nosaltres.
La sèrie no ha començat massa bé pels Lakers a Boston (dilluns dia 9 perden per 2-0) però la màgia , el somni i el fet de reviure i tornar enrere 25 anys de cop.. això ningú ens ho treu! Gràcies!
P.S. Fotografia extreta de La Vanguardia