30 de juny 2008

Crisi econòmica? Quina crisi? "Podemos, España campeona de Europa de fútbol"

Vagi per endavant la meva felicitació a "la Roja", a "la Furia española" i a tota la selecció i seguidors en general d'Espanya pel seu més que merescut títol de Campions d'Europa de fútbol. El cert és que des de 1964 que això no passava i és clar, l'alegria ha estat desbordant, fins i tot jo que massa "futbolero" no sóc i que em considero més aviat catalanista m'he alegrat i he preferit que guanyés "la selección".
Poder doncs ha pogut, "podemos, podemos", han anat a per ells, a per tots i endavant, surt l'espanyolisme més ranci amagat vés a saber on, es pot destrossar mobiliari urbà, ajaure's al mig d'una carretera, tirar coets i bengales sense control, banyar-se a les fonts públiques, anar tots de peu darrera una grua saltant com si fossim Carnaval (mai millor dit) i que la guàrdia urbana no digui res i la crisi... buffff! la crisi ha desaparegut per art de màgia, avui tot va bé, demà també, d'aqui una setmana potser tornem a la normalitat, però això si.. eiii, que som campions d'Europa! Guau! i pobre d'algú de nosaltres que critiqui res o que ahir s'enfadi per totes aquestes destrosses o malifetes perquè passarem a ser considerats "antipatriotas de la roja".
Jo me'n alegro molt d'aquesta sensacional victòria i ja espero impacient la trucada de la Federació dient-me quina part de la prima dels futbolistes em toca, perquè clar, si "la Selección somos todos" és d'esperar que també tinguem recompensa, tipus els 400 euros del Zapatero, perquè sinó de que serveix que hagin guanyat? de què serveix que guanyi algú?
L'euforia és passatgera i acabarà passant, però la crisi sembla ser que va per més llarg... però com feia Franco amb els seus pantans i "toros", com feien els romans amb el seu circ i gladiadors i com fem ara amb l 'històric i histèric triomf de la Roja, tots ja estem entretinguts i no pensarem en coses més complicades. Crisi? Quina crisi? Espanya, campiona d'Europa... "toma ya!"
P.S. Podeu veure el ressó d'aquest títol europeu a http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080629/53491028101.html

24 de juny 2008

Pre-Congrés CDC Federacions de Tarragona i Terres de l'Ebre

El passat dissabte dia 21 va tenir lloc a l'Hospitalet de l'Infant aquest pre-congrés del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre que precedeix el 15è Congrés de CDC que tindrà lloc els dies 11,12 i 13 de juliol propers.
Amb l'assistència d'uns 130 delegats d'aquestes Federacions es van debatre durant tot el matí les diferents esmenes de les 4 ponències per separat, sense entrar en l'exhaustiu detall d'una per una ja que a l'existir moltíssimes esmenes amb un matí era absolutament impossible parlar-ne de totes, això demostra la implicació i les ganes de fer les coses bé que hi ha en aquests moments per part de la militància. Un pre-congrés que va comptar amb destacadíssimes personalitats de l'àmbit local, comarcal i provincial com ara el president de la Diputació, Josep Poblet i també amb líders nacionals del partit com en Felip Puig i l'Artur Mas.
Les conclussions extretes només poden ser positives donat el volum de gent i les ganes de treballar, llàstima que la falta de temps material motivés que les esmenes, sobretot en la ponència 3, no póguessin ser treballades amb més profunditat. L'acte va concloure amb un discurs d'Artur Mas i un correctíssim dinar a base de paella posteriorment per anar agafant forces de cara al congrés d'aqui tres setmanes.
P.S. Més informació al enllaç de CDC i al següent enllaç de La Vanguardia http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080627/53490295547.html

19 de juny 2008

Corbacho, els immigrants i la doble moral ciutadana

Llegint avui com cada dia La Vanguardia he trobat aquesta notícia que m'ha semblat adient de comentar aquí en un post del meu blog. Com podeu veure faig una excepció i no poso cap fotografia com és habitual i aniré a donar només la meva opinió personal del tema.
Tothom que em coneix una miqueta sap perfectament que ni Corbacho ni els socialistes ni res que tingui a veure amb el "tristpartit" són sants de la meva devoció, més aviat el contrari, les meves opinions com a persona i com a militant de CiU acostumen a ser ben dispars als criteris emprats per tots ells.

No obstant això està bé de reconèixer els mèrits dels altres quan algun cop de tant en tant passa i per mi aquest seria el cas, en Corbacho pot ser el que vulgui i se'l pot criticar pel que sigui però s'ha de reconèixer que políticament és un "monstre", és un personatge potent, peculiar això si, però amb carisma i estil realment.
Imagino que ara molta gent es tirarà sobre d'ell per tot això dels immigrants, del reagrupament familiar d'ells, etc... i aquí és on entra en joc la doble moral de la gent, dels ciutadans, de la majoria de nosaltres que com a humans que som ens agradar enredar les coses i buscar trifulques i tres peus al gat sempre; quan ho fàcil seria tirar pel dret, ser sincer, raonable i clar, tenir la confiança dels teus i endavant( per sort, també conec gent així).

Doncs ara en Corbacho serà criticat per dir, per fer, per voler tirar endavant el que molta gent pensa i es calla, el que molta gent només diu en cercles reduïts o amb la boca petita. Tot té el seus pros i contres i evidentment ningú és dimoni o àngel només; els immigrants no són una lacra però tampoc la panacea i cal trobar el terme mig en tot això.

El que tampoc pot ser és que els catalans anem perdent poc a poc la nostra identitat, la nostra cultura, la nostra llengua... aquesta rumorologia contínua de la "Reconquista", aquesta manca de respecte per la cultura nostra. No cal sempre parar la galta, algún cop també has d'agafar la mà de l'agressor i parar el cop. Mesures respecte la immigració, i tant que si! però com tot, amb prudència i considerant que no tothom és igual ni que mai plou a gust de tothom.

P.S. Aquí teniu l'enllaç de La Vanguardia a la notícia del Corbacho, ens veiem!

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080619/53483823818.html

13 de juny 2008

El nou Raval de la Mar de Vila-seca

Estem d'enhorabona a Vila-seca, amigues i amics blogaires! Segons publicava la premsa local i comarcal aquesta setmana finalment i després de 15 anys de lluites i de buscar el millor pel poble s'ha aconseguit signar entre Generalitat, Ajuntament, Diputació i sobretot les químiques, la part més discordant del litigi, aquest importantíssim acord, així que tindrem finalment el mur verd que ens separi de les químiques i la nova carretera fins a La Pineda (Raval de la Mar).

Amb una inversió propera als 30 milions d'euros la separació entre química i turisme cobrarà forma real d'aquí uns 4 anys, més o menys (diuen que pel 2012). La química finalment tindrà la seva carretera apart per circular com fa molts anys que hauria d'haver fet i no feia, el Raval de la Mar que avui dia s'acaba a la rotonda d'un centre comercial seguirà fins La Pineda afegint un nou pulmó verd d'unes 8 hectàrees al poble i l'actual carretera de Vila-seca a La Pineda passarà a ser aquesta realitat de Raval amb quatre carrils enlloc dels dos actuals amb el desdoblament d'una via de seguretat pel transport industrial com abans esmentava i àmplies voreres i carril bici em ambdós sentits.

Realment totes i tots els vila-secans i tothom que utilitzi aquesta carretera tant concorreguda, sobretot a l'estiu, estem expectants per veure aquest somni fet realitat i poder anar fins La Pineda amb tota la tranquilitat, a peu, en bici, com sigui ... gaudint de l'entorn (el Parc de la Torre d'en Dolça, per exemple) i fent d'un trajecte avui dia bastant saturat i complicat, a segons quines hores, un viatge maco i agradable. Gràcies al nostre consistori, vila-secanes i vila-secans estem d'enhorabona. Felicitats a totes i a tots!

09 de juny 2008

Gasol, els Lakers i els records de joventut

Fa una vintena ben llarga d'anys m'ho passava d'allò més bé en la meva joventut amb el bàsquet, igual que ara. Jugava a la meva escola, el Pare Manyanet (llavors Sagrada Família), situat a la carretera de Montblanc a Reus en aquells temps; jugava després al Reus Deportiu i per damunt de tot m'apassionaven Los Angeles Lakers.
Els Lakers de Magic Johnson, d'Abdul Jabbar... les seves mítiques finals amb els Celtics d'en Larry Bird (quin gran tirador!), de Kevin McHale, de tants altres... Aquelles Converse mítiques d'en Magic amb els colors dels Lakers que tothom anava a comprar a Andorra i portàvem malgrat no peguessin ni amb pintura amb els colors del nostre equip, aquella època preludi de l'arribada del gran Jordan i els Bulls que marcaria l'inici del declivi de Celtics i Lakers.
Doncs tot això, amigues i amics blogaires, ha tornat i tornen els millor records de la meva joventut, torna a haver la mítica i màgica final de sempre: Lakers i Celtics i encara més perquè un català, en Gasol, està allí amb els meus estimats Lakers representant el somni de milers de catalans de poder ser algun dia allí, un somni que en Pau viu per nosaltres.
La sèrie no ha començat massa bé pels Lakers a Boston (dilluns dia 9 perden per 2-0) però la màgia , el somni i el fet de reviure i tornar enrere 25 anys de cop.. això ningú ens ho treu! Gràcies!

P.S. Fotografia extreta de La Vanguardia
Post Recomendado deslizante para blogger